09
de setembre
de
2022, 20:30
Actualitzat:
11
de setembre,
12:21h
Amb la mort d'Elisabet II ha començat una nova era al Regne Unit. És possible que el comiat comencés ja fa uns anys, quan el país va votar en referèndum la sortida de la Unió Europea (UE). Després van venir les tensions territorials, amb el referèndum d'Escòcia, i tot seguit s'ha viscut una etapa turbulenta de populisme i escàndols protagonitzada per la figura del ja exprimer ministre Boris Johnson. Aquests són els antecedents d'una situació sobre la que regnarà Carles III, que aquest divendres s'ha adreçat al seu poble per primer cop.
Carles es converteix en rei quan és a punt de complir 74 anys, acompanyat de la seva consort, la reina Camila, el gran amor de la seva vida. l fins ara príncep de Gal·les ha hagut d'aprendre a esperar. El llarguíssim regnat de la seva mare l'ha convertit en un home gran abans d'accedir al tron i el paper no ha estat fàcil. A Carles, en molts moments va semblar que li costava de trobar el seu espai a l'escena.
El seu perfil ja respon a alguns dels canvis produïts en la reialesa. Va ser el primer membre de la família reial a cursar estudis universitaris convencionals al marge de tutors privats, com era tradicional. Abans, però, va viure dos anys en un internat conegut per la seva extrema duresa, a Gordonstaun, a Escòcia. Ell ha explicat aquesta experiència com un veritable infern, on va ser víctima d'actes de bullying. Amb posterioritat es van conèixer les seves cartes a la seva mare demanant que l'alliberessin d'allí. Però el seu pare, el duc d'Edimburg, considerava que era la manera d'endurir-lo.
El nou cap d'estat va estudiar al Trinity College, a Cambridge. Va cursar estudis d'Arqueologia, Antropologia i Història. Potser aquí va anar covant unes inquietuds humanístiques que sempre ha mostrat i que li van donar una identitat un xic iconoclasta dins de les famílies reials europees. També va ingressar en les forces armades, formant part de la força aèria, a la llegendària RAF, i a la Royal Navy.
El duel impossible amb Diana
L'any 1981, es va anunciar el seu matrimoni amb Diana Spencer, una jove aristòcrata que aviat es guanyaria la simpatia dels britànics. Semblaven una parella de conte. Van tenir dos fills, Guillem i Enric. Però aviat la relació es va convertir en el problema més greu de la monarquia britànica. El matrimoni se'n va anar en orris i Lady Di va deixar bocabadat tothom quan en una entrevista va explicar que s'havia adonat que la parella eren tres.
Va ser així com es va conèixer un altre personatge d'aquesta història, Camila Parker Bowles, l'amant del príncep Carles. La situació va esdevenir impossible i el 1996 es va anunciar el divorci. Lady Di es va convertir en maldecap. Quan un accident de cotxe se la va endur, a ella i a la seva nova parella, el milionari Dodi Al Fayed, la seva imatge, ja molt reforçada pel seu paper com a enganyada per palau, es va convertir en un mite. Carles, en canvi, va esdevenir a ulls del poble el dolent de la pel·lícula, el cínic que creia que podia fer el que sempre havien fet els reis i els prínceps. Però ell també va ser víctima d'una història en què les hipocresies d'una alta societat que no havia canviat tant des dels temps de la reina Victòria, van jugar un paper determinant.
Un príncep d'esquerres?
Durant els anys vuitanta, un Carles inquiet culturalment va començar a opinar sobre diversos temes d'actualitat. L'arquitectura i el medi ambient van ser dos dels seus àmbits de debat preferits. Carles va escometre contra el formigó i va criticar alguns plans urbanístics a Londres dels anys de Margaret Thatcher. Això va fer que fos criticat des d'àmbits del partit conservador, que li van recordar que com a príncep de Gal·les havia de romandre al marge de controvèrsies.
L'hereu també va mostrar preocupació pel medi ambient molt abans que aquest fos un tema central, defensant el reciclatge i les plaques solars, que va col·locar en algunes de les seves propietats. En aquest terreny, se'l va titllar d'excèntric, però ara ja se'l pot considerar un pioner. Això encara va refermar la imatge d'heterodox dins de palau. Tot i que en algunes de les polèmiques que ha protagonitzat s'ha posicionat de manera conservadora. Així va ser quan, en temps del govern de Tony Blair, va criticar de manera abrupta la prohibició de la cacera de la guineu.
La monarquia britànica no sembla córrer perill. Carles III té dos fills, Guillem (40 anys), nou hereu, i Enric (37), que recentment va protagonitzar una "fugida" als Estats Units amb la seva dona Meghan Markle, desentenent-se de les seves obligacions com a membre de la família reial. Guillem, en canvi, sembla més canònic i respon a un motlle més clàssic. També més clàssic que el pare. En tot cas, tot progressisme atribuït a un monarca britànic ha de ser posat entre cometes.
