Ja es parla català al Congrés

Un mes i dos dies. És el que ha costat que el català, l'euskera i el gallec es puguin parlar al Congrés dels Diputats des del dia que la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol, va seure a la cadira presidencial -gràcies al suport de l'independentisme a canvi de permetre l'ús del català i altres compromisos- i va assegurar que a la cambra es podria parlar amb les quatre llengües oficials de l'estat. Una fita històrica, però, que arriba després d'anys en què els partits independentistes catalans ho hagin reivindicat, exigit, i hagin estat expulsats per fer ús de la seva llengua. No era tan complicat, com s'ha pogut demostrar, perquè, al cap i a la fi, només era qüestió de voluntat política que a la seu de la democràcia espanyola es puguin escoltar les mateixes llengües que s'escolten als carrers de l'estat espanyol. De voluntat política, però només possible després de l'aritmètica parlamentària que es va dibuixar a les urnes el 23-J, situant l'independentisme com a clau.

El primer que ha pogut fer servir la seva llengua, en un ple convocat precisament per abordar el canvi del reglament que ha de regular l'ús de les quatre llengües, ha estat el portaveu del PSOE José Ramón Besteiro. "És un honor". El simple fet de parlar en gallec ha encès totes les alarmes a la bancada de Vox, que sense èxit ha intentat aturar-ho. Abans, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, també havia protestat. Però les dretes han topat amb Armengol. "Aquest és el temple de la paraula, i l'ús de la paraula el té Besteiro", ha proclamat l'expresidenta del Govern de les Illes Balears, demanant als protestants que s'abstinguessin de fer valoracions.