29
de juny
del
2023
Actualitzat
el
30
de juny
a les
8:54h
L'escola catalana és un dels elements que ha aconseguit unir, en un context de desunió, l'independentisme. El ple monogràfic sobre educació ha deixat el compromís d'ERC i Junts de defensar el model d'escola davant dels "atacs sistèmics" de l'Estat, poques setmanes abans d'unes eleccions que poden desembocar en un govern de PP i Vox a la Moncloa. El precedent del País Valencià, on la dreta i l'extrema dreta han posat el català al punt de mira després de la victòria a les eleccions del 28 de maig, han forçat els independentistes a tancar files en defensa de l'escola i el model d'immersió lingüística, blanc de les crítiques dels partits espanyolistes durant la sessió al Parlament. La proposta ha tirat endavant amb els vots d'ERC i Junts i l'abstenció de la CUP, que considera la iniciativa insuficient, i amb el vot contrari de la resta de grups.
La proposta, impulsada per Junts, vol vehicular aquesta defensa del model a través d'un pacte nacional que protegeixi l'escola "davant la intromissió i els atacs sistemàtics dels poders polítics i judicials de l'Estat". Per això, el Parlament ha instat el Govern a impulsar aquest "pacte de país per l'escola catalana", que es considera exemple d'equitat, cohesió social i igualtat d'oportunitats, i amb la llengua catalana com a llengua vehicular. Els independentistes, així, tanquen files davant l'ascens de PP i Vox, que ja han avisat que implementaran el 25% de castellà a l'escola, i també davant l'ofensiva dels tribunals, que busquen alternatives per forçar a fer més hores de castellà als centres malgrat els canvis legislatius de la Generalitat d'ara fa uns mesos. De tota manera, la proposta no ha comptat amb el suport de PSC i comuns, que sí que hi van ser en defensa de la immersió.
ERC i Junts han celebrat el consens en aquest àmbit. La diputada postconvergent Judith Toronjo ha ressaltat la necessitat d'un "consens polític i de país" per tirar endavant aquest pacte nacional i ha constatat que tant és qui governi a l'Estat, perquè els atacs contra l'escola "són els mateixos". Els republicans -que formen part de totes les propostes consensuades, sigui amb PSC, Junts o comuns- han lamentat que no s'hi hagi sumat la CUP. El diputat Jordi Albert Caballero ha situat el Parlament davant dels "hereus del feixisme" que volen desmuntar el model d'escola catalana i ha garantit que el català "és i ha de continuar sent" llengua vehicular i el centre de la cultura i l'educació del país. La CUP, que considera insuficients les mesures adoptades, ha permès que tirin endavant "per responsabilitat". "Fem front pel català davant l'Estat, però ho fem des de la discrepància", ha dit el diputat Carles Riera.
Aquest consens en defensa de l'escola catalana s'ha limitat només, i amb matisos, als partits independentistes. Ni el PSC ni tampoc els comuns s'hi han sumat. Els socialistes no van sortir satisfets de la sessió de dimarts i van trobar a faltar més propostes concretes per part de la nova consellera d'Educació, Anna Simó. Pel que fa a la proposta d'ERC i Junts, fonts socialistes asseguren que hi ha punts d'acord, però que els grups proposants volien fer una votació en bloc, cosa que els ha obligat a votar-hi en contra. Pel que fa als comuns, fonts consultades sostenen que la proposta en qüestió "barreja temes" tal com està plantejada i, d'altra banda, sí que han votat a favor de la proposta de Junts en defensa del model d'immersió. D'altra banda, els tres partits independentistes s'han unit per votar en contra de totes les propostes de Vox, PP i Ciutadans.
Preveu també un pla de compensació per millorar el rendiment dels alumnes, especialment en aquelles assignatures on més han caigut els resultats en competències bàsiques, com és l'anglès. També promoure mesures per millorar la lectura, en un context on les dades de comprensió lectora situen Catalunya a la cua d'Espanya i Europa, segons dades de l'informe PIRLS de 2021. Els partits han ressaltat la importància de posar fil a l'agulla de manera urgent i destinar recursos per reconduir aquesta situació, així com prendre mesures perquè els alumnes amb més dificultats no deixin els estudis. La necessitat de desplegar un pla de xoc era una de les demandes d'entitats com ara la Fundació Bofill.
