30
de maig
de
2022, 13:18
Actualitzat:
02
de juny,
18:34h
Els compromisos d'inversions per a Catalunya pactats i inclosos als pressupostos van tornar a quedar en paper mullat el 2021. Segons les dades d'execució fetes públiques aquest dilluns, el govern espanyol i el seu sector públic només hi van gastar poc més d'un terç d'allò compromès, menys que en cap altre territori. Mentre, la inversió a Madrid va suposar finalment un 84% superior a allò contemplat als pressupostos, sortint beneficiat molt per sobre que qualsevol altre regió.
En concret, el govern espanyol va acordar, per aconseguir el suport d'ERC als comptes, inversions per valor de 2.068,1 milions d'euros a Catalunya, però finalment només n'ha executat 739,8 milions, el 35,8%. A l'altre cantó de la balança, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es queixava que el seu territori tan sols tenia previstos 1.133,9 milions en despesa, malgrat que la factura final s'ha disparat fins als 2.086 milions. De fet, malgrat que la inversió territorialitzada total de l'Estat va augmentar en 638,4 milions, la quantitat que va arribar a Catalunya va caure en 217,4 milions respecte el 2020, mentre que a Madrid creixia en 856,6 milions.
Els altres territoris que han rebut més inversió de l'esperada -tot i que per sota de l'exagerada desviació de Madrid- han estat Castella-la Manxa (+19,8%), La Rioja (+18,2%) i Aragó (+8,6%). En canvi, aquells on l'execució ha estat menys generosa -per bé que no tant com a Catalunya- són Astúries (40,5% del pressupost), Andalusia (41,9%), País Valencià (42,3%) i Cantàbria (50,9%).
Igualment, Catalunya és el tercer territori amb una despesa més baixa per habitant, de tan sols 95,1 euros per català. Només resta per sota Navarra, amb 75,6 euros però essent un territori foral, i el País Valencià, un altre territori històricament perjudicat per l'Estat, amb 92,7 euros invertits per habitant. Són xifres molt llunyanes als 383,7 euros per cada habitant de Múrcia, els 333,9 euros per cadascun de l'Aragó i els 307,7 euros per cadascun de Madrid.
D'aquesta manera, Catalunya tan sols va rebre un 9% del total d'inversions territorialitzades del govern espanyol i el seu sector públic durant el 2021, un percentatge molt per sota del 16,4% del seu pes en la població. La descompensació es veu també en aquest cas respecte Madrid, on hi viu el 14,3% d'espanyols i, en canvi, ha rebut el 25,5% de la inversió estatal de l'any passat, més d'un de cada quatre euros. Igualment perjudicat és el País Valencià, amb un pes poblacional equivalent al 10,7% de l'Estat i on s'hi van destinar el 5,7% d'inversions.
Bona part de la desviació respecte el pressupost prové de la inversió prevista en la xarxa ferroviària. En concret, Adif només va executar el 23,9% dels 707,4 milions compromesos per a Catalunya, Renfe tan sols el 34,6% dels 262,1 milions i Adif-Alta Velocitat, escassament un 4,6% dels 492,1 milions contemplats als comptes per a l'any passat. D'aquesta manera, entre les tres empreses públiques estatals, tenien pressupostats 1.461,5 milions per a Catalunya, dels quals només s'han gastat 282,2 milions, el 19,3% de la inversió ferroviària acordada i aprovada al país. A Madrid, en canvi, hi van destinar 515,5 milions, un 50,5% més del que preveien els comptes per a Adif i Renfe.
Una tendència que ve d'antic
En tot cas, no es tracta d'unes xifres diferents de la tendència dels últims anys, ja que l'Estat quasi sempre executa una inversió inferior a la pressupostada i Catalunya queda per sota del seu pes poblacional. Tot i això, les diferències del 2021 van ser especialment flagrants.
Entre 2015 i 2018, el nivell d'execució de les inversions va ser de mitjana del 66%, el 2017 va pujar fins al 81% i el 2018 es va quedar en el 57,7%. El percentatge no es pot calcular amb precisió per als dos anys següents, ja que l'executiu central es trobava en pròrroga pressupostària, però el 2021 va caure en picat fins al 35,8% de compliment. Igualment, el percentatge d'inversions que arribaven a Catalunya, els anteriors cinc anys, ha ballat del 10,4% del total el 2018 fins al 13,2% l'any anterior, sempre per sota del pes poblacional però superant el 10%. El 2021, en canvi, va quedar en el 9%, la xifra més baixa des que el 2015 va situar-se en el 6,4%.
