20
d'octubre
de
2022, 19:20
Actualitzat:
21
d'octubre,
12:17h
Didier Reynders era membre del govern belga quan a Catalunya s'hi va celebrar el referèndum de l'1-O. Aquella nit, després de les càrregues policials destinades a impedir la votació, el primer ministre del país, Charles Michel, va ser dels pocs que va alçar la veu contra les imatges que arribaven de Barcelona. L'atzar -i les negociacions sempre àrdues entre els grans grups europeus quan hi ha eleccions comunitàries- ha fet que Reynders hagi estat, cinc anys després, el primer membre de la Comissió Europea que ha rebut un president de la Generalitat des del 2015 en tant que titular de Justícia. Pere Aragonès, que li va demanar per carta la trobada a la primavera, li ha insistit en la carpeta del Catalangate, l'episodi que més ha tensat la relació entre l'Estat i la Generalitat des que ERC i el PSOE col·laboren al Congrés. La cita i el context de la jornada serveixen per explicar quin paper aspira a jugar la Catalunya post-procés.
Segons ha detallat Aragonès a la sortida de la reunió, celebrada a l'edifici Berlaymont de Brussel·les, seu de la Comissió, i que s'ha allargat durant una hora, Europa està "preocupada" per l'espionatge massiu a dirigents independentistes -almenys una seixantena, segons la investigació de Citizen Lab; la xifra cau a l'entorn de la vintena si s'atenen les explicacions del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a la comissió de secrets oficials- i està pendent de la informació que arribi de l'Estat -hi ha hagut un requeriment específic- per avaluar la situació. El president aspira a mantenir viva aquesta carpeta -ell mateix va ser investigat- perquè és una manera que té, segons detallen fonts de la Generalitat, d'explicitar que han existit "formes de repressió" davant d'Europa. La reunió amb Reynders -de la família liberal-, sostenen les mateixes fonts, ja és un bon símptoma, perquè suposa una "foto incòmoda" per a l'Estat.
El mapa del barri europeu de Brussel·les és un dels paisatges que va deixar la tardor del 2017, perquè és on els exiliats van fer la primera comunicació pública després de deixar enrere les terres catalanes, i perquè és on s'hi va jugar part de la partida del referèndum. El portaveu de la Comissió en aquell moment, Margaritis Schinas, és ara vicepresident de l'organisme que lidera Ursula von der Leyen. Des del faristol, Schinas va exhibir nul·la empatia amb les demandes catalanes -són conegudes les relacions que té amb el PP-, i en cap moment va oferir cap bri d'esperança a una mediació. En una visita a Barcelona el 30 de juny, el dirigent grec va escoltar de primera mà l'aposta d'Aragonès pel diàleg, i es van donar per descongelades les relacions amb la Comissió. Sense episodis com aquest no hi hauria reunions com la d'aquest dijous a Brussel·les.
És el moment, segons la nova consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, de recuperar la "credibilitat" davant d'Europa, com ha dit després de presentar el nou delegat a Brussel·les, Ignasi Centelles. Serret, que ha acompanyat Aragonès amb el comissari, també ha pogut escoltar com Reynders els demanava sobre la situació lingüística a Catalunya. Ciutadans s'ha fet un fart d'enviar-li cartes denunciant el presumpte menysteniment del castellà, i Aragonès li ha respost que existeix un nou marc normatiu que ara està pendent de què dictamini el Tribunal Constitucional (TC). Aquest nou marc té a veure, també, amb el procés de diàleg amb l'Estat: si el govern espanyol no l'ha recorregut és perquè així es va acordar en el procés de negociació.
La nova cita de la mesa de diàleg encara no té data, però el president confia que es compleixi amb l'acord de procedir a les reformes legislatives necessàries -és a dir, a acabar amb el delicte de sedició- abans que finalitzi l'any, com es va pactar al juliol. Aragonès no en parlarà a Brussel·les amb el president espanyol, Pedro Sánchez, que també és a la capital comunitària perquè s'hi celebra una reunió ordinària del consell europeu amb tots els caps d'estat i de govern de la Unió Europea (UE). Sánchez ha estat protagonista del dia, perquè juntament amb Portugal i França ha anunciat un acord per impulsar un gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella que deixa enrere el Midcat, el projecte que defensava la Generalitat des de la guerra a Ucraïna.
