05
de desembre
del
2023
Actualitzat
el
07
de desembre
a les
8:33h
La Fórmula 1 abraça per primer cop en 40 anys el projecte de Madrid i la gran perdedora podria resultar-ne Catalunya. La proposta de gran premi a la capital espanyola fa anys que s'està articulant per posar fi a l'exclusivitat que durant més de tres dècades ha tingut el Circuit deMontmeló de manera ininterrompuda. Ara, sembla que el traçat madrileny es concreta i fa que la carrera a Catalunya pengi d'un fil. Però, per què la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) ha decidit ara apostar per Madrid? Es tracta d'una barreja de motivacions esportives i econòmiques que, vistes amb una lògica de mercat, podrien decantar la balança.
Un projecte de circuit urbà amb capitalprivat (a l'estil de la mítica cursa de Mònaco) és la millor manera d'enamorar l'actual direcció de l'F1. Amb l'excusa d'"apropar els circuits a la gent", la FIA s'ha apuntat a fer negocis que donin més rèdit econòmic que els circuits tradicionals. Que el sector públic quedi desmarcat del projecte també és clau -ja es va veure en el fracàs del projecte a València-, ja que la competició vol estalviar-se haver de superar el sempre complicat tràngol de l'administració pública. D'això, precisament, a Catalunya hi ha un bon exemple: el Govern acumula el 80% de la propietat del Circuit.
Renovar el contracte per a qualsevol competició a Montmeló pot arribar a ser un maldecap per als organitzadors. La inversió pública és canviant segons qui governa i les necessitats pressupostàries de l'administració, i això obliga a fer contractes d'una duració més breu. L'últim, signat el 2021, va estar a punt de caure per la falta d'inversions en renovar el Circuit que exigia l'F1, però finalment es va poder arribar a un acord fins al 2026. Cinc anys després de dos períodes de pròrrogues de l'anterior contracte que contrasten amb l'estabilitat de fins a deu anys que ofereix Madrid.
El cànon que li paga Montmeló a la Fórmula 1 per acollir el certamen anual supera els vint milions d'euros, però la Generalitat ha defensat en diverses ocasions la celebració del gran premi per rèdit econòmic -tot i que no hi ha criteris de quantificació clars- i per prestigi del país. En els últims temps, però, s'ha posat en qüestió per part d'institucions rellevants -com l'Ajuntament de Barcelona- la seva continuïtat o bé l'aportació pública anual que es fa. Per exemple, amb Ada Colau al consistori, l'aportació es va reduir.
Al Madrid d'Isabel Díaz Ayuso -que manté el perfil baix perquè una implicació pública no faci caure el projecte- no existeix un corrent contrari amb suficient força per aturar l'acollida del nou Gran Premi. Cal recordar que, mentre l'F1 intenta vendre cert compromís amb fer l'esport més sostenible mediambientalment, en els últims anys ha triat com a socis països gens compromesos amb el clima -i règims autoritaris- com Qatar, l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units.
Hi ha un pla B que requeriria el consens de totes les parts. Dues carreres a l'Estat és una opció que ja existeix en altres competicions com MotoGP -el calendari té curses a Catalunya, Aragó, València i Xerès- i que també fa l'F1 als Estats Units i a Itàlia. Ara bé, no és la prioritat de la FIA normalitzar aquest fet que només té excepcions en un territori que aporta molts diners com és l'estatunidenc i en un país com l'italià, un clàssic d'aquest esport. Així doncs, podria agafar pes l'opció d'alternar-se temporada a temporada. Tot plegat beneficiaria a les parts: Catalunya mantindria un gran premi cada dos anys i Madrid acceleraria el procés amb l'objectiu de veure Fernando Alonso -i també Carlos Sainz- pels carrers de Madrid abans de la seva retirada.
