29
d'octubre
de
2018, 09:00
Actualitzat:
13:40h
Elisenda Alamany ha donat per acabada la seva etapa com a portaveu dels comuns al Parlament. De moment, manté l'escó, però el risc d'escissió a Catalunya en Comú Podem és cada vegada més plausible. Alamany ha arribat a la conclusió que ja no és la veu més idònia per seguir representant els comuns a la cambra catalana després d'haver presentat la plataforma Sobiranistes -crítica amb la direcció de Catalunya en Comú i que assenyala ICV com a principal "entrebanc" de la confluència- i de l'estira i arronsa legal pel cessament del coordinador del grup, Marc Grau. El moviment ha generat un gran malestar i fortes turbulències al partit, fins al punt de fer insostenible la continuïtat d'Alamany com a portaveu. De fet, si no era ella qui feia el pas, a Catalunya en Comú ja es sospesava com i quan apartar-la del càrrec.
"La discrepància no calla per comoditat, ni es fa qualsevol cosa per mantenir un càrrec", ha assegurat Alamany en el comunicat en el qual ha anunciat la seva renúncia. En la missiva conclou que "altres companyes ho podran fer millor" tenint en compte la situació actual del partit. "Es repliquen dinàmiques i posicionaments polítics que recorden massa a altres grups parlamentaris que ens havien precedit", ha deixat anar Alamany, tota una referència a Catalunya Sí que es Pot. De fet, denuncia "pressió", "tensió cap a posicionaments polítics" i voluntat "d'intervenir l'organització" del grup. El portaveu del partit, Joan Mena, ha assegurat que la direcció respecta la decisió i ha recordat que la formació és "netament sobiranista". El grup parlamentari triarà aquest dimarts el relleu d'Alamany com a portaveu.
Amb prou feines fa deu mesos que és diputada, però les diferents diagnosis sobre els motius dels mals resultats dels comuns a les eleccions del 21-D i sobre quin rumb ha de seguir el projecte situa Alamany en una disjuntiva: o seguir al grup com a diputada rasa combatent des de dins les discrepàncies o marxar, ja sigui renunciant a l'escó o emprenent una nova etapa al grup mixt. De moment, manté l'acta a l'espera de com es resol la difícil convivència en un grup parlamentari que acusa no només les diferències polítiques, sinó el deteriorament de les relacions personals. En tot cas, fonts coneixedores de la situació donen a entendre que la seva decisió no serà en solitari i que estarà en sintonia amb la de Joan Josep Nuet, l'altre diputat que ha impulsat la plataforma Sobiranistes.
Amb marge de maniobra limitat dins del grup
La d'Alamany és la crònica d'una renúncia anunciada. A diferència de la dimissió total de Xavier Domènech, que va agafar per sorpresa bona part de l'espai, la fins ara portaveu s'ha vist abocada a fer un pas enrere, en bona part, perquè arran de les discrepàncies exhibides públicament amb la cúpula del partit la seva activitat s'ha vist limitada dins del propi grup. La correlació de forces que comanda Catalunya en Comú -Colau i el seu entorn i la direcció d'ICV- tenen majoria al Parlament -6 dels 8 diputats-.
Això feia, segons expliquen fonts coneixedores de la situació, que Alamany hagués vist reduït el seu marge de maniobra com a portaveu. "Les seves propostes, per exemple, per adreçar preguntes al Govern, queden sempre en minoria", expliquen. De fet, a la darrera sessió de control del Parlament ja va ser la diputada Marta Ribas i no Alamany l'encarregada de formular la pregunta als consellers. El seu entorn denuncia que ha estat "arraconada" de les seves funcions per les diferències verbalitzades amb la direcció, mentre que les veus oficials del partit sostenen que ha actuat amb "deslleialtat" i per a la seva "supervivència" personal.