Aragonès, preguntat per la qüestió, ha admès que se'ls ha "comunicat" una estona abans de l'anunci, senyal que no se'n tenien tots els detalls encara que el projecte tindria en Barcelona una de les pedres angulars. El president ha insistit en la idea que Catalunya serà "clau" en el mapa energètic d'Europa, que s'està redibuixant després de la invasió russa d''Ucraïna, però també ha indicat que no serà immediat. La clau és que per la infraestructura submarina hi passi tant gas com hidrogen verd, una matèria primera que hauria de créixer de la mà d'un projecte específic que hi ha a Tarragona. També hi té a veure el fet que Barcelona disposi d'una planta regasificadora de primer nivell. "Ara s'ha d'aterrar i entrar en detalls", ha apuntat el president, a qui s'ha informat a través de la vicepresidenta tercera espanyola, Teresa Ribera.
Si a finals d'agost la visita del president a París va coincidir amb una opinió verbalitzada pel ministre d'Economia francès, Bruno le Maire, en què s'obria la porta al Midcat, ara això queda enterrat o, més ben dit, submergit. L'energia és una de les qüestions que Aragonès posa damunt la taula per exercir com a "soci fiable" de la UE en aquesta nova etapa, com també l'aposta pel xip europeu. Aquesta serà, de fet, una de les qüestions que centraran la trobada que mantindrà el president amb el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, aquest divendres. L'acompanyarà, en aquest cas, la nova consellera d'Economia, Natàlia Mas. Serà una de les dirigents més exigides del nou Govern: l'espera refer el projecte de pressupostos en un moment en què l'oposició ja ha fet constar a Aragonès la seva debilitat, perquè té 102 diputats en contra.
El president, en tot cas, manté en públic i en privat que existeixen les "majories" per aprovar els comptes, que ja no podran entrar en vigor l'1 de gener. I, mentrestant, en el flanc exterior, prova de recuperar la interlocució fluïda amb la Comissió Europea brandant la bandera del diàleg, denunciant l'espionatge als dirigents independentistes i oferint Catalunya com a partner fiable en matèria energètica i industrial. El desgel ja s'ha produït a Brussel·les, amb la incògnita de si tindrà continuïtat en paral·lel al procés de negociació -aparentment- alentit amb l'Estat. Una incògnita, aquesta sí, es resoldrà aquest divendres: ERC concretarà si presenta, o no, una esmena a la totalitat als comptes de Sánchez. La decisió implicarà amb quina partitura arrenca la coreografia que, a finals d'any, farà ballar els pressupostos i la desjudicialització.
Segons ha detallat Aragonès a la sortida de la reunió, celebrada a l'edifici Berlaymont de Brussel·les, seu de la Comissió, i que s'ha allargat durant una hora, Europa està "preocupada" per l'espionatge massiu a dirigents independentistes -almenys una seixantena, segons la investigació de Citizen Lab; la xifra cau a l'entorn de la vintena si s'atenen les explicacions del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a la comissió de secrets oficials- i està pendent de la informació que arribi de l'Estat -hi ha hagut un requeriment específic- per avaluar la situació. El president aspira a mantenir viva aquesta carpeta -ell mateix va ser investigat- perquè és una manera que té, segons detallen fonts de la Generalitat, d'explicitar que han existit "formes de repressió" davant d'Europa. La reunió amb Reynders -de la família liberal-, sostenen les mateixes fonts, ja és un bon símptoma, perquè suposa una "foto incòmoda" per a l'Estat.
El mapa del barri europeu de Brussel·les és un dels paisatges que va deixar la tardor del 2017, perquè és on els exiliats van fer la primera comunicació pública després de deixar enrere les terres catalanes, i perquè és on s'hi va jugar part de la partida del referèndum. El portaveu de la Comissió en aquell moment, Margaritis Schinas, és ara vicepresident de l'organisme que lidera Ursula von der Leyen. Des del faristol, Schinas va exhibir nul·la empatia amb les demandes catalanes -són conegudes les relacions que té amb el PP-, i en cap moment va oferir cap bri d'esperança a una mediació. En una visita a Barcelona el 30 de juny, el dirigent grec va escoltar de primera mà l'aposta d'Aragonès pel diàleg, i es van donar per descongelades les relacions amb la Comissió. Sense episodis com aquest no hi hauria reunions com la d'aquest dijous a Brussel·les.
