15
de gener
de
2024, 07:28
Actualitzat:
12:34h
El govern espanyol de Mariano Rajoy, amb un clar lideratge per part de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, van fer ús de la cúpula policial espanyola per maniobrar políticament "al marge de la llei" en diverses operacions, en especial aquelles centrades a actuar contra l'independentisme català o en aquelles que van servir per obstruir les investigacions per casos de corrupció que esquitxaven el Partit Popular en aquells moments.
Segons expliquen La Vanguardia, El Nacional i Eldiario.es en una investigació conjunta, la documentació assenyala de manera directa Fernández Díaz, "qui rebia sobre la seva taula bona part dels informes que després van ser la llavor de diverses maniobres per desacreditar o iniciar causes judicials contra persones vinculades a l'independentisme català". Aquests documents determinarien que Rajoy "no era aliè" a l'operació Catalunya ni a les diverses maniobres contra els dirigents independentistes.
La trama de les clavegueres policials i governamentals per construir proves falses contra personalitats, dirigents i entitats del procés independentista, va començar el dia 12 de setembre de 2012, només vint-i-quatre hores després de la Diada multitudinària que va sacsejar tot el país, per acció del mateix Fernández Díaz.
Ell mateix hauria decidit durant aquell matí de setembre que la situació "era molt greu" i que "calia actuar". Així ho va transmetre als seus col·laboradors més pròxims, presents en el despatx, tal com es va publicar el març 2023 a través de diverses informacions que avui surten a la llum. És a partir de llavors quan comença a rodar l'operació Catalunya, amb l'objectiu de desactivar el moviment independentista. Pocs dies després, apareix l'excomissari de policia José Manuel Villarejo, qui enregistraria molta informació de la trama policial i governamental a les seves agendes.
Els mitjans han detallat que aquests escrits eren un resum d'informes anònims elaborats per agents de la policia espanyola que es van fer arribar a la premsa en pàgines sense cap mena de capçalera ni signatura i en què es feia esment a suposades il·legalitats de dirigents nacionalistes catalans o de persones del seu entorn. Entre aquests documents figurava una sèrie de cinc sobre el cas del Palau de la Música que anticipa el relat concretat a la 'nota informativa' enviada per Villarejo a la direcció de la Policia i al ministre.
A més, per accedir als despatxos més alts del PP el comissari hauria de disposar d'una altra drecera: l'empresari Ignacio López del Hierro, marit de la número dos del partit, María Dolores de Cospedal. Les fonts consultades per aquests mitjans també han assenyalat que durant aquella època el ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro es va mostrar “molt actiu” en tot allò que tenia a veure amb la investigació a dirigents nacionalistes i han apuntat que algunes de les publicacions d'informació confidencial sobre contribuents catalans van sortir de la cúpula del seu ministeri.
Segons expliquen La Vanguardia, El Nacional i Eldiario.es en una investigació conjunta, la documentació assenyala de manera directa Fernández Díaz, "qui rebia sobre la seva taula bona part dels informes que després van ser la llavor de diverses maniobres per desacreditar o iniciar causes judicials contra persones vinculades a l'independentisme català". Aquests documents determinarien que Rajoy "no era aliè" a l'operació Catalunya ni a les diverses maniobres contra els dirigents independentistes.
La trama de les clavegueres policials i governamentals per construir proves falses contra personalitats, dirigents i entitats del procés independentista, va començar el dia 12 de setembre de 2012, només vint-i-quatre hores després de la Diada multitudinària que va sacsejar tot el país, per acció del mateix Fernández Díaz.
Ell mateix hauria decidit durant aquell matí de setembre que la situació "era molt greu" i que "calia actuar". Així ho va transmetre als seus col·laboradors més pròxims, presents en el despatx, tal com es va publicar el març 2023 a través de diverses informacions que avui surten a la llum. És a partir de llavors quan comença a rodar l'operació Catalunya, amb l'objectiu de desactivar el moviment independentista. Pocs dies després, apareix l'excomissari de policia José Manuel Villarejo, qui enregistraria molta informació de la trama policial i governamental a les seves agendes.
Els mitjans han detallat que aquests escrits eren un resum d'informes anònims elaborats per agents de la policia espanyola que es van fer arribar a la premsa en pàgines sense cap mena de capçalera ni signatura i en què es feia esment a suposades il·legalitats de dirigents nacionalistes catalans o de persones del seu entorn. Entre aquests documents figurava una sèrie de cinc sobre el cas del Palau de la Música que anticipa el relat concretat a la 'nota informativa' enviada per Villarejo a la direcció de la Policia i al ministre.
A més, per accedir als despatxos més alts del PP el comissari hauria de disposar d'una altra drecera: l'empresari Ignacio López del Hierro, marit de la número dos del partit, María Dolores de Cospedal. Les fonts consultades per aquests mitjans també han assenyalat que durant aquella època el ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro es va mostrar “molt actiu” en tot allò que tenia a veure amb la investigació a dirigents nacionalistes i han apuntat que algunes de les publicacions d'informació confidencial sobre contribuents catalans van sortir de la cúpula del seu ministeri.