02
de juny
de
2023, 21:00
Actualitzat:
03
de juny,
0:50h
Ningú pot permetre's mostrar immobilisme, però tothom té coll avall que els moviments que faci serviran de poc. Almenys de manera inicial. Això fa que el PSC, malgrat que públicament aquest divendres hagi defensat que manté l'ambició per liderar una alternativa a Xavier Trias, ja tingui acceptat que Jaume Collboni no serà alcalde, segons ha pogut saber Nació. També els d’Ada Colau, que aquesta tarda tenien una última esperança abocada en el recompte definitiu de les eleccions i s’han trobat amb la confirmació de la tercera plaça, han assumit la impossibilitat d’encapçalar l’Ajuntament de nou. Això, vinculat a una xarxa envitricollada de pactes incòmodes, deixa un escenari cada vegada més clar: el de Xavier Trias iniciant el mandat com a alcalde d’un govern en solitari.
A l'espera d'aclarir si hi ha alguna impugnació posterior, el recompte de la Junta Electoral ha confirmat que el PSC és la segona llista més votada i Barcelona en Comú, la tercera. Malgrat això, des de la candidatura socialista tenen assumida que l'actual situació política -amb unes eleccions estatals convocades- no els portarà l'alcaldia i tampoc els facilita sumar-se a un govern de Trias com a segona força. Almenys d'entrada. De fet, és en aquest impàs posterior a les eleccions en què el PSC sí que manté la porta oberta a negociar amb la candidatura de Junts. Amb aquesta mà estesa, els socialistes volen desactivar la carta d'ERC com a únic aliat possible de Trias per Barcelona.
Aquesta fricció entre les aspiracions dels d'Ernest Maragall i els de Jaume Collboni s'han despullat aquest mateix divendres. Després que a primera hora l'excalcalde convergent proposés un tripartit amb un "govern fort" amb PSC i ERC, la número tres dels socialistes, Laia Bonet, ha sortit a tancar-hi la porta de cara al ple d'investidura. "Mantindrem la nostra candidatura", ha insistit. Alhora, la mateixa Bonet ha acusat ERC d'haver "traït" els seus electors d'esquerres en acostar-se a Junts i desmarcar-se "d'un govern de progrés".
Tanmateix, el cert és que ERC no es resigna a la irrellevància, conscients que els seus cinc regidors, tot i ser-ne la meitat que el mandat anterior, poden ser clau. En aquest cas, a més, amb un cert grau de pressa. És ara que els republicans tenen cartes a jugar, amb la presidència del Parlament en joc, que interessa Junts. A més, aquesta operació els atorgaria posició de govern i evitaria l'assenyalament de socialistes i comuns per no haver-se volgut implicat en un tripartit.
Els republicans podrien defensar que han entrat a governar per tibar cap a l'esquerra un executiu independentista. D'aquesta manera, a més, es reforçaria també el nou to exhibit per Pere Aragonès i Oriol Junqueras els darrers dies, que han dut el partit a incidir de nou en la vessant nacional.
Entre els motius que empenyen Trias a buscar aliats hi ha l'ombra d'una possible moció de censura, ja que la llista dels postconvergents ostenta només 11 regidors dels 41 del consistori. I, en aquest sentit, sumar companys de govern sempre és una bona recepta preventiva contra operacions agressives. Ara bé, hi ha certes diferències. Si suma amb ERC, es queden amb 16 regidors, lluny de la majoria absoluta, que dona un afegit de tranquil·litat a l'hora de governar. Si per contra es fes un pacte amb el PSC, superarien el llindar necessari per tenir un mandat plàcid -tindrien 21 regidors- però haurien d'assumir una posició de poder més aigualida, ja que només separaria un regidor les dues forces.
A aquesta equació cal afegir-li un últim ingredient, que són les facilitats per arribar a aquest pacte, des de l'òptica de Xavier Trias. Amb el context actual, un pacte amb ERC pot ser més fàcil de teixir, si arriben a un acord en les condicions que ja s'estan dialogant. Amb els socialistes, en canvi, que tenen més monedes de canvi i un pes més estès al país i l'Estat, el contingut de l'acord faria que els negociadors s'haguessin d'esprémer més a fons.
Amb tot, cal recordar que una altra possibilitat és que cap de les tres forces majoritàries que no han guanyat l'alcaldia -PSC, comuns i ERC- fessin una oposició dura que estovi l'obra de govern de Trias i limiti les seves ambicions. Per més que el candidat de Junts busqués a la seva dreta, a PP (4 regidors) o a Vox (2 regidors), no en faria prou per obtenir majories. De nou, el tauler mostra un escenari en què tothom necessita algú més per ser rellevant del tot, però que la solució d'aquest trenca-closques haurà d'esperar encara, almenys, un parell de mesos.
Ara bé, aquests resultats, encara podrien canviar depenent de les maniobres que plantegin els afectats. Alguns dels membres de les formacions presents als jutjats han sortit visiblement incòmodes amb el que han assenyalat com a incidències que la junta electoral no els ha validat. L'exemple més clar són els comuns, que han detectat una mesa de Ciutat Vella en què consten zero vots a la seva formació, quan a les llistes dels apoderats els consten uns 150 vots. A més, també hi ha hagut indignació entre diversos grups amb la decisió de la junta de no revisar la gran majoria dels 6.400 vots declarats nuls.
Ara, les formacions tenen 24 hores per presentar un primer recurs d'impugnació. Això, però, no afecta la data del ple d'investidura. Aquest estadi requeriria reclamacions posteriors.
