El Govern tancarà bars i restaurants fins a finals de mes

Catalunya encara ja la segona onada de la pandèmia. Amb els mesos més temuts per davant, els de l'hivern, i unes xifres de contagis ja disparades en plena tardor -el risc de contagi és de 338 i la taxa de transmissió d'1,33-, han saltat totes les alarmes. El Govern ultima noves restriccions que implicaran més limitacions per evitar el pitjor dels escenaris i una de les més dràstiques serà el tancament de bars i restaurants durant tot el que queda del mes d'octubre. Només es podrà servir menjar per emportar, però no fer ús ni de l'interior dels locals ni de les terrasses. Així ho ha avançat El Periódico i ho ha pogut confirmar NacióDigital. 

Les mesures s'aprovaran aquest dimecres, tindran una vigència inicial de 15 dies i, de moment, no passen ni pel tancament perimetral ni per la sol·licitud de l'estat d'alarma. Per ara, el focus se centrarà en reduir la interacció social i disminuir la mobilitat, però sense descartar una intervenció més dràstica si les dades de l'epidèmia no remeten. A continuació, els cinc elements que radiografien l'estat de la situació.

1. Reduir la interacció social amb el tancament de bars i restaurants. El Govern assenyala com a moll de l'os intervenir per reduir les interaccions socials i els desplaçaments que no siguin imprescindibles. Una de les mesures de més contundència serà el tancament de tots els bars i restaurants fins a finals de mes, ja que es tracta de punts de trobada en els quals les persones interactuen sense mascareta mentre consumeixen begudes i menjar. L'objectiu és que només puguin oferir comandes per emportar, com ja va passar durant els mesos de confinament domiciliari. Fins ara, el gremi de l'hostaleria ja estava afectat per les limitacions d'aforament, la prohibició de servir en barra o les distàncies entre taules.

Tancar bars i restaurants durant 15 dies és la mesures que el Govern ha posat sobre la taula. Amb tot, s'està a l'espera que ho aprovi el Procicat i es concreti, ja que el gremi, un dels sectors econòmics més perjudicats de la pandèmia, ja ha titllat d'"inadmissibles" les noves restriccions que es pretenen imposar i continuarà negociant amb el Govern aquest dimecres. Per poder-la aplicar, haurà de ser avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en cas que sigui recorreguda, per exemple, pel propi gremi. 

L'executiu pretén insistir encara més en la responsabilitat individual i reclamar l'exigència del compliment de la prohibició de reunir-se amb més de sis persones. Amb tot, sense tancament perimetral i sense estat d'alarma, és una incògnita a hores d'ara com pensa actuar el Govern, més enllà del terreny de la recomanació, per impedir, per exemple, sopars o trobades familiars en domicilis o desplaçament a segones residències. 

La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, no ha explicitat què serà prohibició i què recomanació ni tampoc ha aclarit si s'actuarà per la via sancionadora. Les mesures, s'ha limitat a dir, s'anunciaran un cop siguin aprovades aquest dimecres pel Procicat. Més clar està que se suspendran totes les competicions esportives no professionals, és a dir, l'esport territorial i base, per evitar la interacció de jugadors de diferents municipis i equips. Així ho han acordat les federacions esportives amb l'executiu, una limitació que no afectarà els entrenaments ni els usuaris de gimnasos. També es preveu el tancament de pistes esportives públiques. 

El que sí que ha deixat clar l'executiu és que la intenció és mantenir les escoles obertes durant tot el curs seguint el protocol vigent d'aïllaments per grups temporals quan es produeixen casos de contagis. 

2. Més teletreball i universitats a distància. Hi ha dues mesures concretes que el Govern ja ha avançat. Per una banda, es busca potenciar el teletreball. Passades les vacances d'estiu, moltes empreses van tornar a la feina presencial, de tal manera que el treball a distància suposa a hora d'ara un 8% del total. La Generalitat està convençuda que aquest percentatge es pot incrementar fins al 25%, motiu pel qual està treballant en com fomentar que les empreses s'hi acullin. Tot just aquest dimarts ha entrat en vigor la nova llei estatal del teletreball, però aquesta pivota en el concepte de voluntarietat tant per part de l'empresa com per part del treballador. El Govern és conscient que difícilment pot anar més enllà de la recomanació, però estudia com incentivar el teletreball.

Pel que fa a les universitats, s'ha ordenat que les classes siguin totalment a distància durant les pròximes dues setmanes. La instrucció no afecta les pràctiques que requereixin presencialitat i el format virtual començarà aquest mateix dijous, segons han acordat els centres universitaris amb el Govern en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). El consell executiu ha aprovat una partida de 20 milions d'euros del fons de contingència per a les universitats perquè puguin atendre l'increment de despesa no pressupostada que suposa l'adaptació al format telemàtic.