Un projecte de circuit urbà amb capitalprivat (a l'estil de la mítica cursa de Mònaco) és la millor manera d'enamorar l'actual direcció de l'F1. Amb l'excusa d'"apropar els circuits a la gent", la FIA s'ha apuntat a fer negocis que donin més rèdit econòmic que els circuits tradicionals. Que el sector públic quedi desmarcat del projecte també és clau -ja es va veure en el fracàs del projecte a València-, ja que la competició vol estalviar-se haver de superar el sempre complicat tràngol de l'administració pública. D'això, precisament, a Catalunya hi ha un bon exemple: el Govern acumula el 80% de la propietat del Circuit.
Renovar el contracte per a qualsevol competició a Montmeló pot arribar a ser un maldecap per als organitzadors. La inversió pública és canviant segons qui governa i les necessitats pressupostàries de l'administració, i això obliga a fer contractes d'una duració més breu. L'últim, signat el 2021, va estar a punt de caure per la falta d'inversions en renovar el Circuit que exigia l'F1, però finalment es va poder arribar a un acord fins al 2026. Cinc anys després de dos períodes de pròrrogues de l'anterior contracte que contrasten amb l'estabilitat de fins a deu anys que ofereix Madrid.
Un Circuit deficitari i amb menys suport polític
Les turbulències i les presumptes irregularitats en la gestió econòmica del Circuit de Montmeló tampoc han ajudat a la relació amb l'F1. El problema de fons és que la infraestructura automobilística genera pèrdues des del 2009, a causa de la crisi econòmica i la fi de la febre dels millors anys de Fernando Alonso -retornat des de fa unes temporades-, havent acumulat des de llavors i fins al 2019 un dèficit de més de 50 milions. Aquest forat l'ha hagut de tapar sobretot la Generalitat, tot i que també arriben recursos de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació i un gruix de la recaptació de la taxa turística.El cànon que li paga Montmeló a la Fórmula 1 per acollir el certamen anual supera els vint milions d'euros, però la Generalitat ha defensat en diverses ocasions la celebració del gran premi per rèdit econòmic -tot i que no hi ha criteris de quantificació clars- i per prestigi del país. En els últims temps, però, s'ha posat en qüestió per part d'institucions rellevants -com l'Ajuntament de Barcelona- la seva continuïtat o bé l'aportació pública anual que es fa. Per exemple, amb Ada Colau al consistori, l'aportació es va reduir.
Al Madrid d'Isabel Díaz Ayuso -que manté el perfil baix perquè una implicació pública no faci caure el projecte- no existeix un corrent contrari amb suficient força per aturar l'acollida del nou Gran Premi. Cal recordar que, mentre l'F1 intenta vendre cert compromís amb fer l'esport més sostenible mediambientalment, en els últims anys ha triat com a socis països gens compromesos amb el clima -i règims autoritaris- com Qatar, l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units.
El pla B: alternança o dues carreres a l'Estat
Madrid ha atacat primer, però Catalunya vol donar batalla. La portaveu del Govern, PatríciaPlaja, ha assenyalat que es treballa per "allargar tant com sigui possible" el contracte amb la FIA, que acaba el 2026, i per mantenir un gran premi més enllà d'aquesta data. "La voluntat és arribar a acords i poder-ho allargar, però això no està fet", ha remarcat Plaja en la roda de premsa posterior al consell executiu. Els organitzadors, en tot cas, no s'han posat encara en contacte amb la Generalitat.Hi ha un pla B que requeriria el consens de totes les parts. Dues carreres a l'Estat és una opció que ja existeix en altres competicions com MotoGP -el calendari té curses a Catalunya, Aragó, València i Xerès- i que també fa l'F1 als Estats Units i a Itàlia. Ara bé, no és la prioritat de la FIA normalitzar aquest fet que només té excepcions en un territori que aporta molts diners com és l'estatunidenc i en un país com l'italià, un clàssic d'aquest esport. Així doncs, podria agafar pes l'opció d'alternar-se temporada a temporada. Tot plegat beneficiaria a les parts: Catalunya mantindria un gran premi cada dos anys i Madrid acceleraria el procés amb l'objectiu de veure Fernando Alonso -i també Carlos Sainz- pels carrers de Madrid abans de la seva retirada.