20
d'octubre
de
2022, 16:45
Actualitzat:
16:59h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha constatat aquest dijous la "preocupació" de les institucions europees pel cas d'espionatge a l'independentisme. Ho ha fet en el transcurs de la reunió que ha mantingut amb el comissari de Justícia, Olivier Reynders, a l'edifici de la Comissió Europea a Brussel·les. "La carpeta de l'afer Pegasus no està tancada", ha indicat sobre el cas, que va afectar una seixantena de dirigents vinculats al procés i que va esclatar públicament a mitjans d'abril. Aragonès també ha apuntat que la Comissió ha demanat informació a l'Estat sobre l'espionatge. "Seguiments així són inadmissibles", ha ressaltat Aragonès a la sortida.
El segon comissari amb el qual es reunirà el president -ja serà demà- és el titular de Mercat Interior, Thierry Breton, amb qui abordarà la contribució catalana en la producció de xips i d'hidrogen verd a la Unió Europea (UE). En un viatge a París a finals d'agost, Aragonès va situar Catalunya com un "actor útil" a l'hora de resoldre problemes comunitaris en aquesta fase marcada per la crisi energètica, la inflació i la guerra a Ucraïna. La visita del president a Brussel·les coincideix amb la celebració d'un consell europeu ordinari amb els caps d'estat i de govern dels països de la UE en el qual s'hi ha de parlar sobre el conflicte bèl·lic provocat per Rússia i el funcionament del mercat energètic. Malgrat la presència de Pedro Sánchez a la capital belga, no hi ha la previsió de cap trobada entre els dos presidents, segons indiquen fonts oficials.
És la primera vegada des del 2015, amb Artur Mas a Palau, que el president de la Generalitat és rebut a Brussel·les per membres de la Comissió Europea. En aquesta legislatura s'ha escenificat el desgel del Govern amb les institucions comunitàries després dels fets de la tardor del 2017. A Puigdemont i a Quim Torra no els va rebre cap membre de la Comissió. Des que és al càrrec, Aragonès s'ha trobat a Barcelona amb Von der Leyen -en el marc de les jornades anuals del Cercle d'Economia-, amb Mariya Gabriel -comissària d'Innovació- i amb Margaritis Schinas, vicepresident comunitari.
Tampoc hi haurà cap cita entre el president de la Generalitat i Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica. El motiu? Puigdemont és aquests dies a Estrasburg, on se celebra el ple del Parlament Europeu -n'és membre en representació de Junts-, i després es desplaçarà a Frankfurt, on obrirà una delegació exterior del Consell de la República. Aquesta obertura d'oficines més enllà de Waterlooforma part del projecte d'expansió de l'organisme. En la primera aturada del viatge, Aragonès ha visitat la delegació catalana davant la UE, que després del cessament de Gorka Knörr -hi va arribar el juliol de l'any passat a proposta de Junts- estarà comandada per Ignasi Centelles. És l'única oficina de la Generalitat que no tria el seu responsable a través d'un concurs públic.
Serret, en una atenció als mitjans després de la visita a la delegació, ha vinculat el desplegament de la xarxa exterior de la Generalitat a l'aprovació dels pressupostos, que per ara no compten amb socis disponibles. La consellera, de fet, ha considerat "incoherents" i "incongruents" les decisions de l'oposició, que ahir va tombar el projecte de llei d'estadística que portava el Govern al ple. Era el primer episodi parlamentari que l'executiu afrontava després de la ruptura amb Junts, i es va constatar la solitud d'Aragonès. Els exsocis van posicionar-se en contra del projecte de llei malgrat que havia estat impulsat per la conselleria d'Economia quan la liderava Jaume Giró.
El segon comissari amb el qual es reunirà el president -ja serà demà- és el titular de Mercat Interior, Thierry Breton, amb qui abordarà la contribució catalana en la producció de xips i d'hidrogen verd a la Unió Europea (UE). En un viatge a París a finals d'agost, Aragonès va situar Catalunya com un "actor útil" a l'hora de resoldre problemes comunitaris en aquesta fase marcada per la crisi energètica, la inflació i la guerra a Ucraïna. La visita del president a Brussel·les coincideix amb la celebració d'un consell europeu ordinari amb els caps d'estat i de govern dels països de la UE en el qual s'hi ha de parlar sobre el conflicte bèl·lic provocat per Rússia i el funcionament del mercat energètic. Malgrat la presència de Pedro Sánchez a la capital belga, no hi ha la previsió de cap trobada entre els dos presidents, segons indiquen fonts oficials.
És la primera vegada des del 2015, amb Artur Mas a Palau, que el president de la Generalitat és rebut a Brussel·les per membres de la Comissió Europea. En aquesta legislatura s'ha escenificat el desgel del Govern amb les institucions comunitàries després dels fets de la tardor del 2017. A Puigdemont i a Quim Torra no els va rebre cap membre de la Comissió. Des que és al càrrec, Aragonès s'ha trobat a Barcelona amb Von der Leyen -en el marc de les jornades anuals del Cercle d'Economia-, amb Mariya Gabriel -comissària d'Innovació- i amb Margaritis Schinas, vicepresident comunitari.
Tampoc hi haurà cap cita entre el president de la Generalitat i Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica. El motiu? Puigdemont és aquests dies a Estrasburg, on se celebra el ple del Parlament Europeu -n'és membre en representació de Junts-, i després es desplaçarà a Frankfurt, on obrirà una delegació exterior del Consell de la República. Aquesta obertura d'oficines més enllà de Waterlooforma part del projecte d'expansió de l'organisme. En la primera aturada del viatge, Aragonès ha visitat la delegació catalana davant la UE, que després del cessament de Gorka Knörr -hi va arribar el juliol de l'any passat a proposta de Junts- estarà comandada per Ignasi Centelles. És l'única oficina de la Generalitat que no tria el seu responsable a través d'un concurs públic.
Serret, en una atenció als mitjans després de la visita a la delegació, ha vinculat el desplegament de la xarxa exterior de la Generalitat a l'aprovació dels pressupostos, que per ara no compten amb socis disponibles. La consellera, de fet, ha considerat "incoherents" i "incongruents" les decisions de l'oposició, que ahir va tombar el projecte de llei d'estadística que portava el Govern al ple. Era el primer episodi parlamentari que l'executiu afrontava després de la ruptura amb Junts, i es va constatar la solitud d'Aragonès. Els exsocis van posicionar-se en contra del projecte de llei malgrat que havia estat impulsat per la conselleria d'Economia quan la liderava Jaume Giró.