01
de març
del
2023
Actualitzat
el
03
de març
a les
10:17h
L'última reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat va durar poc menys d'una hora i data del 18 de febrer del 2022. Més d'un any després d'aquell contacte entre delegacions a Palau, el mecanisme habilitat entre governs per desencallar acords competencials i traspassos no s'ha tornat a convocar. I al Govern admeten que no hi ha un calendari tancat per reprendre la relació.
Passa el mateix amb la taula de diàleg, que no s'ha tornat a celebrar des del 27 de juliol, tot i que d'aquella cita de Madrid en va sortir el compromís públic de programar una altra cimera entre executius abans que finalitzés l'any. Com en el cas de la bilateral, està descartat que l'espai de negociació sobre el conflicte polític es torni a reunir abans de les eleccions municipals. La Moncloa tindrà pocs incentius perquè durant el 2023 hi hagi una altra fotografia per discutir les reclamacions independentistes, propers com seran els comicis espanyols.
L'agenda del diàleg liderada per Pere Aragonès no progressa, per bé que els acords que s'havia proposat el Govern l'estiu passat quan la delegació catalana va fer acte de presència a la Moncloa -es van aprovar dos documents que incloïen validar reformes legislatives al Congrés en el termini de mig any- s'han acabat executant parcialment, amb la discutida reforma del codi penal. La relectura que han fet els jutges dels canvis legals sobre la sedició, els desordres públics i la malversació ha aigualit el pacte polític, principal trumfo de la desjudicialització exhibit per ERC.
Aturada la bilateral i congelada la taula de diàleg, els republicans tampoc han desplegat encara l'acord de claredat, que en una primera fase havia de recollir aliances a Catalunya abans d'elevar una proposta a l'Estat. Des de l'anunci del 27 de setembre al Parlament en el marc del debat de política general -just abans del trencament del Govern amb Junts-, Aragonès no ha fet concrecions sobre la seva iniciativa estrella en l'eix nacional, que té com a objectiu final pactar un referèndum "efectiu".
De moment, el Govern no ha manifestat en públic -en les rodes de premsa posteriors al consell executiu dels dimarts- quan es produiran aquests nomenaments. Tampoc s'ha detallat el format que ha de tenir la discussió, els actors que hi participarien ni el pla de treball per perseguir un consens. Les veus consultades per Nació recorden que, a diferència d'experiències com el pacte nacional pel referèndum -amb moltes veus del teixit social del país-, en aquesta ocasió el pes dels partits en el debat hauria de ser major.
El disseny de l'acord de claredat és assumit directament des de Palau. Aragonès, implicat en la confecció dels passos a seguir, va ressuscitar la proposta que després de la tardor del 2017 havia formulat Xavier Domènech, antic líder parlamentari dels comuns, que buscava un desllorigador a l'atzucac de l'1-O. En una entrevista en aquest diari fa cinc mesos -coincidint amb l'anunci d'Aragonès al debat de política general-, Domènech ja recomanava afrontar la negociació de l'acord de claredat durant el 2024, amb posterior a les eleccions espanyoles. L'exdirigent d'En Comú Podem -que no ha estat contactat per Palau per assumir cap funció en nom de la Generalitat, tampoc d'assessorament- recordava que una iniciativa d'aquestes característiques requeria "acords molt amplis" per poder prosperar. I, per això, recomanava superar la contesa electoral a Espanya, pensant en la continuïtat d'un govern d'etiqueta socialista a Espanya en coalició amb l'esquerra liderada per Yolanda Díaz.
Els republicans s'han quedat sense l'escenificació del primer pacte de la taula de diàleg -els compromisos en relació amb la defensa del català són més difusos- i han comprovat com la cúpula judicial ha rebaixat l'impacte de la reforma del codi penal. L'aplicació que ha fet el Tribunal Suprem de la malversació greu ha mantingut les penes d'inhabilitació a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull mentre la Fiscalia ja ha demanat penes de presó llargues per a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, alts càrrecs vinculats el 2017 a l'organització de l'1 d'octubre. El resultat visualitzat fins ara de la reforma ha lesionat el relat d'ERC sobre la desjudicialització. Al seu torn, el PSOE ha fet seva la revisió de la sentència del Suprem per transmetre que el referèndum no ha deixat d'estar penat, actitud que s'explica per la competició electoral amb el PP.
