Valtonyc, Hasél o Cassandra Vera: Òmnium uneix les veus contra la repressió de l'Estat

"Qualsevol persona que no comparteixi una determinada visió política, qualsevol ciutadà amb idees contràries al règim establert, pot veure vulnerats els seus drets". Ho ha denunciat aquest dijous el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en una carta llegida en la presentació de la campanya "Demà pots ser tu", a can Batlló, que precisament pretén denunciar la laminació dels drets civils que s'està vivint a l'estat espanyol.

Així, Òmnium ha sumat esforços amb l'Institut de Drets Humans de Catalunya, l'Associació Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans, Novact-Institut Internacional per l'Acció Noviolenta i la Fundació per la Pau per unificar les veus contra la repressió de l'Estat, no només cap al procés català, sinó contra qualsevol dissidència. Per això, les entitats han reunit noms emblemàtics de músics, periodistes o activistes que han passat pels tribunals o han estat condemnats -molts d'ells presents en l'acte-, com els de Valtonyc, César Strawberry, Pablo Hasél o Cassandra Vera, a més de Cuixart.

I és que, segons el president d'Òmnium, aquesta és una "primera onada repressiva que anirà a més, cada cop més arbitrària", si no hi ha resposta, i que s'estén a "Catalunya, però també a Madrid, el País Basc o Múrcia". Per això, ha cridat a "defensar sense fissures els drets humans", ja que "demà qualsevol pot patir l'abús de poder". "És la campanya que no voldríem haver fet mai", ha lamentat en la carta.

Qualsevol pot ser sospitós

En aquesta línia, el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha alertat que "qualsevol persona pot ser sospitosa en aquest estat que vulnera els drets fonamentals", ja que això "no només va de presos polítics, sinó també de cantants i activistes". "El sobiranisme ha estat afectat, però els atacs van molt més enllà, fins a tots els que gosen qüestionar el règim caduc del 78, perseguint de forma indiscriminada qualsevol dissidència política", ha insistit, i, per exemple, ha subratllat que, "aquest any, 20.000 persones han estat investigades per exercir la llibertat d'expressió", motiu pel qual ha apostat per protestar des de la "unitat d'acció des de la diversitat de formes de pensar".

Un exemple d'això han estat les intervencions de diversos dels represaliats, com el raper mallorquí Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons, qui ha lamentat haver hagut de passar per l'Audiència Nacional, un "tribunal feixista i polític d'excepció que antigament servia per perseguir la resistència armada i, com que ara no existeix, busca perseguir la resistència intel·lectual i després anirà contra qualsevol persona incòmode per al poder". Tot i això, confia que més tard els tribunals europeus tirarà enrere moltes d'aquestes condemnes i celebra que, "un cop més, el poble català ha donat una lliçó de dignitat a la resta de l'Estat".

El que feia Hitler era legal

Així mateix, el cantant i escriptor César Strawberry, condemnat a un any i mig de presó i sis anys d'inhabilitació per sis tuits irònics, ha denunciat que es pretén "criminalitzar el pensament dissident, imposar l'autocensura i portar fins les últimes conseqüències una política de la por que impedeixi exercir els drets reconeguts internacionalment", fins al punt que afirma que es viu un "moment més regressiu del que hi havia en els anys 80". "No oblideu que tot el que va fer Hitler els anys 30 era legal", ha etzibat.

Igualment, el raper Pablo Hasél, condemnat a cinc anys de presó per les seves cançons reivindicatives, ha criticat que "no hi ha llibertat d'expressió, perquè ningú té llibertat per criticar la monarquia o explicar què fa la Guàrdia Civil o l'Església sense tenir por de ser condemnat" i ha afegit que "el règim feixista és l'arrel del problema". "Que almenys la nostra lluita faci que no els surti tan barat exercir la repressió", ha reclamat.
 
Herència del franquisme

En el mateix sentit, l'escriptora i activista feminista Cassandra Vera, condemnada a un any de presó per unes piulades, tot i que després va ser absolta, demana "acabar amb el problema d'arrel, que és el tribunal d'excepció que és l'Audiència Nacional i tot allò heretat del franquisme".

També està sent jutjada la periodista Mercè Alcocer, multada per intentar preguntar a un advocat davant l'Audiència Nacional, que ha deixat clar que, tot i que la sanció és de 600 euros, recorreran perquè no deixar que la multa "es mantingui, perquè és arbitrària i apunta a tots els periodistes".

A Iugoslàvia no va passar res

Així mateix, el comediant i regidor de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, investigat per plantar-se al costat d'un agent de la Guàrdia Civil amb un nas de pallasso, ha recordat que aquesta protesta ja la va fer, com a membre de Pallassos sense fronteres, a l'ex-Iugoslàvia, al costat d'un soldat croat, "i no havia passat res". En canvi, l'1-O el van atonyinar i, a més, li demanen entre 4 i 14 anys de presó per delictes de desobediència, delicte d'odi, resistència a l'autoritat i lideratge tumultuós.

Finalment, l'activista Helena Maleno, jutjada al Marroc a instàncies de la policia espanyola per salvar vides que intenten creuar el Mediterrani per arribar a Europa, ha intervingut a través d'un vídeo per cridar a "mobilitzar-se i defensar els drets i a qui defensa els drets". També és protagonista de la campanya la periodista Cristina Fallarás, multada per haver-se manifestat contra l'assassinat de reporters a Mèxic, tot i que no era present a l'acte.

Aquest és el vídeo de la campanya