Meritxell Serret i Ignasi Centelles, aquest dijous a Brussel·les. Foto: ACN
És el moment, segons la nova consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, de recuperar la "credibilitat" davant d'Europa, com ha dit després de presentar el nou delegat a Brussel·les, Ignasi Centelles. Serret, que ha acompanyat Aragonès amb el comissari, també ha pogut escoltar com Reynders els demanava sobre la situació lingüística a Catalunya. Ciutadans s'ha fet un fart d'enviar-li cartes denunciant el presumpte menysteniment del castellà, i Aragonès li ha respost que existeix un nou marc normatiu que ara està pendent de què dictamini el Tribunal Constitucional (TC). Aquest nou marc té a veure, també, amb el procés de diàleg amb l'Estat: si el govern espanyol no l'ha recorregut és perquè així es va acordar en el procés de negociació.
La nova cita de la mesa de diàleg encara no té data, però el president confia que es compleixi amb l'acord de procedir a les reformes legislatives necessàries -és a dir, a acabar amb el delicte de sedició- abans que finalitzi l'any, com es va pactar al juliol. Aragonès no en parlarà a Brussel·les amb el president espanyol, Pedro Sánchez, que també és a la capital comunitària perquè s'hi celebra una reunió ordinària del consell europeu amb tots els caps d'estat i de govern de la Unió Europea (UE). Sánchez ha estat protagonista del dia, perquè juntament amb Portugal i França ha anunciat un acord per impulsar un gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella que deixa enrere el Midcat, el projecte que defensava la Generalitat des de la guerra a Ucraïna.
Aragonès, preguntat per la qüestió, ha admès que se'ls ha "comunicat" una estona abans de l'anunci, senyal que no se'n tenien tots els detalls encara que el projecte tindria en Barcelona una de les pedres angulars. El president ha insistit en la idea que Catalunya serà "clau" en el mapa energètic d'Europa, que s'està redibuixant després de la invasió russa d''Ucraïna, però també ha indicat que no serà immediat. La clau és que per la infraestructura submarina hi passi tant gas com hidrogen verd, una matèria primera que hauria de créixer de la mà d'un projecte específic que hi ha a Tarragona. També hi té a veure el fet que Barcelona disposi d'una planta regasificadora de primer nivell. "Ara s'ha d'aterrar i entrar en detalls", ha apuntat el president, a qui s'ha informat a través de la vicepresidenta tercera espanyola, Teresa Ribera.
Pere Aragonès, aquest dijous a Brussel·les Foto: ACN
Si a finals d'agost la visita del president a París va coincidir amb una opinió verbalitzada pel ministre d'Economia francès, Bruno le Maire, en què s'obria la porta al Midcat, ara això queda enterrat o, més ben dit, submergit. L'energia és una de les qüestions que Aragonès posa damunt la taula per exercir com a "soci fiable" de la UE en aquesta nova etapa, com també l'aposta pel xip europeu. Aquesta serà, de fet, una de les qüestions que centraran la trobada que mantindrà el president amb el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, aquest divendres. L'acompanyarà, en aquest cas, la nova consellera d'Economia, Natàlia Mas. Serà una de les dirigents més exigides del nou Govern: l'espera refer el projecte de pressupostos en un moment en què l'oposició ja ha fet constar a Aragonès la seva debilitat, perquè té 102 diputats en contra.
El president, en tot cas, manté en públic i en privat que existeixen les "majories" per aprovar els comptes, que ja no podran entrar en vigor l'1 de gener. I, mentrestant, en el flanc exterior, prova de recuperar la interlocució fluïda amb la Comissió Europea brandant la bandera del diàleg, denunciant l'espionatge als dirigents independentistes i oferint Catalunya com a partner fiable en matèria energètica i industrial. El desgel ja s'ha produït a Brussel·les, amb la incògnita de si tindrà continuïtat en paral·lel al procés de negociació -aparentment- alentit amb l'Estat. Una incògnita, aquesta sí, es resoldrà aquest divendres: ERC concretarà si presenta, o no, una esmena a la totalitat als comptes de Sánchez. La decisió implicarà amb quina partitura arrenca la coreografia que, a finals d'any, farà ballar els pressupostos i la desjudicialització.