05
d'abril
del
2023
Actualitzat
a la
13:21h
Moviment d'última hora de Junts per intentar aixecar la suspensió al Parlament de Laura Borràs, tot assegurant que en la sentència condemnatòria s'especifica "expressament" que no hi ha "corrupció". Així ho han anunciat la secretària de la mesa Aurora Madaula i el diputat JaumeAlonso Cuevillas, de l'entorn més estret de la presidenta de Junts. Ho han fet aquest dimecres en una roda de premsa a la cambra catalana, després de registrar un document que reclama fer un nou acord i deixar sense efecte la decisió del 28 de juliol de suspendre Borràs en aplicació de l'article 25.4 del reglament del Parlament, que estableix la suspensió dels drets i deures d'un diputat quan és processat per delictes vinculats a la corrupció.
"La sentència descarta explícitament la corrupció", ha defensat Madaula, i ha recordat que l'escrit recull que no hi ha lucre personal i que, per tant, "s'allunya de la corrupció". En aquest sentit, la secretària de la mesa ha assegurat que quan es va introduir l'article 25.4 al reglament del Parlament -proposat per la CUP- la motivació era per penalitzar casos relacionats amb el "lucre personal", si bé en el redactat de l'article no s'especifica. Més enllà d'argumentar aquesta qüestió, Cuevillas ha precisat que l'ordenament jurídic espanyol no contempla "delictes de corrupció".
Borràs ha estat condemnada pels delictes de falsedat documental prevaricació. Efectivament, no hi ha un delicte concret al codi penal que sigui "corrupció", però el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan de govern dels jutges espanyols, sí que defineix al seu repositori publicat a principis de 2017 -abans que esclatés el cas Borràs- quins són. Hi inclou el delicte de prevaricació. També d'altres, com la malversació, el frau, el tràfic d'influències o l'abús d'un funcionari públic en l'exercici de les seves funcions. La Fiscalia Anticorrupció, creada el 1995, també inclou la prevaricació entre els delictes que es consideren corrupció. Segons aquestes dues institucions, dels dos delictes que s'imputen a la presidenta del Parlament, almenys un seria considerat corrupció.
Preguntat explícitament sobre aquesta qüestió, Cuevillas, que és advocat, ha argumentat que la prevaricació pot ser corrupció en alguns casos, però no en el que afecta la presidenta de Junts Així, ha posat per exemple que si un alcalde d'un municipi "perdona una multa" a un familiar, pot ser prevaricació perquè hi ha un "benefici indegut", però ha defensat que en el cas de Borràs no hi ha "cap benefici". Per sumar arguments a la seva posició, ha assegurat que hi ha altres personalitats que defensen aquesta postura, com "un jurista gallec" que ha publicat aquest dimecres un article a ElNacional.cat o el jurista Joan Queralt, de qui ha dit "que no hi ha sospita que sigui de Junts".
Sabia l'executiva de Junts que Madaula i Cuevillas farien aquest moviment al Parlament? Els diputats no han contestat ni afirmativament ni negativament a aquesta pregunta. "Ho sabien el secretari general [Jordi Turull], la presidenta del partit [Laura Borràs] i el president del grup parlamentari [Albert Batet]", han contestat. A la reunió de l'executiva de dilluns aquesta qüestió no es va tractar, però segons Cuevillas, no va haver-hi "cap veu discrepant" quan es va sentenciar que la presidenta del partit i de la cambra és Borràs.
Més enllà de les peticions de dimissió, altres partits ja han mogut fitxa per accelerar la seva destitució. El PSC ha impulsat una reforma del reglament del Parlament que permeti cessar els presidents quan la cambra perden la confiança en ells, i Ciutadans ha portat el cas a la Junta Electoral Central, que entrarà de nou en escena, com va passar en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà.
Tant Madaula com Cuevillas han repudiat aquesta proposta dels socialistes perquè fa una persecució ad hominem contra Borràs. "Forma part de la persecució política per poder eliminar la presidenta del Parlament d'una manera ràpida", ha criticat Madaula, i ha recordat que el reglament del Parlament fa anys que es demana de reformar, però que no s'aborda. Cuevillas, finalment, ha assegurat que té l'esperança, però també el "convenciment racional" que la sentència contra la presidenta del seu partit serà anul·lada.