La proposta, impulsada per Junts, vol vehicular aquesta defensa del model a través d'un pacte nacional que protegeixi l'escola "davant la intromissió i els atacs sistemàtics dels poders polítics i judicials de l'Estat". Per això, el Parlament ha instat el Govern a impulsar aquest "pacte de país per l'escola catalana", que es considera exemple d'equitat, cohesió social i igualtat d'oportunitats, i amb la llengua catalana com a llengua vehicular. Els independentistes, així, tanquen files davant l'ascens de PP i Vox, que ja han avisat que implementaran el 25% de castellà a l'escola, i també davant l'ofensiva dels tribunals, que busquen alternatives per forçar a fer més hores de castellà als centres malgrat els canvis legislatius de la Generalitat d'ara fa uns mesos. De tota manera, la proposta no ha comptat amb el suport de PSC i comuns, que sí que hi van ser en defensa de la immersió.
ERC i Junts han celebrat el consens en aquest àmbit. La diputada postconvergent Judith Toronjo ha ressaltat la necessitat d'un "consens polític i de país" per tirar endavant aquest pacte nacional i ha constatat que tant és qui governi a l'Estat, perquè els atacs contra l'escola "són els mateixos". Els republicans -que formen part de totes les propostes consensuades, sigui amb PSC, Junts o comuns- han lamentat que no s'hi hagi sumat la CUP. El diputat Jordi Albert Caballero ha situat el Parlament davant dels "hereus del feixisme" que volen desmuntar el model d'escola catalana i ha garantit que el català "és i ha de continuar sent" llengua vehicular i el centre de la cultura i l'educació del país. La CUP, que considera insuficients les mesures adoptades, ha permès que tirin endavant "per responsabilitat". "Fem front pel català davant l'Estat, però ho fem des de la discrepància", ha dit el diputat Carles Riera.
Aquest consens en defensa de l'escola catalana s'ha limitat només, i amb matisos, als partits independentistes. Ni el PSC ni tampoc els comuns s'hi han sumat. Els socialistes no van sortir satisfets de la sessió de dimarts i van trobar a faltar més propostes concretes per part de la nova consellera d'Educació, Anna Simó. Pel que fa a la proposta d'ERC i Junts, fonts socialistes asseguren que hi ha punts d'acord, però que els grups proposants volien fer una votació en bloc, cosa que els ha obligat a votar-hi en contra. Pel que fa als comuns, fonts consultades sostenen que la proposta en qüestió "barreja temes" tal com està plantejada i, d'altra banda, sí que han votat a favor de la proposta de Junts en defensa del model d'immersió. D'altra banda, els tres partits independentistes s'han unit per votar en contra de totes les propostes de Vox, PP i Ciutadans.
Fer front al fracàs escolar de manera urgent
On el consens ha estat més ampli ha estat en la necessitat de fer front a l'abandonament escolar prematur i millorar els resultats de les competències bàsiques. Les xifres de fracàs escolar són alarmants: Catalunya se situa en un 17% d'abandonament escolar -uns 90.000 alumnes per any- molt per sobre de la mitjana europea, que se situa entre el 8 i el 10%. En aquest cas, hi han votat a favor el PSC, ERC, Junts i els comuns, amb l'abstenció de la CUP. La proposta planteja un pla de xoc contra el fracàs escolar que s'ha d'implementar a partir del curs vinent, que inclogui accions específiques en aquells centres on més alumnes deixen els estudis abans d'hora i promoure programes de mentoria i d'acompanyament per als joves amb risc d'exclusió.Preveu també un pla de compensació per millorar el rendiment dels alumnes, especialment en aquelles assignatures on més han caigut els resultats en competències bàsiques, com és l'anglès. També promoure mesures per millorar la lectura, en un context on les dades de comprensió lectora situen Catalunya a la cua d'Espanya i Europa, segons dades de l'informe PIRLS de 2021. Els partits han ressaltat la importància de posar fil a l'agulla de manera urgent i destinar recursos per reconduir aquesta situació, així com prendre mesures perquè els alumnes amb més dificultats no deixin els estudis. La necessitat de desplegar un pla de xoc era una de les demandes d'entitats com ara la Fundació Bofill.