Els motius del distanciament
La batalla d'Alamany amb la direcció de Catalunya en Comú té el seu origen en la renovació de càrrecs que es va produir el passat juliol, quan el pas endavant de Colau i la perseverança de la direcció d'ICV la van apartar del tàndem amb Domènech per comandar el partit. Esgotat per les tensions internes, l'arquitecte dels comuns va dir prou a principis de setembre, data a partir de la qual Alamany i els sobiranistes crítics van començar a teixir el pols a la direcció.
Ha estat a partir de la plataforma Sobiranistes, que reivindica un canvi de rumb d'un partit que ha "deixat de ser desacomplaxament sobiranista" i on han primat "els pactes de despatx", que ha implosionat la crisi interna als comuns. Les tensions han anat in crescendo des del dilluns de la setmana passada quan, un dia abans de presentar-se el moviment dels crítics, la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, va anunciar el cessament del fins aleshores coordinador, Marc Grau, un dels redactors del manifest crític.
El malestar es va agreujar quan públicament Alamany va assenyalar ICV com el principal problema dels comuns amb la presentació de la plataforma Sobiranistes. La direcció va respondre censurant l'argumentació dels crítics i recriminant-los que s'atribuïssin la representació "exclusiva" del sobiranisme dins del partit, fet pel qual també han rebut crítiques per part de dirigents amb bona relació amb l'independentisme, com ara Jaume Asens o Gerardo Pisarello. La batalla legal per intentar impedir el cessament del coordinador -Alamany es va negar inicialment a signar la destitució de Grau- va fer que la situació fos ja del tot irreversible.
El pas enrere dels independents promoguts per Domènech
La radiografia resultant de la renúncia d'Alamany com a portaveu parlamentària és que, a dia d'avui, cap dels principals independents que van fer el salt a la política de la mà de Domènech ocupen càrrecs de comandament al partit. A més del pas enrere d'Alamany i del cessament de Grau, Marc Parés, que era membre del nucli de l'anterior executiva, ha renunciat a formar part de l'actual pinyol. També el líder del partit a Terrassa, Xavier Matilla, ha deixat de ser membre del quadre de comandament de Catalunya en Comú. El deteriorament intern està passant factura a nivell territorial, on els sobiranistes crítics ja estan treballant en la creació de candidatura o aliances al marge de les directrius de Catalunya en Comú.
Avui faig un pas gens fàcil, però necessari per seguir endavant.https://t.co/ljhj3TL49q
— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) 29 d’octubre de 2018
"La discrepància no calla per comoditat, ni es fa qualsevol cosa per mantenir un càrrec", ha assegurat Alamany en el comunicat en el qual ha anunciat la seva renúncia. En la missiva conclou que "altres companyes ho podran fer millor" tenint en compte la situació actual del partit. "Es repliquen dinàmiques i posicionaments polítics que recorden massa a altres grups parlamentaris que ens havien precedit", ha deixat anar Alamany, tota una referència a Catalunya Sí que es Pot. De fet, denuncia "pressió", "tensió cap a posicionaments polítics" i voluntat "d'intervenir l'organització" del grup. El portaveu del partit, Joan Mena, ha assegurat que la direcció respecta la decisió i ha recordat que la formació és "netament sobiranista". El grup parlamentari triarà aquest dimarts el relleu d'Alamany com a portaveu.
Alamany: "La discrepància no calla per comoditat, ni es fa qualsevol cosa per mantenir un càrrec"
Amb prou feines fa deu mesos que és diputada, però les diferents diagnosis sobre els motius dels mals resultats dels comuns a les eleccions del 21-D i sobre quin rumb ha de seguir el projecte situa Alamany en una disjuntiva: o seguir al grup com a diputada rasa combatent des de dins les discrepàncies o marxar, ja sigui renunciant a l'escó o emprenent una nova etapa al grup mixt. De moment, manté l'acta a l'espera de com es resol la difícil convivència en un grup parlamentari que acusa no només les diferències polítiques, sinó el deteriorament de les relacions personals. En tot cas, fonts coneixedores de la situació donen a entendre que la seva decisió no serà en solitari i que estarà en sintonia amb la de Joan Josep Nuet, l'altre diputat que ha impulsat la plataforma Sobiranistes.
