La candidatura de Carles Puigdemont a les eleccions del 12-M guarda una sèrie de similituds rellevants amb la llista que va elaborar per les eleccions catalanes de finals del 2017, en plena aplicació de l'article 155. En aquella ocasió, des d'una habitació d'hotel de Brussel·les, l'expresident va confegir una relació de noms de la màxima confiança, independents inclosos, per tal que l'acompanyessin en el plantejament de restitució camí de les urnes. Sis anys i mig després, la clau l'ha tornat a tenir Puigdemont, que ha bastit una candidatura amb el seu segell que també dona pistes de la situació dels equilibris interns a Junts.
Quines són aquestes pistes? En essència, que l'expresident controla l'estratègia, i que al mateix temps, el control orgànic correspon a Jordi Turull, secretari general del partit. Els noms propers a Laura Borràs -que no pot formar part de la llista per la seva condemna pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes-, en canvi, han quedat relegats. Aquestes són les claus de la llista.
Els principals premiats
Anunciat dimarts el nom de l'empresària Anna Navarro com a número dos -un fitxatge provinent de Silicon Valley, on ha desenvolupat una carrera d'èxit en diverses multinacionals- i escollits sense cap oposició els caps de llista territorials -Mònica Sales per Tarragona, Salvador Vergés per Girona i Jeannine Abella per Lleida-, les grans incògnites eren els primers llocs per Barcelona. Puigdemont ha optat per situar Josep Rull, conseller de Territori del Govern del referèndum i pres polític durant més de tres anys, com a número tres. El fet de no estar inhabilitat per l'1-O després de la reforma de la sedició ha motivat la seva inclusió a la llista, a banda del fet que és estimat per les bases. El seu nom havia format part de totes les travesses com a pla B en cas que Puigdemont no hagués pogut -o volgut- ser cap de cartell de Junts.
Després de Rull, en el número quatre, s'hi troba Anna Erra, presidenta del Parlament i aspirant a la reelecció en cas que Junts estigui en disposició d'optar al càrrec. Erra, exalcaldessa de Vic, va assumir el relleu de Laura Borràs quan va ser condemnada per corrupció, i és propera a Turull. El cinquè lloc està reservat per Albert Batet, que fins ara sempre havia estat cap de llista per Tarragona, i fa el salt a Barcelona. Pensant, també, en la possibilitat d'ocupar una cartera en cas que Junts pugui governar. Batet és el cap de campanya de Puigdemont i forma part del seu cercle de confiança, com també Josep Rius, número set, que compaginarà la seva feina com a diputat amb la de regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Amb el relleu de Xavier Trias en l'horitzó, el nom de Rius -excap de gabinet de Puigdemont- surt assenyalat en les travesses.
Entre Rius i Batet s'hi situa, com a número sis, l'independent Ennatu Domingo, que va concórrer a les primàries per formar part de la llista de Junts l'any 2021, i al vuitè lloc el partit ha promogut Jutith Toronjo, provinent de la JNC i que repeteix com a diputada. En la novena plaça hi ha un dels fitxatges estrella: Agustí Colomines, que el 2017 va contribuir a posar en marxa la primera llista de Junts. Director de la CatDem, la fundació de Convergència, i articulista de referència de l'ecosistema independentista, s'estrenarà al Parlament després d'haver ocupat càrrecs a l'administració i d'haver posat en marxa la Casa Gran del Catalanisme impulsada per Artur Mas durant el segon tripartit, a les portes d'arribar a la Generalitat.
En la desena posició hi ha Glòria Freixa, diputada i propera a Turull, mentre que en l'onzena s'hi situa Jaume Giró, exconseller d'Economia. Giró, que havia format part de les travesses per ser candidat i que s'havia postulat per ser cap de llista a Madrid -va acabar renunciant a les primàries en favor de Míriam Nogueras-, és el conseller de l'última remesa de Junts més ben situat a les llistes. Lourdes Ciuró, la següent, està al número 21. Després de Giró, com a número dotze, hi ha Mercè Esteve, alcaldessa de Begues i també diputada. La tretzena plaça és per a Lluís Puig, exiliat i que havia demanat formar part de la llista, mentre que la catorzena és per a David Saldoni, adjunt a Turull al partit. Montserrat Ortiz és la quinzena, mentre que la setzena posició és per a Toni Castellà, dirigent de Demòcrates i membre del Consell per la República.
Els castigats i els sacrificats
A partir d'aquí és on arrenquen els principals càstigs. Joan Canadell, que va ser número tres de la candidatura del 2021 -va ser dels més votats a les primàries per elaborar l'última llista al Parlament-, queda desplaçat fins al número 17. En els comicis de fa tres anys, Junts va obtenir setze escons, de manera que la seva plaça queda en risc. I el mateix passa amb Francesc de Dalmases, un dels principals suports de Borràs i que aquesta legislatura ha passat situacions de qüestionament com quan va intimidar una periodista del FAQS. Això el va portar a plegar com a vicepresident de Junts. Aquest 12-M anirà com a número 18 de la candidatura.
Tampoc David Torrents, secretari d'organització de Junts i nomenat a proposta de Borràs, ha obtingut una plaça de sortida, perquè ocupa el lloc 23 de la candidatura. A la llista tampoc hi és Aurora Madaula, que anava a la desena posició el 2021 i ara ni tan sols té plaça. Madaula, com Cristina Casol -que va acabar la legislatura al grup mixt després de ser expulsada un cop descartada la denúncia per assetjament contra la cúpula de Junts a la cambra-, va acabar sent rebutjada per bona part dels seus companys. En un ple va denunciar "violències silencioses" i després, com Casol, va activar el protocol per assetjament. El cas encara no està resolt.
És amb aquestes coordenades que Puigdemont ha triat els acompanyants per una campanya que guarda moltes similutuds amb el 2017, però que també conté moltes diferències: pel context -polític i legal, marcat en aquest últim cas per la llei d'amnistia-, per la marxa de les enquestes -el PSC les lidera i Ciutadans, que va vèncer en ple 155, va camí de desaparèixer- i perquè aquesta vegada l'expresident no s'enfronta a Oriol Junqueras, sinó a Pere Aragonès. Des de la Catalunya Nord, Puigdemont aspira a l'enèsima remuntada per tornar a Palau.