En aquella cita es va segellar el preacord per tal que la Generalitat gestionés l'ingrés mínim vital en convivència amb la renda garantida de ciutadania, es va pactar el traspàs de la B-23, es van constituir tres grups de treball -per beques, per assegurances escolars i per gestions judicials- i es va negociar el canvi de titularitat d'edificis com el del Registre Civil a Barcelona o l'estació meteorològica del Turó de l'Home. Al marge hi van quedar carpetes capitals com les del traspàs integral de Rodalies, una prioritat per a l'executiu d'Aragonès un cop tingui aprovats els pressupostos i que el president va tractar amb el ministre Félix Bolañosen la reunió discreta de la setmana passada. La matèria requeriria ser discutida en la bilateral específica d'infraestructures i, per ara, no se'n coneixen progressos substancials.
A Palau admeten l'aturada de la comissió bilateral Estat-Generalitat. "Està tot parat", admeten veus consultades coneixedores de les negociacions. No hi ha data establerta per a una nova reunió. Al Govern es lamenta que les qüestions rellevants no acabin entrant en l'agenda de negociació. "No es poden fer bilaterals sense suc", afegeixen les mateixes veus governamentals.
Passa el mateix amb la taula de diàleg, que no s'ha tornat a celebrar des del 27 de juliol, tot i que d'aquella cita de Madrid en va sortir el compromís públic de programar una altra cimera entre executius abans que finalitzés l'any. Com en el cas de la bilateral, està descartat que l'espai de negociació sobre el conflicte polític es torni a reunir abans de les eleccions municipals. La Moncloa tindrà pocs incentius perquè durant el 2023 hi hagi una altra fotografia per discutir les reclamacions independentistes, propers com seran els comicis espanyols.
L'agenda del diàleg liderada per Pere Aragonès no progressa, per bé que els acords que s'havia proposat el Govern l'estiu passat quan la delegació catalana va fer acte de presència a la Moncloa -es van aprovar dos documents que incloïen validar reformes legislatives al Congrés en el termini de mig any- s'han acabat executant parcialment, amb la discutida reforma del codi penal. La relectura que han fet els jutges dels canvis legals sobre la sedició, els desordres públics i la malversació ha aigualit el pacte polític, principal trumfo de la desjudicialització exhibit per ERC.
Aturada la bilateral i congelada la taula de diàleg, els republicans tampoc han desplegat encara l'acord de claredat, que en una primera fase havia de recollir aliances a Catalunya abans d'elevar una proposta a l'Estat. Des de l'anunci del 27 de setembre al Parlament en el marc del debat de política general -just abans del trencament del Govern amb Junts-, Aragonès no ha fet concrecions sobre la seva iniciativa estrella en l'eix nacional, que té com a objectiu final pactar un referèndum "efectiu".
Acord de claredat: sense progressos palpables
Tres mesos després que s'hi referís per primera vegada, el president de la Generalitat va utilitzar el missatge nadalenc -retransmès el vespre del 26 de desembre- per fixar el 2023 com l'any per fer prosperar l'acord de claredat. En concret, Aragonès va plantejar "donar forma" a la proposta Catalunya endins, per fer possible "un camí ample" cap a una votació vinculant sobre la independència. Superats els mesos de gener i febrer, el Govern no ha materialitzat avenços. La negociació d'un pacte de pressupostos amb el PSC va ocupar l'executiu més del que hauria desitjat. Aquesta demora va ser l'argument utilitzat per Palau per justificar eventuals endarreriments amb l'acord de claredat, com el nomenament dels responsables que han de pilotar l'oficina que se n'encarregui.De moment, el Govern no ha manifestat en públic -en les rodes de premsa posteriors al consell executiu dels dimarts- quan es produiran aquests nomenaments. Tampoc s'ha detallat el format que ha de tenir la discussió, els actors que hi participarien ni el pla de treball per perseguir un consens. Les veus consultades per Nació recorden que, a diferència d'experiències com el pacte nacional pel referèndum -amb moltes veus del teixit social del país-, en aquesta ocasió el pes dels partits en el debat hauria de ser major.
