07
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
22:13h
El debat sobre la seguretat i els nivells de delinqüència després de la pandèmia, en el qual s'ha situat sovint Barcelona com un dels focus amb més problemes arreu de l'Estat, té cada vegada més xifres a l'abast per fer un retrat ampli. Ara, després que el ministeri de l'Interior hagi publicat les dades de fets delictius del primer semestre, es pot apreciar com la capital catalana encapçala la reducció de delictes respecte a la prepandèmia, en comparativa amb les tres altres grans ciutats de l'Estat. Així, si Barcelona va registrar un 21,8% menys de delictes entre el gener i el juny de 2022, en comparació amb el 2019, aquesta xifra es queda en un 4% menys a Madrid. La reducció es queda en un 2,7% a Sevilla. I, en canvi, a València els delictes es disparen un 26,6%.
Així ho fa constar un document de l'Ajuntament de Barcelona al qual ha tingut accés NacióDigital, que es basa en les xifres públiques del ministeri. En aquest sentit, tot i que la taxa de delictes per habitant continua sent superior a la capital catalana, la relació amb la pandèmia mostra com la ciutat governada per Ada Colau -Barcelona en Comú- ha reduït un de cada cinc delictes, i com les altres ciutats mostren una similitud molt gran amb les dades del 2019 o bé un empitjorament.
Per tipologia, on hi ha més diferència entre Barcelona i Madrid és en els delictes contra la integritat física. És a dir, els fets que impliquen lesions a la ciutadania i baralles han passat dels 1.742 episodis registrats entre gener i juny de l'any previ a la pandèmia a la capital catalana als 450 del primer semestre d'aquest any. Això fa que el cas barceloní registri un decreixement del 74% dels casos, mentre que a la capital de l'Estat això no es redueix: augmenta un 29%. En aquest cas, València i Sevilla també sumen casos, al contrari que Barcelona.
Així han evolucionat els delictes a Barcelona i Madrid, entre 2019 i 2022
Canvis en el nombre de delictes en el primer semestre de cada any (passant el cursor i clicant cada barra, apareix la xifra absoluta de casos coneguts a les dues ciutats els dos semestres)
Una altra de les qüestions que ha centrat el debat públic els últims anys és la relació entre les metròpolis i els furts, el delicte més habitual. En aquest sentit, Barcelona té de nou la diferència positiva més pronunciada. Una situació que també ve marcada perquè l'any 2019 la ciutat registrava xifres rècord. Ara, en la comparació amb aquell any prepandèmia, la capital catalana ha perdut un de cada tres furts (35%), mentre que la ciutat liderada per José Luis Martínez-Almeida -PP- redueix les xifres un 19% i Sevilla, un 11%. En el cas de València, en canvi, aquestes dades pugen.
Entre els tipus delinqüencials més sensibles també hi ha els robatoris amb violència o intimidació, com les estrebades o els atracaments. En aquest sentit, es dona la curiositat que les dues principals ciutats de l'Estat viuen una reducció de denúncies idèntica. En tots dos casos s'han comptabilitzat un 13,9% menys de robatoris violents, i Barcelona segueix acumulant-ne més (6.095) que Madrid (4.466).
Igualment, després de les dues morts recents a la zona del Paral·lel barceloní, la primera durant la Mercè i la segona a finals d'octubre, els homicidis han tornat a l'actualitat. Ara bé, durant els sis primers mesos d'aquest any, Madrid havia registrat 13 casos d'aquest tipus, vuit més que Barcelona i 11 més que Sevilla i València.
Les excepcions més destacades pel que fa a la reducció general de delictes són les els fets de tipus sexual, que creixen a totes les ciutats, i els de tràfic de drogues, que es tripliquen a Barcelona. Els casos més greus pel que fa a les violències sexuals són les violacions amb penetració, i la capital catalana és on més creixen. Passen de 60 a 85 casos. A Madrid, l'evolució és de 67 a 79 denúncies. I a Sevilla i a València també s'incrementen els casos, però amb unes xifres molt més minses.
