24
d'agost
de
2022
Actualitzat:
15
de gener
de
2024,
17:59h
El 24 de febrer, el president de Rússia, Vladimir Putin, ordenava al seu exèrcit travessar la frontera amb Ucraïna i iniciar una invasió en tota regla. Els dies posteriors, els moviments ràpids de les tropes russes, que es van apropar a Kíiv, van semblar l'inici d'una operació llampec que conclouria amb una victòria del Kremlin. Però els esdeveniments que s'han succeït des d'aleshores han desmentit la majoria d'anàlisis apressades del primer moment. L'ofensiva ordenada pel Kremlin s'ha convertit en una guerra de desgast, concentrada en l'est del país, i amb un final del conflicte del tot incert.
Les xifres d'aquests sis mesos de guerra són esfereïdores. Hi ha més de sis milions de refugiats, la major part a Polònia (a l'estat espanyol han arribat uns 140.000 ucraïnesos fugint de les bombes). Segons les Nacions Unides, hi ha 5.500 morts, tot i que Kíiv assegura que en són molts més. La Unicef ha parlat de prop de mil nens morts i ferits. Un panorama que no dona senyals d'optimisme. Aquests són els principals factors que han transformat la política internacional.
Ucraïna resisteix i contraataca
En els primers dies de la invasió, Washington va oferir ajuda al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per evacuar-lo. La seva resposta, "no vull una evacuació, el que vull és munició", va capgirar la història. El principal element inesperat d'aquesta guerra ha estat la resistència ucraïnesa. Una resistència que hagués estat impossible sense l'ajuda exterior però que s'ha basat en la voluntat de combatre expressada per la societat ucraïnesa.
Occident s'ha abocat a donar suport al país envaït, amb un paquet de suport que suma fins a 84.000 milions d'euros, segons dades ofertes per l'alemany Institut Kiel. Gairebé la meitat d'aquesta xifra prové dels Estats Units. La munició que reclamava Zelenski ha anat arribant, tot i que amb més lentitud de la que voldria Kíiv. Aquest estiu, l'arribada de llançamíssils HIMARS, de llarg abast, molt precisos i enviats pels Estats Units, es va convertir en el símbol del suport occidental a Ucraïna. Les darreres setmanes, Ucraïna s'ha permès fins i tot atacar posicions russes a Crimea.
Els EUA recuperen el terreny perdut a l'Afganistan
L'estiu passat, la decisió de l'Administració Biden d'abandonar la presència militar nord-americana a l'Afganistan va ser interpretat per l'opinió pública dels EUA com un senyal de feblesa geopolítica. La crisi ucraïnesa, en canvi, ha estat aprofitada per Washington per recuperar lideratge. De fet, els Estats Units van demostrar disposar d'una bona informació a l'advertir la comunitat internacional de la imminència de l'atac rus, quan encara el Kremlin negava els preparatius. Els EUA han aconseguit des del febrer escenificar la unitat occidental enfront Putin i bastir una gran coalició de forces junt amb la Unió Europea.
L'OTAN reforça el seu relat i la UE s'hi aplana
Feia anys que l'Aliança Atlàntica es debatia sobre el seu futur. Sectors nord-americans i europeus havien arribat a qüestionar fins i tot la seva raó d'existir. La guerra a Ucraïna ha reviscolat el paper de l'OTAN, li ha donat un enemic clar com és la Rússia de Putin, i ha blindat la cohesió dels seus estats membres. De la dreta liberal a l'esquerra socialdemòcrata, gairebé tots els governs occidentals han fet pinya entorn el pacte militar, com va mostrar la cimera de l'OTAN celebrada a Madrid el juny passat. Una trobada que va servir per aprovar un nou pla estratègic de l'organització, que ha obert les portes de bat a bat al'entrada de Suècia i Finlàndia.