El disseny de l'acord de claredat és assumit directament des de Palau. Aragonès, implicat en la confecció dels passos a seguir, va ressuscitar la proposta que després de la tardor del 2017 havia formulat Xavier Domènech, antic líder parlamentari dels comuns, que buscava un desllorigador a l'atzucac de l'1-O. En una entrevista en aquest diari fa cinc mesos -coincidint amb l'anunci d'Aragonès al debat de política general-, Domènech ja recomanava afrontar la negociació de l'acord de claredat durant el 2024, amb posterior a les eleccions espanyoles. L'exdirigent d'En Comú Podem -que no ha estat contactat per Palau per assumir cap funció en nom de la Generalitat, tampoc d'assessorament- recordava que una iniciativa d'aquestes característiques requeria "acords molt amplis" per poder prosperar. I, per això, recomanava superar la contesa electoral a Espanya, pensant en la continuïtat d'un govern d'etiqueta socialista a Espanya en coalició amb l'esquerra liderada per Yolanda Díaz.
Taula de diàleg: Sánchez en mode electoral
Quan el PSOE i ERC -amb Unides Podem com a tercer actor- van pactar la reforma del codi penal, després d'una negociació laboriosa, Pedro Sánchez va donar per completes les exigències dels republicans, focalitzades en la carpeta antirepressiva. El president espanyol va entendre que havia atès l'agenda acordada en la reunió entre governs del juliol a Madrid i que, amb el PP marcant-lo de ben a prop en el preludi de la pugna electoral, l'esforç era suficient. La Moncloa ja no va concedir marge per tornar a reunir la taula de diàleg a finals d'any, tot i que calendari estava pactat i la Generalitat pretenia que es complís. De fet, fins a principis de gener, el Govern va mantenir viva la possibilitat que la mesa de negociació es tornés a convocar de forma immediata. Sánchez, però, ja calculava. A finals de maig, les municipals. A finals d'any, les eleccions espanyoles.Els republicans s'han quedat sense l'escenificació del primer pacte de la taula de diàleg -els compromisos en relació amb la defensa del català són més difusos- i han comprovat com la cúpula judicial ha rebaixat l'impacte de la reforma del codi penal. L'aplicació que ha fet el Tribunal Suprem de la malversació greu ha mantingut les penes d'inhabilitació a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull mentre la Fiscalia ja ha demanat penes de presó llargues per a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, alts càrrecs vinculats el 2017 a l'organització de l'1 d'octubre. El resultat visualitzat fins ara de la reforma ha lesionat el relat d'ERC sobre la desjudicialització. Al seu torn, el PSOE ha fet seva la revisió de la sentència del Suprem per transmetre que el referèndum no ha deixat d'estar penat, actitud que s'explica per la competició electoral amb el PP.
Comissió bilateral: concrecions mínimes
Si els acords vinculats a la taula de diàleg no han donat els resultats esperats -almenys, de moment-, el balanç de la comissió bilateral Estat-Generalitat tampoc ha estat esplendorós. El parèntesi del darrer any se suma a les concrecions mínimes que es van produir en la reunió del febrer del 2022. En aquella ocasió, la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va definir els detalls de la reunió com a "històrics", un missatge allunyat del que va defensar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que va lamentar la lentitud dels progressos sense desatendre la necessitat de preservar la via del diàleg. Més dur va ser el llavors vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que va qualificar de "minsos" els avenços de la bilateral.En aquella cita es va segellar el preacord per tal que la Generalitat gestionés l'ingrés mínim vital en convivència amb la renda garantida de ciutadania, es va pactar el traspàs de la B-23, es van constituir tres grups de treball -per beques, per assegurances escolars i per gestions judicials- i es va negociar el canvi de titularitat d'edificis com el del Registre Civil a Barcelona o l'estació meteorològica del Turó de l'Home. Al marge hi van quedar carpetes capitals com les del traspàs integral de Rodalies, una prioritat per a l'executiu d'Aragonès un cop tingui aprovats els pressupostos i que el president va tractar amb el ministre Félix Bolañosen la reunió discreta de la setmana passada. La matèria requeriria ser discutida en la bilateral específica d'infraestructures i, per ara, no se'n coneixen progressos substancials.
A Palau admeten l'aturada de la comissió bilateral Estat-Generalitat. "Està tot parat", admeten veus consultades coneixedores de les negociacions. No hi ha data establerta per a una nova reunió. Al Govern es lamenta que les qüestions rellevants no acabin entrant en l'agenda de negociació. "No es poden fer bilaterals sense suc", afegeixen les mateixes veus governamentals.