Pel que fa als delictes sexuals més denunciats -els vinculats a abusos i altres tipologies- a Barcelona les xifres s'enfilen un 21% respecte a 2019, però a la capital de l'Estat això arriba fins al 35% d'increment. A la ciutat andalusa gairebé es doblen els fets denunciats, en aquesta tipologia, i a València la pujada és del 17%.
Així ho fa constar un document de l'Ajuntament de Barcelona al qual ha tingut accés NacióDigital, que es basa en les xifres públiques del ministeri. En aquest sentit, tot i que la taxa de delictes per habitant continua sent superior a la capital catalana, la relació amb la pandèmia mostra com la ciutat governada per Ada Colau -Barcelona en Comú- ha reduït un de cada cinc delictes, i com les altres ciutats mostren una similitud molt gran amb les dades del 2019 o bé un empitjorament.
Per tipologia, on hi ha més diferència entre Barcelona i Madrid és en els delictes contra la integritat física. És a dir, els fets que impliquen lesions a la ciutadania i baralles han passat dels 1.742 episodis registrats entre gener i juny de l'any previ a la pandèmia a la capital catalana als 450 del primer semestre d'aquest any. Això fa que el cas barceloní registri un decreixement del 74% dels casos, mentre que a la capital de l'Estat això no es redueix: augmenta un 29%. En aquest cas, València i Sevilla també sumen casos, al contrari que Barcelona.
Així han evolucionat els delictes a Barcelona i Madrid, entre 2019 i 2022
Canvis en el nombre de delictes en el primer semestre de cada any (passant el cursor i clicant cada barra, apareix la xifra absoluta de casos coneguts a les dues ciutats els dos semestres)
Una altra de les qüestions que ha centrat el debat públic els últims anys és la relació entre les metròpolis i els furts, el delicte més habitual. En aquest sentit, Barcelona té de nou la diferència positiva més pronunciada. Una situació que també ve marcada perquè l'any 2019 la ciutat registrava xifres rècord. Ara, en la comparació amb aquell any prepandèmia, la capital catalana ha perdut un de cada tres furts (35%), mentre que la ciutat liderada per José Luis Martínez-Almeida -PP- redueix les xifres un 19% i Sevilla, un 11%. En el cas de València, en canvi, aquestes dades pugen.
Entre els tipus delinqüencials més sensibles també hi ha els robatoris amb violència o intimidació, com les estrebades o els atracaments. En aquest sentit, es dona la curiositat que les dues principals ciutats de l'Estat viuen una reducció de denúncies idèntica. En tots dos casos s'han comptabilitzat un 13,9% menys de robatoris violents, i Barcelona segueix acumulant-ne més (6.095) que Madrid (4.466).
Igualment, després de les dues morts recents a la zona del Paral·lel barceloní, la primera durant la Mercè i la segona a finals d'octubre, els homicidis han tornat a l'actualitat. Ara bé, durant els sis primers mesos d'aquest any, Madrid havia registrat 13 casos d'aquest tipus, vuit més que Barcelona i 11 més que Sevilla i València.
Les excepcions més destacades pel que fa a la reducció general de delictes són les els fets de tipus sexual, que creixen a totes les ciutats, i els de tràfic de drogues, que es tripliquen a Barcelona. Els casos més greus pel que fa a les violències sexuals són les violacions amb penetració, i la capital catalana és on més creixen. Passen de 60 a 85 casos. A Madrid, l'evolució és de 67 a 79 denúncies. I a Sevilla i a València també s'incrementen els casos, però amb unes xifres molt més minses.
Pel que fa als delictes sexuals més denunciats -els vinculats a abusos i altres tipologies- a Barcelona les xifres s'enfilen un 21% respecte a 2019, però a la capital de l'Estat això arriba fins al 35% d'increment. A la ciutat andalusa gairebé es doblen els fets denunciats, en aquesta tipologia, i a València la pujada és del 17%.