08
d'octubre
de
2023, 19:03
Actualitzat:
23:27h
El cap de setmana ha mostrat la dialèctica polaritzada de la política espanyola. Divendres, al final de la cimera europea a Granada, acollit potser pels segles de màgia i sagacitat política de l'Alhambra, el president espanyol, Pedro Sánchez, esmentava de manera explícita l'amnistia. Ho feia sostingut per la presència d'Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Charles Michel, president del Consell Europeu. De la mà de la democristiana alemanya i el liberal belga, Sánchez va desmarcar-se cordialment de la proposta de Sumar sobre l'amnistia, però va defensar la mesura per superar "una de les pitjors crisis territorials de la història de la democràcia". Aquest diumenge, com un contrapunt estrafolari, Alberto Núñez Feijóo, buscava als carrers de Barcelona oxigen polític del bracet de la manifestació contra l'amnistia convocada per Societat Civil Catalana (SCC).
Sortit d'una investidura derrotada, Feijóo ha optat per afermar el seu lideratge al PP sense deixar enemics a la dreta, aquells que potser creu que més el poden amenaçar a curt termini. El preu per preservar la seva posició és sumar-se als discursos més tronats provinents de l'espanyolisme extrem. Com els que han estat corejats aquest diumenge baixant per un passeig de Gràcia que no era precisament a vessar. Unes 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, 300.000 segons els organitzadors.
Si cada manifestació és una estètica, la d'avui a Barcelona ha convocat ressons d'Espanya rància. Crits habituals, però tots punitius, del "Puigdemont a presó!" al "No a l'amnistia!", amb referències contra els "colpistes". Curiosament, "No" ha estat un terme protagonista en molts cartells, enmig de visques a Espanya! i lemes de "Fora xarnego!" adreçats al portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. "Espanya és una i no 51" també ha tingut seguidors. Un lema aquest que havien repetit els simpatitzants de Fuerza Nueva, partit d'extrema dreta liderat per Blas Piñar, en els moments del debat constitucional.
Sortit d'una investidura derrotada, Feijóo ha optat per afermar el seu lideratge al PP sense deixar enemics a la dreta, aquells que potser creu que més el poden amenaçar a curt termini. El preu per preservar la seva posició és sumar-se als discursos més tronats provinents de l'espanyolisme extrem. Com els que han estat corejats aquest diumenge baixant per un passeig de Gràcia que no era precisament a vessar. Unes 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, 300.000 segons els organitzadors.
Si cada manifestació és una estètica, la d'avui a Barcelona ha convocat ressons d'Espanya rància. Crits habituals, però tots punitius, del "Puigdemont a presó!" al "No a l'amnistia!", amb referències contra els "colpistes". Curiosament, "No" ha estat un terme protagonista en molts cartells, enmig de visques a Espanya! i lemes de "Fora xarnego!" adreçats al portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. "Espanya és una i no 51" també ha tingut seguidors. Un lema aquest que havien repetit els simpatitzants de Fuerza Nueva, partit d'extrema dreta liderat per Blas Piñar, en els moments del debat constitucional.