La guerra endureix la tensió entre Washington i la Xina
Putin va voler guardar-se les espatlles abans de la invasió, escenificant una política d'entesa amb l'antic rival xinès. Aquest nou eix Xina-Rússia mostrava un bloc formidable. Però l'enfangament dels soldats russos en sòl ucraïnès ha col·locat Pequín en una situació incòmoda. El règim de Xi Jinping segueix amb cura els moviments en el camp de batalla i ha mostrat la seva irritació per l'evolució del conflicte.
Alguns analistes han apuntat al fet que, per a Pequín, la invasió russa era vista també com una manera de comprovar la temperatura de la potència occidental. En tot cas, el conflicte ha suposat un increment del xoc amb els EUA. Xi ha donat mostres de no voler deixar per a una nova generació la resolució delplet per Taiwan, el que ha dut més tensió a la regió asiàtica. La visita de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, a Taiwan va fer sonar tambors de guerra i ha afegit més pólvora a l'escena internacional.
La solidesa del règim de Putin, gran interrogant
A Putin no li han sortit bé les coses a Ucraïna. Però ningú sap el cost que suposarà per al Kremlin l'actual invasió. El domini dels mitjans de comunicació russos i dels engranatges del poder, com també el recurs a la propaganda patriòtica, fan preveure capacitat de resistència del règim putinià, que necessita, de totes maneres, alimentar els seus missatges amb victòries o, com a mínim, amb perspectives de triomf. La solidesa de Putin és un dels grans interrogants a desvetllar. L'atemptat contra el filòsof de la seva confiança Aleksander Duguin, que ha acabat amb la vida de la seva filla i que Moscou ha atribuït a Kíiv, ha afegit més enigma sobre el control de la situació pel Kremlin.
Cap a una tardor econòmica?
Finalment, el conflicte té un component econòmic transcendental. La inflació, desbocada molt abans de la invasió degut principalment a la crisi de subministraments, s'ha vist accentuada per la guerra i per les amenaces de Putin, que mostra com a gran arma la capacitat d'estroncar el flux d'hidrocarburs russos. Una situació que ha fet créixer el negoci del gas natural liquat procedent dels Estats Units i ha fet replantejar alguns principis fins ara consagrats en el combat climàtic. Així, la UE ha redefinit la nuclear com una energia renovable i neta, i alguns països ja estan traient la pols a les centrals nuclears. L'impacte que tindrà la guerra en el terreny econòmic -i, per tant, social- en la propera tardor és el principal interrogant que aviat ensenyarà les cartes.
Les xifres d'aquests sis mesos de guerra són esfereïdores. Hi ha més de sis milions de refugiats, la major part a Polònia (a l'estat espanyol han arribat uns 140.000 ucraïnesos fugint de les bombes). Segons les Nacions Unides, hi ha 5.500 morts, tot i que Kíiv assegura que en són molts més. La Unicef ha parlat de prop de mil nens morts i ferits. Un panorama que no dona senyals d'optimisme. Aquests són els principals factors que han transformat la política internacional.
Ucraïna resisteix i contraataca
En els primers dies de la invasió, Washington va oferir ajuda al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per evacuar-lo. La seva resposta, "no vull una evacuació, el que vull és munició", va capgirar la història. El principal element inesperat d'aquesta guerra ha estat la resistència ucraïnesa. Una resistència que hagués estat impossible sense l'ajuda exterior però que s'ha basat en la voluntat de combatre expressada per la societat ucraïnesa.
Occident s'ha abocat a donar suport al país envaït, amb un paquet de suport que suma fins a 84.000 milions d'euros, segons dades ofertes per l'alemany Institut Kiel. Gairebé la meitat d'aquesta xifra prové dels Estats Units. La munició que reclamava Zelenski ha anat arribant, tot i que amb més lentitud de la que voldria Kíiv. Aquest estiu, l'arribada de llançamíssils HIMARS, de llarg abast, molt precisos i enviats pels Estats Units, es va convertir en el símbol del suport occidental a Ucraïna. Les darreres setmanes, Ucraïna s'ha permès fins i tot atacar posicions russes a Crimea.
