L'Estat gasta 823.000 euros en tricornis per a la Guàrdia Civil

L'Estat destinarà 823.768 euros per adquirir milers de tricornis per a la Guàrdia Civil. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquesta setmana la formalització del contracte, el qual s'ha adjudicat a Publisize SL i preveu la recepció el 2021 de 8.140 d'aquests barrets propis de l'uniforme del cos militar i de 6.660 més l'any vinent. El cost individual, per tant, seria de 55,7 euros per a una peça que només s'usa com a part de l'uniforme de gala en cerimònies, desfilades i actes solemnes, o en determinats serveis com la seguretat en ambaixades o aeroports.

Una part d'aquestes unitats anirien a substituir 8.400 tricornis que a dia d'avui estan trencats i que s'havien demanat reposar, segons recullen els plecs del contracte. Es dona el cas, com expliquen els documents registrats del procés de licitació, que la Guàrdia Civil havia rebut una altra oferta més barata, de 184.273 euros menys que la que finalment s'ha imposat, però es va descartar a última hora un cop es va rebre una mostra dels tricornis que fabricaria.

La UTE Ankara & Emogest Tricornios pretenia fer la mateixa feina per 639.495 euros i, de fet, aquesta era l'opció que havia superat els primers tràmits pel que fa a puntuació, però finalment es van adonar que les mostres presentades no disposaven de la "qualitat exigida", per bé que el plec no determinava la gravetat d'aquests defectes fins al punt d'excloure un aspirant. "No obstant, valorant que la peça barret negre constitueix un element identificatiu de primer nivell del cos de la Guàrdia Civil i per això ha de mantenir una exquisida estètica i finor en l'acabat", es va prendre aquesta decisió, com s'explicita.

 
En concret, les mostres aportades contenien arrugues en les interseccions i una costura no rectilínia i es veien massa les costures d'unió, segons es detalla. Per aquest motiu, l'opció de Publisize SL es va imposar, com a única altra oferta presentada, per un preu equivalent al topall màxim de licitació fixat en els plecs. Les mostres d'aquesta empresa, en tot cas, també tenien defectes, però no afecten "aspectes funcionals o de seguretat" qualificats com a defectes menors", i s'accepten.

Els plecs, de fet, defineixen amb tot luxe detall com ha de ser el tricorni, el qual està format per "una armadura revestida, forro interior, forro interior i dessuador", i s'exigeix que s'ha de fabricar "íntegrament de manera artesanal". Les tres peces de l'armadura, per exemple, "han d'anar unides entre si per forts repunts amb fil del número 10" i hn d'anar folrades interiorment de paper amb cola (mescla de cola de fuster i oli de llinosa)".

També s'hi detalla: "Entre la banda de suro i la funda de xarol, en la seva part frontal, es col·locarà una cartolina amb un botó petit. A la part inferior de les ales aniran enganxats a la funda i a cada costat uns altres dos botons similars a l'anterior. En la banda, a 15 mil·límetres de la corona i a uns 65 mil·límetres de la pala, aniran situats dos ullets metàl·lics a cada costat per a ventilació, envernissats en color negre".
 

D'on provenen els tricornis?

El tricorn era històricament un barret rígid amb l'ala doblegada formant tres puntes i utilitzat per homes, d'ús habitual dels militars arreu durant el segle XVIII -i de civils que el van adoptar- que va anar quedant relegat ja a finals d'aquell segle només per a cerimònies o ocasions solemnes. Així, quan la Guàrdia Civil el va adoptar el 1859, escassament 14 anys després de la creació del cos, ja es tractava d'una lligadura anacrònica. El seu model, però, tenia la punta davantera recollida i s'ha mantingut fins ara, essent un dels escassos usos que encara es fa d'aquest barret al món. Inicialment era fabricat amb feltre i posteriorment va passar a fer-se amb un material negre i dur amb acabat de xarol, perquè brillés. En un primer moment, estava pensat només per a les forces de caballeria, però al final també el van adoptar les d'infanteria per decisió de la reina Isabel II. Més enllà de les dimensions del barret, el tricorni ha variat poc des de l'inici, però de fa uns anys s'ha deixat d'usar de forma habitual per part de la Guàrdia Civil. Primer en van prescindir els agents de trànsit i d'unitats antiterroristes, després les patrulles rurals motoritzades i la Unitat Especial d'Intervenció, però va costar substituir-lo del tot. Les autoritats polítiques veien que, malgrat el component històric, era una peça poc pràctica, però el cos militar la volia mantenir. El 1989, finalment, es va retirar com a barret d'ús habitual, excepte en edificis importants com embaixades o en aeroports, a més de poder-se usar com a uniforme de passeig o desfilades.