Borràs, condemnada: correus vàlids, adjudicacions irregulars i «conscients», i pendent d'indult

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el cas de Laura Borràs és contundent, però combina la duresa amb la magnanimitat dels jutges, que li obren la porta a un futur indult, quan la resolució sigui ferma. Més enllà d'això, el tribunal assumeix, per majoria i pràcticament de manera íntegra, els arguments de la Fiscalia, i dona validesa als testimonis que van assenyalar Borràs per les irregularitats que va dur a terme en matèria de contractació mentre va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La pena així ho demostra: quatre anys i mig de presó i tretze anys d'inhabilitació. La carrera política de Borràs queda contra les cordes. Ella, ho ha verbalitzat des de davant del Parlament, no s'apartarà del seu lloc voluntàriament.

El veredicte dels jutges -amb un vot particular- condemnant-la per prevaricació, que entra en el marc de la corrupció, i falsedat documental és clar. Conclouen que Borràs va fer adjudicacions irregulars "amb plena consciència" per beneficiar el seu amic informàtic Isaías Herrero, que va fraccionar contractes per donar aparença de legalitat al procediment i va indicar com fer pressupostos falsos per amagar "la contractació prevaricadora" a la Institució. Així mateix, tomba els arguments de la defensa i dona plena validesa als correus electrònics incriminatoris entre Borràs i Herrero, que la presidenta de Junts sempre ha dit que s'havien manipulat, i conclou que el pacte entre la Fiscalia i els altres dos acusats no ha aportat informació nova ni ha vulnerat el dret de defensa de la dirigent independentista. A continuació, les claus de la sentència que marcarà el futur del partit i el seu personal:
 

1. Adjudicacions irregulars "amb plena consciència"

El tribunal considera provat que, com a directora, Borràs va encarregar la creació del portal web de la ILC a Herrero, i a partir d'aleshores tot l'entramat de contractes, pressupostos i adjudicacions va anar encaminat a amagar que, en realitat, l'informàtic conegut de Borràs era i seria qui faria la feina relacionada amb la web. Considera provat, doncs, que Borràs va simular adjudicacions de contractes menors per uns treballs que prèviament ja li havien estat encarregats, i que ho feia "amb plena consciència" que actuava fora del que establia la llei de contractació. "Sabia que estava fent una adjudicació directa que prescindia dels més elementals requisits previstos per a la contractació administrativa; va trencar tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública", assegura amb contundència el tribunal.


 

2. Fraccionament per aparentar legalitat

El portal de la ILC era una única unitat funcional d'un cost i una envergadura que feien necessari un procés de contractació públic i amb competència. Com que l'encàrrec ja estava fet, diu la sentència, Borràs va optar per la fórmula de la contractació menor, per tal d'adjudicar i pagar a Herrero per la feina feta. Tot aquest procediment era "fictici", perquè ja estava decidit que seria per Herrero o les cooperatives a través de les quals facturava l'informàtic, que el tribunal aprofita per dir que no ha quedat acreditat que fos un professional "únic" i insubstituïble, com va dir Borràs. Amb aquest fraccionament a través de contractes petits, Borràs volia donar aparença de legalitat. "Obeeix a la necessitat de donar cobertura formal i administrativa als pagaments obligats pels serveis contractats", diu el tribunal.
 

3. Pressupostos falsos per amagar la prevaricació

El TSJC condemna Borràs per un delicte de prevaricació —va actuar de manera irregular al capdavant de la ILC sabent que ho estava fent— i de falsedat documental —va signar i donar valor jurídic a documents que sabia que eren fraudulents. En aquest sentit, el tribunal considera acreditat que Borràs donava indicacions a Herrero per elaborar pressupostos falsos —que sí que tenien "rellevància jurídica"— que s'havien de presentar en un procés de contractació "creat artificialment" per fer veure que es feia de manera legal i esquivar els controls posteriors de la intervenció de la Generalitat.

L'única finalitat d'aportar tres pressupostos era "amagar la contractació prevaricadora" que estava duent a terme Borràs com a directora. El tribunal reconeix que els serveis es van fer i cobrar, però situa una ombra de dubte sobre si l'administració va resultar perjudicada d'aquestes irregularitats, precisament pel fet que no es va fer un procediment de contractació dins del marc legal, amb lliure competència entre proveïdors, cosa que hauria permès, potser, aconseguir un preu més ajustat. "Mai tindrem prou nivell de certesa sobre aquesta darrera hipòtesi", reconeix la sala.


 

4. Els correus són vàlids i no s'han modificat

Un dels arguments que va plantejar la defensa de Laura Borràs en el judici és que els correus electrònics i la documentació intervinguda a Herrero s'havia modificat. Els advocats van presentar un informe pericial exhaustiu en què es deia que s'havia trencat la "cadena de custòdia" d'aquesta documentació i que la prova no es podia tenir en compte. El tribunal ho descarta i nega que s'hagin modificat els documents. Considera vàlids els correus, en què Borràs dona indicacions a Herrero sobre com fraccionar els contractes i presentar pressupostos falsos, i diu que la defensa no ha provat que cap dels documents rellevants per al judici hagin estat manipulats. També posa en dubte el "rigor" dels pèrits de Boye i recorda que Herrero, a qui es van intervenir els arxius, els ha donat per bons i no ha denunciat cap manipulació.


 

5. El pacte amb la Fiscalia no ha aportat novetats

La vulneració del dret de defensa també va sobrevolar el judici, especialment pel que fa al pacte entre els altres acusats i la Fiscalia. El tribunal constata que aquest pacte ha existit, però diu que no ha vulnerat els drets de Borràs, perquè cap dels arguments aportats en el judici fruit d'aquest acord és nou, sinó que tots ells ja formaven part del procediment des de feia temps. És per això que la sala considera que Borràs "s'ha defensat sense limitacions". D'altra banda, el tribunal també descarta que el jutge Barrientos pugui ser apartat per manca d'imparcialitat, un altre argument de Boye. Les picabaralles amb els advocats, diu la sentència, s'emmarquen en la funció del president del tribunal de guiar el debat durant el judici i garantir la bona conducta de totes les parts.


 

6. Un indult a l'horitzó

La sentència és dura, però el tribunal també fa un gest de magnanimitat quan proposa un indult parcial per a Borràs, que hauria de concedir-li el govern espanyol. La sala admet que la pena, dictada en estricta aplicació del codi penal, és "desproporcionada", i per això proposa un perdó que consisteixi a rebaixar la pena de quatre anys i mig de presó i deixar-la en dos anys. Això permetria deixar en suspens l'ingrés de Borràs a un centre penitenciari. En tot cas, l'indult no es pot avaluar fins que la sentència sigui ferma i la darrera paraula és del govern espanyol, que hauria de decidir si perdona o no part de la pena a la presidenta de Junts.

Per terminis, però, no es pot descartar que Borràs hagi de trepitjar la presó si el Suprem ratifica fil per randa la sentència del TSJC. El recurs que interposarà la presidenta de Junts a la sentència trigarà mesos a resoldre's. El debat de l'indult, doncs, podria arribar en plena campanya electoral de Pedro Sánchez a les eleccions espanyoles, previstes per a finals d'any. Alhora, també, podria passar que la petició de perdó arribés a la taula d'un executiu espanyol presidit pel PP i no pel PSOE. En tot cas, per rebre un indult no s'han de reconèixer els fets ni és necessari que sigui Borràs qui el demani. Ja ho ha fet el TSJC per evitar-li la presó.