"El més important és controlar l'agenda. I hi ha hagut grans canvis en l'agenda de la ciutat en aquests vuit anys". La frase correspon a un membre destacat del
govern d'
Ada Colau, que ha viscut des de la sala de màquines de l'
Ajuntament els dos mandats de l'alcaldessa, i serveix per il·lustrar la fesomia de la
campanya electoral a
Barcelona, que arrenca dijous que ve. A la capital catalana es dirimeix un plebiscit sobre la continuïtat de Colau, marc polaritzat sobre el projecte polític dels
comuns que afavoreix la inquilina de la plaça de Sant Jaume, perquè la situa al centre del debat.
De moment, el recull d'enquestes que radiografien la batalla a la capital catalana -
com el que audita Roger Tugas Vilardell a Nació- indiquen que Colau està ben situada per aspirar a liderar la
photo finish, en un empat tècnic amb
Jaume Collboni, aspirant del PSC i amb qui ha compartit govern fins aquesta primavera. Els sondejos apunten que
Xavier Trias (Junts) ha frenat la seva progressió i
Ernest Maragall (ERC) apareix lluny de les opcions de victòria. En el darrer cap de setmana previ a la campanya, que condicionarà el vot d'una bossa rellevant d'indecisos, radiografiem els candidats amb aquest
1x1 dels protagonistes a Barcelona.
Ada Colau (Barcelona en Comú): central
L'alcaldessa i la seva formació han aconseguit que el debat de la precampanya se centrés en les qüestions capitals del seu
programa -des del combat al cotxe com a vector de les polítiques de
mobilitat fins als canvis urbanístics al centre de la ciutat, amb les
superilles com a icona- mentre l'
habitatge, la
neteja i la
seguretat -pedres a la sabata del govern municipal- ocupen, de moment, una presència perifèrica en la campanya. Mentre que els seus adversaris sostenen que Colau no pot aspirar a un
tercer mandat amb tan rebuig en els baròmetres municipals -
l'últim deia que la meitat de veïns suspenia la gestió de l'Ajuntament per primer cop en més de 30 anys-, el cert és que els sondejos la ubiquen amb opcions de governar. Només serà
alcaldessa si és la candidata més votada, a diferència del 2019.
Ernest Maragall (ERC): frenat
Va ser el candidat més votat fa quatre anys, però no ha aconseguit que aquells
10 regidors li permetessin aparèixer en la cursa electoral com el rival a batre. Ernest Maragall ha patit en excés l'aparició de Trias com a alternativa -que competeix per l'electorat sobiranista amb més ganxo que
Elsa Artadi- i el paper durant el mandat com a
aliat del govern municipal en els
pressupostos li ha impedit desmarcar-se com a proposta alternativa. A diferència del 2019, en aquesta precampanya ha fet ús de manera més explícita el vincle amb les polítiques de
Pasqual Maragall. Amb un projecte carregat de propostes i la marca electoral d'ERC pot aspirar a obtenir un resultat solvent, tot i que
la patinada en les oposicions que ha fet el Govern no l'ajuda a vendre bona gestió. Ja no se'l compta, però, en la
lluita per l'alcaldia.
Jaume Collboni: enfocat
Un reconegut expert demoscòpic assenyalava fa una setmana, en petit comitè, que
Collboni és el candidat més ben posicionat per guanyar les eleccions. El motiu?
"És l'únic que pot guanyar a Sarrià-Sant Gervasi i a Nou Barris", sostenia. Enfocat en guanyar després d'un trencament estudiat amb Colau -amb qui ha governat en bona part dels últims vuit anys-, aspira a treure rèdit de
convertir-se en l'ambaixador de Pedro Sánchez a Barcelona, on el PSOE tancarà la campanya a nivell estatal. La capital catalana, de fet, és l'única plaça que els socialistes poden exhibir com a novetat en cas de vèncer i de tenir l'alcaldia. La fórmula Collboni -per tenir un peu a Sarrià i un a Nou Barris- passa per un discurs
business friendly que el distanciï de Colau i, al mateix temps, el sedàs progressista emparat per Sánchez. La sensació és que, des que el PSC va perdre l'alcaldia, ja fa dotze anys, mai ha estat tan a prop de recuperar-la.