La intervenció a les universitats s'explica, en bona part, perquè una de les franges de població que més preocupen en aquests moments en termes sanitaris és la d'adults joves d'entre 20 i 29 anys. Són en aquests moments els que registren un major nombre d'infeccions, un fet que s'atribueix a la seva alta interacció social i la major mobilitat respecte altres capes de la població. 

3. El crit d'alerta de l'atenció primària. L'empitjorament de les dades de l'epidèmia coincideix amb la vaga que han convocat els metges de l'atenció primària, que han llançat un crit d'alerta davant la saturació i la insuficiència de recursos en la que ha de ser la primera trinxera per fer front a la pandèmia. Falta de personal, substitucions que no es cobreixen, sobrecàrrega de pacients, fuga de professionals i organització obsoleta són alguns dels greu dèficits que denuncien els sanitaris dels CAP. 

La vaga s'allargarà fins el divendres i, segons l'Institut Català de la Salut, l'han secundada el 19,8% dels facultatius del torn de matí i el 16,5% del torn de tarda. Segons el sindicat convocant, Metges de Catalunya, han estat un 55% els professionals que s'han sumat al primer dia de l'aturada. L'enfrontament verbal amb el departament de Salut ha estat explícit. "Si el sistema està tensionat és per culpa vostra", ha afirmat el responsable d'Atenció Primària de Metges de Catalunya, Javier O'Farrill, adreçant-se a la consellera Alba Vergés. Segons ha denunciat, el departament no ha atès les reivindicacions que el col·lectiu fa des del 2018. 

El Govern s'ha limitat a assegurar aquest dimarts que cal "escoltar el missatge" que traslladen els metges de l'atenció primària i ha defensat que el pla d'enfortiment dels CAP s'està debatent a les regions sanitàries de Catalunya. La pressió hospitalària sobre l'atenció primària creix a mesura que incrementen els contagis, de la mateixa manera que s'han incrementat els ingressos i els pacients a les UCI. En aquests moments, un 18% dels llits de crítics estan ocupats. 

4. L'assaig de la vacuna, de nou aturat. Amb aquesta situació d'in crescendo dels contagis que s'està estenent a tota Europa, ha estat un nou cop que Johnson & Johnson s'hagi vist abocada a aturar de nou l'assaig d'una de les vacunes per la "malaltia inexplicable" d'un dels participants. Aquest assaig està en fase 3 i és un dels que han generat més expectatives. De moment, s'atura temporalment per poder analitzar la malaltia sobrevinguda de la persona afectada.

El govern espanyol va assegurar a l'inici de setembre que l'expectativa era disposar de les primeres dosis de vacuna al mes de desembre. De fet, ha treballat amb les autonomies un pla de vacunació per determinar que els principals col·lectius en rebre-la seran els sanitaris i els de risc. Tot i això, aquest calendari pot no complir-se, ja que tot està a expenses de com evolucionen les investigacions.

5. L'estat d'alarma com a darrer dels escenaris. Catalunya porta setmanes mirant de reüll Madrid, que concentra les pitjors xifres de tot l'Estat i que arrossega una picabaralla política que ha abocat la Moncloa a decretar l'estat d'alarma en el territori davant de l'oposició del govern d'Isabel Díaz Ayuso de sol·licitar-lo. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha deixat clar que es mantindrà vigent durant 15 dies per garantir el tancament perimetral i que, de moment, no el pensen aixecar per molt que el govern autonòmic del PP brandi una millora de les dades. Cal, ha dit Illa, reduir dràsticament el risc de contagi per sota dels 200 a tot arreu i, a poder ser, per sota dels 100 casos per cada 100.000 habitants. De fet, el ministre de Sanitat ha destacat que és "preocupant" que hagi baixat més d'un 40% la quantitat de proves PCR que s'estan fent a la Comunitat de Madrid.

En tot cas, el Govern de la Generalitat no descarta sol·licitar l'estat d'alarma en funció de com evolucionin les dades epidemiològiques. Així ho ha explicitat la consellera Budó després de la reunió del consell executiu, una roda de premsa en la qual ha definit com a "risc greu" l'escenari en el qual es troba en aquests moments Catalunya. Les noves restriccions, ha puntualitzat, es prenen perquè es considera que encara s'"està a temps" d'evitar el pitjor dels escenaris. Aquest dimecres, el Govern anunciarà totes les novetats.