26
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a la
13:25h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest en el debat de política general un pla del Govern perquè tothom pugui ser atès en català quan va al metge. Segons Aragonès, hi ha "molts" professionals de "gran talent sanitari" establerts a Catalunya que no disposen de "coneixements suficients" de la llengua del país a l'hora d'exercir a la sanitat pública, i per això ha defensat el pla, pensat per revertir la situació. "Ho hem de revertir perquè tothom pugui ser atès en català en el sistema de salut de Catalunya", ha remarcat el president.
El pla anunciat disposarà de "personal i pressupost" -no s'ha detallat en el marc del discurs-, i es basarà en què hi hagi cursos de 100 hores per a professionals de la salut dins de l'horari laboral, segons fonts governamentals consultades per Nació. El català als centres sanitaris va convertir-se en una gran polèmica fa mig any arran d'un vídeo viral d'una infermera de la Vall d'Hebron que carregava contra el fet d'haver-se de treure el C1 per tenir una plaça fixa. Una dada és clau per entendre la situació de la llengua en el sistema sanitari: el 18% dels infermers i infermeres que exerceixen a Catalunya provenen d'altres zones de l'Estat. La tendència s'ha consolidat arran de la pandèmia, quan es va constatar la necessitat de contractar més professionals.
Només el 2021, el 47% dels nous membres del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) eren estrangers; d'aquests, el 80,8% procedien de països l'Amèrica Llatina i el Carib. Només el 29% de nous col·legiats són catalans. El 23% restant són d'altres territoris de l'Estat. Segons la normativa de la Generalitat, els professionals que treballen amb plaça estable per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Quan es tracta de personal interí i laboral temporal, però, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari, com era el cas de la infermera de la polèmica del març.
El pla anunciat disposarà de "personal i pressupost" -no s'ha detallat en el marc del discurs-, i es basarà en què hi hagi cursos de 100 hores per a professionals de la salut dins de l'horari laboral, segons fonts governamentals consultades per Nació. El català als centres sanitaris va convertir-se en una gran polèmica fa mig any arran d'un vídeo viral d'una infermera de la Vall d'Hebron que carregava contra el fet d'haver-se de treure el C1 per tenir una plaça fixa. Una dada és clau per entendre la situació de la llengua en el sistema sanitari: el 18% dels infermers i infermeres que exerceixen a Catalunya provenen d'altres zones de l'Estat. La tendència s'ha consolidat arran de la pandèmia, quan es va constatar la necessitat de contractar més professionals.
Només el 2021, el 47% dels nous membres del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) eren estrangers; d'aquests, el 80,8% procedien de països l'Amèrica Llatina i el Carib. Només el 29% de nous col·legiats són catalans. El 23% restant són d'altres territoris de l'Estat. Segons la normativa de la Generalitat, els professionals que treballen amb plaça estable per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Quan es tracta de personal interí i laboral temporal, però, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari, com era el cas de la infermera de la polèmica del març.