Xavier Trias: polaritzador
El
candidat de Junts no es mou de la fórmula amb la qual va arrencar la candidatura:
s'erigeix com a únic garant del canvi, polaritza amb Colau i esmena a la totalitat els grans projectes de l'alcaldessa, especialment pel que fa a mobilitat i superilles. Aquesta setmana ha patit la primera relliscada -aprofitada pels rivals- en indicar que
algú que cobra 3.000 euros al mes pot tenir dificultats a Barcelona. Insisteix que la ciutat ha de recuperar "autoestima", parla tan poc com pot del procés -a diferència de la seva última campanya, la del 2015- i no s'amaga d'un possible pacte amb el PSC que ja genera retitències dins de Junts. Les enquestes el situen en la batalla per la victòria, però una cosa és guanyar i l'altra poder governar. Aquesta vegada està receptiu a obtenir els vots necessaris per poder manar, a diferència de fa vuit anys. Un triomf a Barcelona, en tot cas, és clau per a Junts, en tots els sentits: suposaria recuperar perfil institucional i, de passada, potenciar el
gir pragmàtic que té en Trias el principal exponent.
Anna Grau: provocadora
La
candidata de Ciutadans representa tots els elements que defineixen aquesta etapa final del partit, marcada per la descomposició i un discurs eminentment provocador en clau barcelonina. La presència de Grau davant d'edificis ocupats va en aquesta línia, per exemple, per fer soroll. Tanmateix, si la candidata -que també és diputada al
Parlament- obté plaça a l'Ajuntament, pot tenir un paper en els acords postelectorals. En una
entrevista a Nació va situar aquestes línies mestres de cara a una hipotètica negociació: "Amb tothom que compri bilingüisme, aturar les superilles, tornar a la fiscalitat del 2019 i fer fora l'okupació, podem parlar". Serà difícil que ho faci, però, si com tot indica la formació taronja es queda fora del consistori.
Daniel Sirera: reviscolat
El PP ha tornat a uns paràmetres més reconeixibles, més propers a
Alberto Fernández Díaz que a
Josep Bou. L'excèntric cap de files en l'anterior legislatura, fitxat per
Pablo Casado, va aconseguir salvar els mobles amb dos regidors, i Sirera té entre cella i cella repetir -com a mínim- els guarismes. Sense fer soroll, sense grans proclames i sota el vernís de l'etapa comandada per
Alberto Núñez Feijóo, el
cap de files del PP pot ser fonamental en el ball de pactes que s'obrirà després de les eleccions.
Joana Ortega, número sis de Trias, no va tancar la porta a acceptar els vots dels populars si així es podia arribar a l'alcaldia. Pot convertir-se Sirera
en el nou Manuel Valls? Si té representació, res es pot descartar.
Basha Changue (CUP): perifèrica
La
CUP no va obtenir representació municipal fa quatre anys, amb
Anna Saliente com a candidata. Ara, els anticapitalistes han confiat el lideratge de la candidatura a
Basha Changue, diputada al Parlament i activista amb vincle amb la xarxa associativa de la ciutat, tot i haver residit també fora de Barcelona. Aspiren a tornar a l'Ajuntament amb un
discurs exigent en matèria social i crític amb el pla de govern de Colau. La CUP ha assenyalat els processos de
gentrificació en els carrers de les superilles per evidenciar que les polítiques de Colau no han revertir el problema de l'
habitatge. Ho tenen complicat per recuperar els
3 regidors obtinguts el 2015, p
erò ho intentaran amb l'ajuda d'Anna Gabriel en campanya.
