26
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
17:32h
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la legislació catalana per protegir l'escola davant la sentència que imposa el 25% de castellà. D'aquesta manera, l'alt tribunal revisarà la llei del Parlament i el decret del Govern, convalidat amb el suport d'ERC, Junts i els comuns, i que compta amb l'aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Juntament amb la llei aprovada per ERC, Junts, PSC i comuns, i també avalada pel CGE, conformen el nou marc legal de la Generalitat per esquivar els percentatges que vol imposar el TSJC, que per ara ha aconseguit frenar l'execució de la sentència en la gran majoria d'escoles.
El decret del Govern rebutja els percentatges en l'ensenyament i fixa el català com a "llengua pròpia, normalment emprada, vehicular i d'aprenentatge, i llengua d'ús normal en l'acollida de l'alumnat". La norma estableix que els alumnes han d'acabar l'educació obligatòria amb el domini oral i escrit del català i el castellà, i que cal definir els projectes educatius de cada centre d'acord amb l'anàlisi de l'entorn sociolingüístic, l'entorn general i dels objectius de normalització lingüística per garantir-ne l'eficàcia. El propòsit, en tot cas, és que els alumnes assoleixin les competències lingüístiques en català i en castellà, i que es compleixi amb la normalització lingüística del català. El Departament d'Educació és l'encarregat de validar els projectes lingüístics de cada centre.
Aquesta legislació va un pas més enllà de la llei del Parlament i explicita el rebuig als percentatges. També per això el PSC se'n va desmarcar en el seu moment. La llei estableix que al català és la llengua vehicular i el castellà és "llengua d'ús curricular", que a la pràctica, segons els socialistes, vol dir també que és vehicular. En tot cas, el nou marc legal de la Generalitat ha fet que el TSJC no pugui aplicar la sentència del 25% a tot el sistema educatiu. El tribunal va reconèixer que era "inaplicable" i va portar-la al TC, que aquest dimecres ha decidit revisar aquest nou marc legal. De tota manera, els jutges continuen maniobrant per forçar el 25% en aquells centres on ja s'aplicava cautelarment.
Ara, l'alt tribunal ja té sobre la taula les dues normes de la Generalitat i en les pròximes setmanes s'haurà de pronunciar. Segons diversos juristes consultats, si el TC manté el criteri exhibit fins ara en matèria de llengua hauria d'acceptar la nova legislació catalana, si bé podria interpretar de manera concreta alguns dels preceptes, com va fer amb la sentència de l'Estatut. Serà determinant també les majories que conformin el tribunal. Fa setmanes que el Consell General del Poder Judicial bloqueja el nomenament de dos nous magistrats del TC que, juntament amb els nomenaments del govern espanyol, hauria de suposar un canvi de majoria conservadora a progressista.
Un cop ha transcendit la notícia, Òmnium Cultural ha anunciat que es personarà al TC en aquesta carpeta i ha denunciat que els jutges continuen fent d'activistes en contra de la llengua.
El decret del Govern rebutja els percentatges en l'ensenyament i fixa el català com a "llengua pròpia, normalment emprada, vehicular i d'aprenentatge, i llengua d'ús normal en l'acollida de l'alumnat". La norma estableix que els alumnes han d'acabar l'educació obligatòria amb el domini oral i escrit del català i el castellà, i que cal definir els projectes educatius de cada centre d'acord amb l'anàlisi de l'entorn sociolingüístic, l'entorn general i dels objectius de normalització lingüística per garantir-ne l'eficàcia. El propòsit, en tot cas, és que els alumnes assoleixin les competències lingüístiques en català i en castellà, i que es compleixi amb la normalització lingüística del català. El Departament d'Educació és l'encarregat de validar els projectes lingüístics de cada centre.
Aquesta legislació va un pas més enllà de la llei del Parlament i explicita el rebuig als percentatges. També per això el PSC se'n va desmarcar en el seu moment. La llei estableix que al català és la llengua vehicular i el castellà és "llengua d'ús curricular", que a la pràctica, segons els socialistes, vol dir també que és vehicular. En tot cas, el nou marc legal de la Generalitat ha fet que el TSJC no pugui aplicar la sentència del 25% a tot el sistema educatiu. El tribunal va reconèixer que era "inaplicable" i va portar-la al TC, que aquest dimecres ha decidit revisar aquest nou marc legal. De tota manera, els jutges continuen maniobrant per forçar el 25% en aquells centres on ja s'aplicava cautelarment.
Ara, l'alt tribunal ja té sobre la taula les dues normes de la Generalitat i en les pròximes setmanes s'haurà de pronunciar. Segons diversos juristes consultats, si el TC manté el criteri exhibit fins ara en matèria de llengua hauria d'acceptar la nova legislació catalana, si bé podria interpretar de manera concreta alguns dels preceptes, com va fer amb la sentència de l'Estatut. Serà determinant també les majories que conformin el tribunal. Fa setmanes que el Consell General del Poder Judicial bloqueja el nomenament de dos nous magistrats del TC que, juntament amb els nomenaments del govern espanyol, hauria de suposar un canvi de majoria conservadora a progressista.
Un cop ha transcendit la notícia, Òmnium Cultural ha anunciat que es personarà al TC en aquesta carpeta i ha denunciat que els jutges continuen fent d'activistes en contra de la llengua.