21
de març
de
2023, 12:42
Actualitzat:
20:05h
Corria l'any 1979 quan Raimundo Castro, aleshores un jove periodista que ja havia estat testimoni d'excepció de la Transició i també d'unes renúncies que li havien deixat mal regust de boca, va escriure La quema, una novel·la molt generacional que tenia un punt alliberador i de passar comptes amb els anys recents. En la barreja entre personatges de ficció i reals hi apareix Ramón Tamames, com un dels representants de l'anomenada Platajunta. Tamames i els seus es neguen, en la novel·la, a exigir que s'investigui la mort d'un manifestant d'esquerres. L'argument per no complicar-se la vida era la "correlació de forces" gramsciana que constantment s'aplicava des dels principis marxistes i que, a la novel·la, decebia els joves revolucionaris.
Aquesta sembla haver estat la màxima vital de Tamames, situar-se sempre en una posició còmoda d'acord amb la "correlació de forces" adequada per satisfer els seus interessos polítics o la seva vanitat, que aquests dies s'ha manifestat oceànica. Per això va ser comunista quan el PCE era "el partit" de l'antifranquisme, i per això, i a mesura que s'apagaven les il·lusions de la Transició i Espanya consolidava la monarquia i un sistema que no impugnava el passat, va evolucionar a posicions més conservadores. Fins a presentar-se, avui a les nou del matí i de bracet de Santiago Abascal, com a candidat de Vox a la moció de censura. No l'ha aplaudit quan ha presentat la iniciativa perquè es tracta d'anar d'independent, però no se n'ha separat.
Pedro Sánchez no l'ha saludat i ha presentat el professor com un simple "esquer" dels ultres per liderar l'oposició i "blanquejar-se", però ha tret tot el suc que ha pogut i una mica més a la seva iniciativa. Durant més de dues hores, Sánchez s'ha encarat amb Abascal aprofitant que el PP ni hi és ni l'espera. Fins avui al vespre o fins demà no prendrà la paraula Cuca Gamarra. Vox lidera la moció i el govern té la prerrogativa d'intervenir quan vol. El PP ha d'esperar el seu torn i el seu cap de files, Alberto Núñez Feijóo, no és diputat i no s'ha ni presentat a la cambra baixa.
El president espanyol no ho ha desaprofitat i els ultres tampoc. Sánchez ha dibuixat un panorama a la dreta on el PP i Vox són "dues gotes d'aigua" que volen frenar els avenços progressistes i als uns com a comodins dels altres que es defensen entre ells. Abascal intentava contenir les vies d'aigua presentant-se com l'autèntica oposició davant l'"autoproclamada" del PP. Ciutadans i Inés Arrimadas, liquidats en combat.
I mentre Abascal i Sánchez feien festa major gràcies a les contradiccions i absències del PP, Tamames esperava als escons de Vox després de generar una expectació política i mediàtica previsible. Al professor, amb problemes de mobilitat, se li ha instal·lat un faristol al centre de l'hemicicle, al costat de Pablo Echenique, d'Unides Podem, i del servei de taquígrafs. Però ha preferit parlar des de l'escó que normalment ocupa Abascal, que el volia ben a la vora per evitar que es descantelli a les rèpliques.
El candidat ha trenat un discurs carregat de tòpics i mitges veritats que en poc es distancia del que formulen els tertulians de la dreta quan parlen de la divisió de poders, del castellà a Catalunya, de la dignitat ferida per Gibraltar o de quan va començar la guerra civil. En l'economia hi ha posat més rigor, però també un discurs força desfasat. No ha contrariat, però, als seus promotors, a diferència del que havia fet en algunes entrevistes.
Sánchez l'ha tractat de forma respectuosa i reconeixent-li una certa alça intel·lectual però, mirant enrere, ha lamentat que no tornés a la cambra de la mà del PCE, del CDS o fins i tot d'AP, sinó que ho fes "de la mà dels hereus de Blas Piñar ". A Tamames sí que l'han molestat els torns llarg del president. "Una hora i quaranta de rèplica per donar lliçons de coses", ha lamentat denunciant que Sánchez no parlés prou de Catalunya o la suposada sobrerepresentació sobiranista. Tamames no volia anar llarg.
Abans de començar el ple alguns diputats encara es debatien en els comentaris de passadís sobre com calia contestar Tamames, si calia estendre's o ser breu, si calia entrar al fons del seu discurs o no. Sánchez no ha dubtat gens i, en l'entreacte previ al discurs de l'aspirant a succeir-lo, els dirigents de Vox no amagaven la seva sorpresa en les converses amb la premsa al pati del Congrés. Aquest dimarts sí que estan accessibles, sí que estan simpàtics aprofitant l'espai alliberat pel PP.