L'únic interrogant entorn Carles III és si canviarà l'actitud que havia tingut com a príncep de voler dir la seva en molts temes. Ell mateix, en el seu discurs d'avui, ha volgut assegurar que és conscient de la continuïtat que simbolitza la monarquia i que la seva vida haurà de canviar. En alguna entrevista, l'avui rei ha explicitat que és conscient que el seu paper ha de ser un altre. Tot indica que coneix quin és el seu nou paper i no es pot permetre cometre errors. El que és segur és que Camila Parker, una dona que s'ha guanyat amb un perfil baix i actitud propera la simpatia dels britànics, estarà al seu costat.
Carles es converteix en rei quan és a punt de complir 74 anys, acompanyat de la seva consort, la reina Camila, el gran amor de la seva vida. l fins ara príncep de Gal·les ha hagut d'aprendre a esperar. El llarguíssim regnat de la seva mare l'ha convertit en un home gran abans d'accedir al tron i el paper no ha estat fàcil. A Carles, en molts moments va semblar que li costava de trobar el seu espai a l'escena.
El seu perfil ja respon a alguns dels canvis produïts en la reialesa. Va ser el primer membre de la família reial a cursar estudis universitaris convencionals al marge de tutors privats, com era tradicional. Abans, però, va viure dos anys en un internat conegut per la seva extrema duresa, a Gordonstaun, a Escòcia. Ell ha explicat aquesta experiència com un veritable infern, on va ser víctima d'actes de bullying. Amb posterioritat es van conèixer les seves cartes a la seva mare demanant que l'alliberessin d'allí. Però el seu pare, el duc d'Edimburg, considerava que era la manera d'endurir-lo.
El nou cap d'estat va estudiar al Trinity College, a Cambridge. Va cursar estudis d'Arqueologia, Antropologia i Història. Potser aquí va anar covant unes inquietuds humanístiques que sempre ha mostrat i que li van donar una identitat un xic iconoclasta dins de les famílies reials europees. També va ingressar en les forces armades, formant part de la força aèria, a la llegendària RAF, i a la Royal Navy.
El duel impossible amb Diana
L'any 1981, es va anunciar el seu matrimoni amb Diana Spencer, una jove aristòcrata que aviat es guanyaria la simpatia dels britànics. Semblaven una parella de conte. Van tenir dos fills, Guillem i Enric. Però aviat la relació es va convertir en el problema més greu de la monarquia britànica. El matrimoni se'n va anar en orris i Lady Di va deixar bocabadat tothom quan en una entrevista va explicar que s'havia adonat que la parella eren tres.
Va ser així com es va conèixer un altre personatge d'aquesta història, Camila Parker Bowles, l'amant del príncep Carles. La situació va esdevenir impossible i el 1996 es va anunciar el divorci. Lady Di es va convertir en maldecap. Quan un accident de cotxe se la va endur, a ella i a la seva nova parella, el milionari Dodi Al Fayed, la seva imatge, ja molt reforçada pel seu paper com a enganyada per palau, es va convertir en un mite. Carles, en canvi, va esdevenir a ulls del poble el dolent de la pel·lícula, el cínic que creia que podia fer el que sempre havien fet els reis i els prínceps. Però ell també va ser víctima d'una història en què les hipocresies d'una alta societat que no havia canviat tant des dels temps de la reina Victòria, van jugar un paper determinant.
Un príncep d'esquerres?
Durant els anys vuitanta, un Carles inquiet culturalment va començar a opinar sobre diversos temes d'actualitat. L'arquitectura i el medi ambient van ser dos dels seus àmbits de debat preferits. Carles va escometre contra el formigó i va criticar alguns plans urbanístics a Londres dels anys de Margaret Thatcher. Això va fer que fos criticat des d'àmbits del partit conservador, que li van recordar que com a príncep de Gal·les havia de romandre al marge de controvèrsies.
L'hereu també va mostrar preocupació pel medi ambient molt abans que aquest fos un tema central, defensant el reciclatge i les plaques solars, que va col·locar en algunes de les seves propietats. En aquest terreny, se'l va titllar d'excèntric, però ara ja se'l pot considerar un pioner. Això encara va refermar la imatge d'heterodox dins de palau. Tot i que en algunes de les polèmiques que ha protagonitzat s'ha posicionat de manera conservadora. Així va ser quan, en temps del govern de Tony Blair, va criticar de manera abrupta la prohibició de la cacera de la guineu.
La monarquia britànica no sembla córrer perill. Carles III té dos fills, Guillem (40 anys), nou hereu, i Enric (37), que recentment va protagonitzar una "fugida" als Estats Units amb la seva dona Meghan Markle, desentenent-se de les seves obligacions com a membre de la família reial. Guillem, en canvi, sembla més canònic i respon a un motlle més clàssic. També més clàssic que el pare. En tot cas, tot progressisme atribuït a un monarca britànic ha de ser posat entre cometes.
L'únic interrogant entorn Carles III és si canviarà l'actitud que havia tingut com a príncep de voler dir la seva en molts temes. Ell mateix, en el seu discurs d'avui, ha volgut assegurar que és conscient de la continuïtat que simbolitza la monarquia i que la seva vida haurà de canviar. En alguna entrevista, l'avui rei ha explicitat que és conscient que el seu paper ha de ser un altre. Tot indica que coneix quin és el seu nou paper i no es pot permetre cometre errors. El que és segur és que Camila Parker, una dona que s'ha guanyat amb un perfil baix i actitud propera la simpatia dels britànics, estarà al seu costat.