28
d'abril
de
2023, 13:50
Actualitzat:
29
d'abril,
20:29h
La defensa de Clara Ponsatí vol que la justícia europea s'involucri en la detenció de l'eurodiputada de Junts ara fa unes setmanes a Barcelona, quan va tornar de l'exili. L'advocat Gonzalo Boye ha presentat aquest divendres un incident de nul·litat contra la denegació de l'habeas corpus sol·licitat el 28 de març davant del jutge, després de ser arrestada per un agent dels Mossos d'Esquadra.
D'una banda, demana al jutjat d'instrucció 4 que anul·li aquella decisió, que assegura que vulnera drets, i en dicti una de nova. De l'altra, però, planteja tres qüestions prejudicials i demana que el jutge les enviï al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El jutge d'instrucció va denegar l'habeas corpus perquè va dir que el Suprem era qui havia ordenat la detenció. La defensa sosté, d'acord amb la sentència del TJUE sobre les prejudicials de Llarena, que el Suprem no és el tribunal competent per perseguir Ponsatí. Per això, la defensa vol que el jutjat pregunti a la justícia europea si la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea s'oposa al fet que un jutge que ha de decidir sobre la legalitat d'una detenció rebutgi analitzar-ho amb l'argument que ha estat ordenada per una autoritat judicial -el Suprem- que no és competent per fer-ho.
Les altres dues preguntes van en la línia d'aclarir l'abast de la immunitat de Ponsatí, la competència del Suprem per ordenar-ne la detenció i si Llarena necessita demanar un altre suplicatori per arrestar l'eurodiputada. Així, Boye demana al jutjat que pregunti al TJUE si el Suprem és competent per perseguir l'eurodiputada d'acord amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i tenint en compte que Espanya no té una norma específica que determini qui és l'òrgan competent per veure les causes contra diputats del Parlament Europeu.
La tercera pregunta intenta que el TJUE aclareixi si Llarena ha de demanar autorització al Parlament Europeu per demanar la detenció d'una eurodiputada. Segons el jutge del Suprem, no és necessari, per això l'ordre nacional de detenció contra Ponsatí continuava en vigor el 28 de març quan va arribar a Barcelona i els Mossos van poder detenir-la. La defensa vol, doncs, que el jutjat d'instrucció 4 de Barcelona elevi aquestes preguntes a la justícia europea, perquè acoti el marge de maniobra del Suprem i la protecció de la dirigent independentista a Catalunya.
D'una banda, demana al jutjat d'instrucció 4 que anul·li aquella decisió, que assegura que vulnera drets, i en dicti una de nova. De l'altra, però, planteja tres qüestions prejudicials i demana que el jutge les enviï al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El jutge d'instrucció va denegar l'habeas corpus perquè va dir que el Suprem era qui havia ordenat la detenció. La defensa sosté, d'acord amb la sentència del TJUE sobre les prejudicials de Llarena, que el Suprem no és el tribunal competent per perseguir Ponsatí. Per això, la defensa vol que el jutjat pregunti a la justícia europea si la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea s'oposa al fet que un jutge que ha de decidir sobre la legalitat d'una detenció rebutgi analitzar-ho amb l'argument que ha estat ordenada per una autoritat judicial -el Suprem- que no és competent per fer-ho.
Les altres dues preguntes van en la línia d'aclarir l'abast de la immunitat de Ponsatí, la competència del Suprem per ordenar-ne la detenció i si Llarena necessita demanar un altre suplicatori per arrestar l'eurodiputada. Així, Boye demana al jutjat que pregunti al TJUE si el Suprem és competent per perseguir l'eurodiputada d'acord amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i tenint en compte que Espanya no té una norma específica que determini qui és l'òrgan competent per veure les causes contra diputats del Parlament Europeu.
La tercera pregunta intenta que el TJUE aclareixi si Llarena ha de demanar autorització al Parlament Europeu per demanar la detenció d'una eurodiputada. Segons el jutge del Suprem, no és necessari, per això l'ordre nacional de detenció contra Ponsatí continuava en vigor el 28 de març quan va arribar a Barcelona i els Mossos van poder detenir-la. La defensa vol, doncs, que el jutjat d'instrucció 4 de Barcelona elevi aquestes preguntes a la justícia europea, perquè acoti el marge de maniobra del Suprem i la protecció de la dirigent independentista a Catalunya.