Les manifestacions de pagesos de les darreres setmanes aFrança, Alemanya, Polònia i Romania tindran la seva versió catalana aquest mes de febrer. Aquest dimarts 6 de febrer, els agricultors es tornen a mobilitzar amb l’objectiu que la ciutadania prengui consciència del problema que està patint el sector primari, "un problema no només europeu, sinó també governamental".

Els pagesos volen fer visible les problemàtiques dels preus justos, les importacions de tercers països, l’incompliment de la llei de la cadena alimentària i l’excessiva burocràcia. A totes aquestes dificultats s’hi sumen també dues qüestions que amenacen en posar en veritable escac tot el sector en els propers anys: la sequerai la crisi de relleus generacionals.

Dimarts 6 de febrer, pagesos i ramaders de Ponent però també d'altres punts de Catalunya preveuen tallar l'autovia A-2 a l'alçada de Fondarella, al Pla d'Urgell. Han constituït la Plataforma 6-F precisament per donar el tret de sortida a un seguit d'accions de protesta per denunciar la situació que viu el sector. L'acció es farà amb tractors i començarà a les set del matí amb la previsió d'allargar-se el màxim d'hores possible.

Aquesta mobilització es repetirà el dimarts 13 de febrer amb una nova tongada de marxes i talls d’autopistes i el dimecres 21 de febrer amb una tractorada per la ciutat de Madrid que acabarà davant del Ministeri d’Agricultura. Aquestes són les reivindicacions de la pagesia.

Ajuts per la sequera

Els pagesos reclamen a les administracions que paguin els ajuts compromesos per la sequera de l’any passat en el sector de cereals i herbacis perquè el sector pugui assumir els costos de la llavor, el gasoil, l’aplicació de dejeccions i la fertilització del sòl i la sembra, tot i les dificultats de la sequera i els danys que pateix la fauna.

Els sindicats també demanen una solució per a la pagesia que ha perdut els arbres tant en secà com en regadiu o reg de suport. Creuen que les administracions han d’habilitar un pla de reconversió per a la pagesia professional afectada, que permeti cobrir el 100% dels costos d’arrencada, nova plantació i el període improductiu que tenen les plantacions, tal com contempla la normativa comunitària d’ajuts d’estat.

Importacions i competència deslleial

La mobilització del proper dilluns pretén fer visible també el problema de les importacions i de la competència deslleial atès que hi ha països que no compleixen les mateixes condicions exigides a les produccions dels que són membres de la Unió Europea. Tampoc es secunden, asseguren, les condicions del sistema de les assegurances agràries, ineficaces per a la protecció de les rendes de la pagesia. Reclamen que s'acabi amb aquests greuges.

Preus de producció injustos

Els pagesos asseguren que se'ls paga per sota del preu de producció. A les grans distribuïdores els acusen de provocar "preus ruïnosos" per al camp i els acusen de quedar-se grans beneficis. S'apunta contra aquestes grans companyies per pagar en funció del preu màxim que fixen al supermercat, cosa que obliga el pagès a vendre per una quantitat que no li permet cobrir despeses. Aquest fenomen és especialment preocupant en el cas de la llet. El sector defensa la necessitat de crear consorcis per a la venda i l'exportació de la fruita per tal de poder competir amb la "posició de domini" de la gran distribució i aconseguir així un increment del preu que percep el pagès. 

Insuficient llei de la cadena alimentària

Els pagesos asseguren que la llei de la cadena alimentària no actua per reforçar el paper dels productors perquè el Ministeri ha d’establir els criteris per determinar els costos de producció i aconseguir que els preus en origen se situïn per damunt dels costos. En aquest sentit, Unió de Pagesos proposa uns observatoris sectorials de preus que estableixin índexs orientatius sobre aquests costos.

Menys burocràcia

Els excessos de tràmits burocràtics que ha de suportar la pagesia en la seva activitat són també motiu de queixa, i més quan han aparegut recentment nous requisits, entre els quals l’obligació mensual de presentar un quadern digital d’explotació que ja és obligatori per a unes 16.000 explotacions catalanes, i que s’ampliarà a 38.000 aquest 2024. Els pagesos exigeixen una modificació en la gestió del quadern digital d’explotació, tenint en compte que el Govern estatal l’ha posat en marxa sense els recursos suficients i sense tenir en compte la bretxa digital que pateix la pagesia.

Els sindicats han denunciat reiteradament que el Pla estratègic espanyol de la Política Agrària Comuna (PAC) està mal dissenyat perquè no afavoreix la pagesia professional ni compensa les noves càrregues burocràtiques i ambientals que imposa.

Gasoil professional agrari

Cal un suport més directe i àgil i amb el mínim gravamen al gasoil agrícola. El sindicat demana que es reguli un gasoil professional agrari que tingui el descompte al lloc de proveïment, com s’havia fet en l’època postcovid per a tota la ciutadania, en lloc del sistema actual, que consisteix en una desgravació d’impostos a final d’any, quan es presenten les despeses anuals.

Cada cop hi ha menys pagesos joves

Els crits d'alerta dels pagesos fa temps que van començar a sentir-se per la progressiva minva de puixança. Catalunya ha perdut en els darrers 27 anys més la meitat d'agricultors i ramaders, i les dades ho demostren. El sindicat Unió de Pagesos hi posa números: el país tenia l’any 1994 un total de 50.938 pagesos censats, i el 2021 se'n van comptabilitzar  22.836, el que suposa una reducció del 55,2%.

A aquest problema s'hi afegeix que el sector agrari s’està envellint perquè "els professionals han vist que els marges per guanyar-se la vida cada cop són menors", assegura Joan Caball, el coordinador general del sindicat. Dues dades més revelen aquest problema: el 41% dels pagesos en actiu tenen més de 65 anys i només el 9,5% en tenen menys de 41.