Dimarts, 26 de desembre. L'endemà de Nadal, a Catalunya -i uns quants països més, però no a la resta de l'Estat- torna a ser festa. És el dia per excel·lència dels canelons, un bon plat per a celebracions que, al mateix temps, és ideal per al reaprofitament del menjar que ha sobrat en els àpats anteriors. Però exactament, què és el que se celebra per Sant Esteve?

Doncs, com passa amb gairebé totes les tradicions, hi ha diverses teories sobre l'origen de Sant Esteve. Una d'elles és la necessitat de crear un dia festiu més perquè cadascú pugui tornar a casa seva. En èpoques passades, les famílies es reunien per Nadal en algun domicili familiar, i fins i tot en masies aïllades.


Molta gent havia de tornar a casa a peu, cosa per la qual necessitaven força temps i, a més, de nit era complicat. Això empenyia molts familiars a dormir al mateix lloc on celebraven la festa i va provocar que es creés un dia més sense treballar per retornar a casa.
 

Qui va ser Sant Esteve?

Amb tot, Sant Esteve màrtir és un sant del cristianisme considerat el primer màrtir. L'única informació que en tenim apareix al llibre Fets dels Apòstolsdel Nou Testament, on apareix com a escollit per repartir d'una forma justa els recursos entre les vídues de la comunitat jueva. A les esglésies se'l representa com un home jove, sense barba, amb roba de diaca i, sovint, aguantant una petita església.

En paral·lel, diversos historiadors consideren que el motiu és l'imperi carolingi, que va establir com a festius els dies posteriors a cadaPasqua (Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada). Això explicaria, també, que diversos països que van estar sota el seu domini encara celebren el 26 de desembre.