Amb marge de maniobra limitat dins del grup
La d'Alamany és la crònica d'una renúncia anunciada. A diferència de la dimissió total de Xavier Domènech, que va agafar per sorpresa bona part de l'espai, la fins ara portaveu s'ha vist abocada a fer un pas enrere, en bona part, perquè arran de les discrepàncies exhibides públicament amb la cúpula del partit la seva activitat s'ha vist limitada dins del propi grup. La correlació de forces que comanda Catalunya en Comú -Colau i el seu entorn i la direcció d'ICV- tenen majoria al Parlament -6 dels 8 diputats-.
Això feia, segons expliquen fonts coneixedores de la situació, que Alamany hagués vist reduït el seu marge de maniobra com a portaveu. "Les seves propostes, per exemple, per adreçar preguntes al Govern, queden sempre en minoria", expliquen. De fet, a la darrera sessió de control del Parlament ja va ser la diputada Marta Ribas i no Alamany l'encarregada de formular la pregunta als consellers. El seu entorn denuncia que ha estat "arraconada" de les seves funcions per les diferències verbalitzades amb la direcció, mentre que les veus oficials del partit sostenen que ha actuat amb "deslleialtat" i per a la seva "supervivència" personal.
Els motius del distanciament
La batalla d'Alamany amb la direcció de Catalunya en Comú té el seu origen en la renovació de càrrecs que es va produir el passat juliol, quan el pas endavant de Colau i la perseverança de la direcció d'ICV la van apartar del tàndem amb Domènech per comandar el partit. Esgotat per les tensions internes, l'arquitecte dels comuns va dir prou a principis de setembre, data a partir de la qual Alamany i els sobiranistes crítics van començar a teixir el pols a la direcció.
Ha estat a partir de la plataforma Sobiranistes, que reivindica un canvi de rumb d'un partit que ha "deixat de ser desacomplaxament sobiranista" i on han primat "els pactes de despatx", que ha implosionat la crisi interna als comuns. Les tensions han anat in crescendo des del dilluns de la setmana passada quan, un dia abans de presentar-se el moviment dels crítics, la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, va anunciar el cessament del fins aleshores coordinador, Marc Grau, un dels redactors del manifest crític.
El malestar es va agreujar quan públicament Alamany va assenyalar ICV com el principal problema dels comuns amb la presentació de la plataforma Sobiranistes. La direcció va respondre censurant l'argumentació dels crítics i recriminant-los que s'atribuïssin la representació "exclusiva" del sobiranisme dins del partit, fet pel qual també han rebut crítiques per part de dirigents amb bona relació amb l'independentisme, com ara Jaume Asens o Gerardo Pisarello. La batalla legal per intentar impedir el cessament del coordinador -Alamany es va negar inicialment a signar la destitució de Grau- va fer que la situació fos ja del tot irreversible.
El pas enrere dels independents promoguts per Domènech
La radiografia resultant de la renúncia d'Alamany com a portaveu parlamentària és que, a dia d'avui, cap dels principals independents que van fer el salt a la política de la mà de Domènech ocupen càrrecs de comandament al partit. A més del pas enrere d'Alamany i del cessament de Grau, Marc Parés, que era membre del nucli de l'anterior executiva, ha renunciat a formar part de l'actual pinyol. També el líder del partit a Terrassa, Xavier Matilla, ha deixat de ser membre del quadre de comandament de Catalunya en Comú. El deteriorament intern està passant factura a nivell territorial, on els sobiranistes crítics ja estan treballant en la creació de candidatura o aliances al marge de les directrius de Catalunya en Comú.