"La sentència descarta explícitament la corrupció", ha defensat Madaula, i ha recordat que l'escrit recull que no hi ha lucre personal i que, per tant, "s'allunya de la corrupció". En aquest sentit, la secretària de la mesa ha assegurat que quan es va introduir l'article 25.4 al reglament del Parlament -proposat per la CUP- la motivació era per penalitzar casos relacionats amb el "lucre personal", si bé en el redactat de l'article no s'especifica. Més enllà d'argumentar aquesta qüestió, Cuevillas ha precisat que l'ordenament jurídic espanyol no contempla "delictes de corrupció".
Borràs ha estat condemnada pels delictes de falsedat documental prevaricació. Efectivament, no hi ha un delicte concret al codi penal que sigui "corrupció", però el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan de govern dels jutges espanyols, sí que defineix al seu repositori publicat a principis de 2017 -abans que esclatés el cas Borràs- quins són. Hi inclou el delicte de prevaricació. També d'altres, com la malversació, el frau, el tràfic d'influències o l'abús d'un funcionari públic en l'exercici de les seves funcions. La Fiscalia Anticorrupció, creada el 1995, també inclou la prevaricació entre els delictes que es consideren corrupció. Segons aquestes dues institucions, dels dos delictes que s'imputen a la presidenta del Parlament, almenys un seria considerat corrupció.
Preguntat explícitament sobre aquesta qüestió, Cuevillas, que és advocat, ha argumentat que la prevaricació pot ser corrupció en alguns casos, però no en el que afecta la presidenta de Junts Així, ha posat per exemple que si un alcalde d'un municipi "perdona una multa" a un familiar, pot ser prevaricació perquè hi ha un "benefici indegut", però ha defensat que en el cas de Borràs no hi ha "cap benefici". Per sumar arguments a la seva posició, ha assegurat que hi ha altres personalitats que defensen aquesta postura, com "un jurista gallec" que ha publicat aquest dimecres un article a ElNacional.cat o el jurista Joan Queralt, de qui ha dit "que no hi ha sospita que sigui de Junts".
L'executiva de Junts va ser informada d'aquest moviment?
En paral·lel a aquest moviment, la presidenta suspesa del Parlament ja ha dit que no pensa dimitir. Però des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública la sentència, s'ha activat un compte enrere que implicarà que acabi sense acta de diputada i també, apartada de la presidència del Parlament. Tots els partits polítics excepte Junts han demanat que s'aparti o que Junts la faci dimitir, i també han furgat en el debat intern dels juntaires, on no hi ha una postura unànime.Sabia l'executiva de Junts que Madaula i Cuevillas farien aquest moviment al Parlament? Els diputats no han contestat ni afirmativament ni negativament a aquesta pregunta. "Ho sabien el secretari general [Jordi Turull], la presidenta del partit [Laura Borràs] i el president del grup parlamentari [Albert Batet]", han contestat. A la reunió de l'executiva de dilluns aquesta qüestió no es va tractar, però segons Cuevillas, no va haver-hi "cap veu discrepant" quan es va sentenciar que la presidenta del partit i de la cambra és Borràs.
Més enllà de les peticions de dimissió, altres partits ja han mogut fitxa per accelerar la seva destitució. El PSC ha impulsat una reforma del reglament del Parlament que permeti cessar els presidents quan la cambra perden la confiança en ells, i Ciutadans ha portat el cas a la Junta Electoral Central, que entrarà de nou en escena, com va passar en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà.
Tant Madaula com Cuevillas han repudiat aquesta proposta dels socialistes perquè fa una persecució ad hominem contra Borràs. "Forma part de la persecució política per poder eliminar la presidenta del Parlament d'una manera ràpida", ha criticat Madaula, i ha recordat que el reglament del Parlament fa anys que es demana de reformar, però que no s'aborda. Cuevillas, finalment, ha assegurat que té l'esperança, però també el "convenciment racional" que la sentència contra la presidenta del seu partit serà anul·lada.