A l'espera d'aclarir si hi ha alguna impugnació posterior, el recompte de la Junta Electoral ha confirmat que el PSC és la segona llista més votada i Barcelona en Comú, la tercera. Malgrat això, des de la candidatura socialista tenen assumida que l'actual situació política -amb unes eleccions estatals convocades- no els portarà l'alcaldia i tampoc els facilita sumar-se a un govern de Trias com a segona força. Almenys d'entrada. De fet, és en aquest impàs posterior a les eleccions en què el PSC sí que manté la porta oberta a negociar amb la candidatura de Junts. Amb aquesta mà estesa, els socialistes volen desactivar la carta d'ERC com a únic aliat possible de Trias per Barcelona.
Aquesta fricció entre les aspiracions dels d'Ernest Maragall i els de Jaume Collboni s'han despullat aquest mateix divendres. Després que a primera hora l'excalcalde convergent proposés un tripartit amb un "govern fort" amb PSC i ERC, la número tres dels socialistes, Laia Bonet, ha sortit a tancar-hi la porta de cara al ple d'investidura. "Mantindrem la nostra candidatura", ha insistit. Alhora, la mateixa Bonet ha acusat ERC d'haver "traït" els seus electors d'esquerres en acostar-se a Junts i desmarcar-se "d'un govern de progrés".
ERC s'acosta a Junts amb cartes a la mà
Tanmateix, el cert és que ERC no es resigna a la irrellevància, conscients que els seus cinc regidors, tot i ser-ne la meitat que el mandat anterior, poden ser clau. En aquest cas, a més, amb un cert grau de pressa. És ara que els republicans tenen cartes a jugar, amb la presidència del Parlament en joc, que interessa Junts. A més, aquesta operació els atorgaria posició de govern i evitaria l'assenyalament de socialistes i comuns per no haver-se volgut implicat en un tripartit.Els republicans podrien defensar que han entrat a governar per tibar cap a l'esquerra un executiu independentista. D'aquesta manera, a més, es reforçaria també el nou to exhibit per Pere Aragonès i Oriol Junqueras els darrers dies, que han dut el partit a incidir de nou en la vessant nacional.
Pactes contra l'ombra d'una moció de censura
Entre els motius que empenyen Trias a buscar aliats hi ha l'ombra d'una possible moció de censura, ja que la llista dels postconvergents ostenta només 11 regidors dels 41 del consistori. I, en aquest sentit, sumar companys de govern sempre és una bona recepta preventiva contra operacions agressives. Ara bé, hi ha certes diferències. Si suma amb ERC, es queden amb 16 regidors, lluny de la majoria absoluta, que dona un afegit de tranquil·litat a l'hora de governar. Si per contra es fes un pacte amb el PSC, superarien el llindar necessari per tenir un mandat plàcid -tindrien 21 regidors- però haurien d'assumir una posició de poder més aigualida, ja que només separaria un regidor les dues forces. A aquesta equació cal afegir-li un últim ingredient, que són les facilitats per arribar a aquest pacte, des de l'òptica de Xavier Trias. Amb el context actual, un pacte amb ERC pot ser més fàcil de teixir, si arriben a un acord en les condicions que ja s'estan dialogant. Amb els socialistes, en canvi, que tenen més monedes de canvi i un pes més estès al país i l'Estat, el contingut de l'acord faria que els negociadors s'haguessin d'esprémer més a fons.
Amb tot, cal recordar que una altra possibilitat és que cap de les tres forces majoritàries que no han guanyat l'alcaldia -PSC, comuns i ERC- fessin una oposició dura que estovi l'obra de govern de Trias i limiti les seves ambicions. Per més que el candidat de Junts busqués a la seva dreta, a PP (4 regidors) o a Vox (2 regidors), no en faria prou per obtenir majories. De nou, el tauler mostra un escenari en què tothom necessita algú més per ser rellevant del tot, però que la solució d'aquest trenca-closques haurà d'esperar encara, almenys, un parell de mesos.
El recompte final anul·la la maniobra improbable de Colau
Tot plegat s'aclareix després que el recompte definitiu de les eleccions de la ciutat de Barcelona hagi donat una diferència lleugerament més gran entre el PSC, segon, i Barcelona en Comú, tercera. Els separaven 141 vots en arribar aquest divendres al matí a la Ciutat de la Justícia. La comprovació d'errors i incidències, però, finalment ha eixamplat aquesta diferència a favor de la llista de Jaume Collboni, que ha guanyat 201 vots respecte als seus competidors directes. Així, la candidatura d'Ada Colau -que ha perdut 13 vots respecte els resultats de diumenge- ha quedat a 342 paperetes de diferència dels socialistes. Això, a la pràctica, enterra les aspiracions de convertir Colau en la líder d'un tripartit que seduís ERC.Ara bé, aquests resultats, encara podrien canviar depenent de les maniobres que plantegin els afectats. Alguns dels membres de les formacions presents als jutjats han sortit visiblement incòmodes amb el que han assenyalat com a incidències que la junta electoral no els ha validat. L'exemple més clar són els comuns, que han detectat una mesa de Ciutat Vella en què consten zero vots a la seva formació, quan a les llistes dels apoderats els consten uns 150 vots. A més, també hi ha hagut indignació entre diversos grups amb la decisió de la junta de no revisar la gran majoria dels 6.400 vots declarats nuls.
Ara, les formacions tenen 24 hores per presentar un primer recurs d'impugnació. Això, però, no afecta la data del ple d'investidura. Aquest estadi requeriria reclamacions posteriors.