En concret, el govern espanyol va acordar, per aconseguir el suport d'ERC als comptes, inversions per valor de 2.068,1 milions d'euros a Catalunya, però finalment només n'ha executat 739,8 milions, el 35,8%. A l'altre cantó de la balança, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es queixava que el seu territori tan sols tenia previstos 1.133,9 milions en despesa, malgrat que la factura final s'ha disparat fins als 2.086 milions. De fet, malgrat que la inversió territorialitzada total de l'Estat va augmentar en 638,4 milions, la quantitat que va arribar a Catalunya va caure en 217,4 milions respecte el 2020, mentre que a Madrid creixia en 856,6 milions.
Els altres territoris que han rebut més inversió de l'esperada -tot i que per sota de l'exagerada desviació de Madrid- han estat Castella-la Manxa (+19,8%), La Rioja (+18,2%) i Aragó (+8,6%). En canvi, aquells on l'execució ha estat menys generosa -per bé que no tant com a Catalunya- són Astúries (40,5% del pressupost), Andalusia (41,9%), País Valencià (42,3%) i Cantàbria (50,9%).
Igualment, Catalunya és el tercer territori amb una despesa més baixa per habitant, de tan sols 95,1 euros per català. Només resta per sota Navarra, amb 75,6 euros però essent un territori foral, i el País Valencià, un altre territori històricament perjudicat per l'Estat, amb 92,7 euros invertits per habitant. Són xifres molt llunyanes als 383,7 euros per cada habitant de Múrcia, els 333,9 euros per cadascun de l'Aragó i els 307,7 euros per cadascun de Madrid.
D'aquesta manera, Catalunya tan sols va rebre un 9% del total d'inversions territorialitzades del govern espanyol i el seu sector públic durant el 2021, un percentatge molt per sota del 16,4% del seu pes en la població. La descompensació es veu també en aquest cas respecte Madrid, on hi viu el 14,3% d'espanyols i, en canvi, ha rebut el 25,5% de la inversió estatal de l'any passat, més d'un de cada quatre euros. Igualment perjudicat és el País Valencià, amb un pes poblacional equivalent al 10,7% de l'Estat i on s'hi van destinar el 5,7% d'inversions.
Bona part de la desviació respecte el pressupost prové de la inversió prevista en la xarxa ferroviària. En concret, Adif només va executar el 23,9% dels 707,4 milions compromesos per a Catalunya, Renfe tan sols el 34,6% dels 262,1 milions i Adif-Alta Velocitat, escassament un 4,6% dels 492,1 milions contemplats als comptes per a l'any passat. D'aquesta manera, entre les tres empreses públiques estatals, tenien pressupostats 1.461,5 milions per a Catalunya, dels quals només s'han gastat 282,2 milions, el 19,3% de la inversió ferroviària acordada i aprovada al país. A Madrid, en canvi, hi van destinar 515,5 milions, un 50,5% més del que preveien els comptes per a Adif i Renfe.
Una tendència que ve d'antic
En tot cas, no es tracta d'unes xifres diferents de la tendència dels últims anys, ja que l'Estat quasi sempre executa una inversió inferior a la pressupostada i Catalunya queda per sota del seu pes poblacional. Tot i això, les diferències del 2021 van ser especialment flagrants.
Entre 2015 i 2018, el nivell d'execució de les inversions va ser de mitjana del 66%, el 2017 va pujar fins al 81% i el 2018 es va quedar en el 57,7%. El percentatge no es pot calcular amb precisió per als dos anys següents, ja que l'executiu central es trobava en pròrroga pressupostària, però el 2021 va caure en picat fins al 35,8% de compliment. Igualment, el percentatge d'inversions que arribaven a Catalunya, els anteriors cinc anys, ha ballat del 10,4% del total el 2018 fins al 13,2% l'any anterior, sempre per sota del pes poblacional però superant el 10%. El 2021, en canvi, va quedar en el 9%, la xifra més baixa des que el 2015 va situar-se en el 6,4%.