Els EUA recuperen el terreny perdut a l'Afganistan
L'estiu passat, la decisió de l'Administració Biden d'abandonar la presència militar nord-americana a l'Afganistan va ser interpretat per l'opinió pública dels EUA com un senyal de feblesa geopolítica. La crisi ucraïnesa, en canvi, ha estat aprofitada per Washington per recuperar lideratge. De fet, els Estats Units van demostrar disposar d'una bona informació a l'advertir la comunitat internacional de la imminència de l'atac rus, quan encara el Kremlin negava els preparatius. Els EUA han aconseguit des del febrer escenificar la unitat occidental enfront Putin i bastir una gran coalició de forces junt amb la Unió Europea.
L'OTAN reforça el seu relat i la UE s'hi aplana
Feia anys que l'Aliança Atlàntica es debatia sobre el seu futur. Sectors nord-americans i europeus havien arribat a qüestionar fins i tot la seva raó d'existir. La guerra a Ucraïna ha reviscolat el paper de l'OTAN, li ha donat un enemic clar com és la Rússia de Putin, i ha blindat la cohesió dels seus estats membres. De la dreta liberal a l'esquerra socialdemòcrata, gairebé tots els governs occidentals han fet pinya entorn el pacte militar, com va mostrar la cimera de l'OTAN celebrada a Madrid el juny passat. Una trobada que va servir per aprovar un nou pla estratègic de l'organització, que ha obert les portes de bat a bat al'entrada de Suècia i Finlàndia.
La guerra endureix la tensió entre Washington i la Xina
Putin va voler guardar-se les espatlles abans de la invasió, escenificant una política d'entesa amb l'antic rival xinès. Aquest nou eix Xina-Rússia mostrava un bloc formidable. Però l'enfangament dels soldats russos en sòl ucraïnès ha col·locat Pequín en una situació incòmoda. El règim de Xi Jinping segueix amb cura els moviments en el camp de batalla i ha mostrat la seva irritació per l'evolució del conflicte.
Alguns analistes han apuntat al fet que, per a Pequín, la invasió russa era vista també com una manera de comprovar la temperatura de la potència occidental. En tot cas, el conflicte ha suposat un increment del xoc amb els EUA. Xi ha donat mostres de no voler deixar per a una nova generació la resolució delplet per Taiwan, el que ha dut més tensió a la regió asiàtica. La visita de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, a Taiwan va fer sonar tambors de guerra i ha afegit més pólvora a l'escena internacional.
La solidesa del règim de Putin, gran interrogant
A Putin no li han sortit bé les coses a Ucraïna. Però ningú sap el cost que suposarà per al Kremlin l'actual invasió. El domini dels mitjans de comunicació russos i dels engranatges del poder, com també el recurs a la propaganda patriòtica, fan preveure capacitat de resistència del règim putinià, que necessita, de totes maneres, alimentar els seus missatges amb victòries o, com a mínim, amb perspectives de triomf. La solidesa de Putin és un dels grans interrogants a desvetllar. L'atemptat contra el filòsof de la seva confiança Aleksander Duguin, que ha acabat amb la vida de la seva filla i que Moscou ha atribuït a Kíiv, ha afegit més enigma sobre el control de la situació pel Kremlin.
Cap a una tardor econòmica?
Finalment, el conflicte té un component econòmic transcendental. La inflació, desbocada molt abans de la invasió degut principalment a la crisi de subministraments, s'ha vist accentuada per la guerra i per les amenaces de Putin, que mostra com a gran arma la capacitat d'estroncar el flux d'hidrocarburs russos. Una situació que ha fet créixer el negoci del gas natural liquat procedent dels Estats Units i ha fet replantejar alguns principis fins ara consagrats en el combat climàtic. Així, la UE ha redefinit la nuclear com una energia renovable i neta, i alguns països ja estan traient la pols a les centrals nuclears. L'impacte que tindrà la guerra en el terreny econòmic -i, per tant, social- en la propera tardor és el principal interrogant que aviat ensenyarà les cartes.