L'agenda de l'alcalde Trias: aturar eixos verds, regular lloguers a contracor i «diàleg» per a tot

El més ben posicionat per ser el nou alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja té una agenda d'inici de mandat. Gran part de la seva campanya ha passat per assenyalar que la capital catalana s'ha convertit en un "desastre" en mans del govern d'Ada Colau i  Jaume Collboni. Malgrat això, ara la magnitud del problema quedarà definida per la profunditat dels canvis que desembolcalli la seva acció de govern. 

Les darreres setmanes, tant el cap de llista com la formació han anat detallant les pistes de les prioritats quan aterrin a l'executiu barceloní. Algunes, buscades i amb una forta càrrega simbòlica, com l'aturada dels eixos verds, segell de Colau. Altres, trobades, com és la decisió sobre la regulació de lloguers, que aplicarà a contracor. I enmig d'aquest escenari, el gran valor de Trias: el "diàleg" com a solució a gran part dels problemes de la ciutat. Per això, amb diferents formes i intensitats, l'exalcalde convergent ha anat dibuixant com a puntal de la seva política dels primers mesos les trobades amb el sector de l'habitatge, el social o el de la neteja. Tres espais claus en què encara no ha definit el seu projecte polític.
 

Aturar eixos verds o desfer el segell Colau

Trias no ha tingut cap mania fins ara a ressaltar que el que està fet, no ho tocarà. L'exemple més clar és Consell de Cent. Ara bé, tot allò que queda per desenvolupar i que depèn de la comissió de govern -és a dir, de qui ostenta l'alcaldia- com és el cas de la resta del model superilla a l'Eixample, en canvi, quedarà aturat. Es deixarà a una calaix el gruix del projecte, si bé caldrà aclarir en quins carrers concretament es preveu fer-hi alguna mena d'intervenció futura. La setmana passada, la candidatura de Trias per Barcelona ja va aclarir que volia "aturar" els eixos verds per repensar-los. En aquest sector, la llista més votada a les eleccions també ha defensat dissenyar "un pla d'interiors d'illa" i cobrir la ronda de Dalt com a eixos clau.

No és l'únic patró simbòlic que té pendent aplicar la formació postconvergent per satisfer gran part de l'electorat que hi ha confiat per fer un gir respecte el govern de Colau. Una altra mesura barata i fàcil d'assumir és aturar el projecte de connexió del tramvia, que els comuns tenien pendent enllestir tan ràpid com poguessin, mentre que Trias encara no ha aclarit si en farà una consulta específica. Ara bé, el que sí ha definit és la voluntat de posar més recursos en autobusos elèctrics per cobrir trajectes clau. I encara en l'àmbit de la mobilitat i els matisos a l'administració Colau-Collboni, un últim projecte: "flexibilitzar"els radars de 30 km/h a les escoles.

Lloguers regulats a contracor

El calendari ha volgut que, a més, la força que al Congrés dels Diputats va votar en contra de la llei d'habitatge de l'Estat sigui la primera a haver-la d'aplicar a la capital catalana. En una entrevista a la cadena SER Catalunya, Trias va confirmar aquesta voluntat d'utilitzar la regulació de lloguers, malgrat que consideri que la normativa estatal, en conjunt, perjudica les competències catalanes. "Hem de mirar que no és dispari el preu de l'habitatge", va apuntar qui va ser alcalde entre 2011 i 2015. Ara, la llei ja està publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, per tant, els mecanismes perquè es pugui aplicar a Barcelona també s'han iniciat. La gran incògnita, però, serà com se'n vigilarà el compliment d'aquest nou text legal que toca nombrosos drets dels llogaters.

La fórmula del diàleg o les polítiques per descobrir

També sobre habitatge Trias ha evitat destapar les seves cartes. De fet, mentre altres formacions parlava de mesures concretes, el candidat de Junts insistia en els debats a treballar "un pacte de ciutat" per posar totes les forces d'acord amb un pla a 30 anys vista. Recentment, ho va arrodonir defensant la necessitat de parlar en els primers 80 dies amb "tothom que té a veure amb el sector" de l'habitatge. Igualment, una política concreta que té al cap és el redisseny de la reserva del 30% de pisos protegits en nous edificis, mesura estrella de Colau.

També en el termini de 80 dies es va situar com a prioritat convocar les empreses contractistes de neteja per dialogar i trobar la manera de reconduir una situació de ciutat que constantment Xavier Trias ha definit com a "bruta". D'aquesta trobada, Junts espera que en surti la fórmula perquè "el canvi es vegi de manera immediata". En el mateix pla, es convocarà la Junta de Seguretat Local per abordar els reptes en la matèria policial. I encara en un altre context vital Trias té pendent aclarir el seu rumb polític: l'espai social. En aquest sentit, el seu programa aposta per crear una "Taula per la Justícia Social". La idea és trobar un "ampli consens polític i amb les entitats", en paraules de la número tres de Junts, Neus Munté. D'aquest diàleg n'haurien de sortir les claus per "reforçar" les inversions socials. 
 

Un salari mínim de ciutat amb dubtes i un comissionat del català

Sigui com sigui, entre les mesures d'implementació ràpida, des de Junts també situen la idea de recuperar el projecte de salari mínim de ciutat, que hauria quedat enterrat els últims anys. Malgrat posar-lo sobre la taula com una de les polítiques prioritàries, en cap moment s'ha concretat com es dissenyarà o a qui arribarà. El programa electoral es limita a parlar d'"exigir a les administracions competents l'establiment d'un salari mínim de ciutat".

Una iniciativa molt més a l'abast del govern municipal, en canvi, és l'impuls de la promoció del català. En aquest escenari, Junts manté que en els primers tres mesos ja haurà nomenat un comissionat específic per la llengua i haurà creat una oficina del català -una mesura, aquesta última, ja prevista en el pla de xoc actual de Barcelona per millorar la salut de l'idioma-. 

Ampliació de l'aeroport i no limitar els creuers

Pel que fa al turisme, Xavier Trias ha insistit que l'ampliació de l'aeroport li sembla una obra necessària pel model de ciutat que té al cap. La clau, "augmentar la seva capacitat per a vols intercontinentals". I que això és un dels plans que defensarà des de l'alcaldia. A banda, preguntat pels creuers, el mateix exalcalde va subratllar en una entrevista a Nació que no defensa "de cap de les maneres" posar límits als visitants que arriben per mar, en la xifra en conjunt.

Per contra, sí que aclareix que no veu "res de positiu" en els creueristes de pas que només s'estan unes hores a la ciutat i aposta per consolidar l'oferta de creuers d'origen i destí, que comencen i acaben aquí. De fet, ho vincula estretament amb el seu model aeroportuari. "Gràcies als creuers podem tenir la possibilitat de tenir més vols intercontinentals".