19
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
14:10h
El Tractat de Barcelona que signen aquest dijous Pedro Sánchez i Emmanuel Macron conté bona part dels elements que protagonitzaran la relació entre Espanya i França en els propers anys. Es tracta, en essència, de fer més estreta la relació entre els dos estats, amb un gest especialment simbòlic que es detalla en l'article 2.4 del primer títol del text: ministres espanyols podran participar en reunions de l'executiu francès, i ministres francesos podran participar en reunions de l'executiu espanyol. Es farà almenys una vegada cada tres mesos i per rotació, segons remarca el document final del tractat d'amistat hispanofrancès. Pel que fa al projecte H2Med, que ha d'unir els ports de Barcelona i de Marsella per traslladar-hi hidrogen verd però també gas, el compromís és que el repartiment sigui "equitatiu" entre els dos estats.
"Les parts reafirmen el compromís de desenvolupar els projectes d'interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d'interconnexió energètica i facilitar-ne l'avaluació i el desplegament", assenyala el Tractat de Barcelona en el seu títol sisè. L'H2Med es va acordar entre Espanya, França i Portugal a finals d'octubre, un cop descartat el MidCat.
Un dels àmbits que han protagonitzat les converses a porta tancada d'aquest dijous al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és l'obertura dels vuit passos transfronterers que continuen tancats entre territori estatal i francès. De moment, això sí, no s'ha arribat a cap acord concret al respecte, tot i la voluntat de la Moncloa de forçar canvis en la posició de França. S'ha validat, en tot cas, que es desplegarà una estratègia concreta de cooperació transfronterera a través d'un comitè consultiu de nova creació. I el document principal de la cimera també fa referència a "preservar" l'esperit de l'espai Schengen i la "llibertat de circulació".
El document validat per Sánchez i Macron, així com per una desena de ministres de cada executiu, dota d'un nou marc jurídic les relacions entre Espanya i França, a un nivell que l'Estat només tenia fins ara amb Portugal, i que els francesos només havien articulat anteriorment amb Itàlia i Alemanya. En el títol quart, per exemple, s'estableixen noves bases per a la lluita antiterrorista i del control del tràfic de drogues, a banda de compromisos amb la gestió de la immigració. En el títol cinquè del tractat d'amistat, dedicat a cultura i educació, se sintetitza el compromís de "promoure" l'aprenentatge mutu, així com el desenvolupament de l'ensenyament de les llengües francesa i espanyola als dos estats. Cap menció a la realitat plurinacional ni a llengües com la catalana. El tractat també defineix relacions en política exterior, seguretat, defensa, interior, justícia, sanitat, treball, economia, indústria o turisme.
En la prèvia de la cimera, la Moncloa havia minimitzat la distorsió que pogués ocasionar la manifestació convocada pels partits i les entitats sobiranistes. Una unitat en la convocatòria -a la marxa hi han participat representants d'ERC, Junts, CUP, Òmnium, ANC i Consell per la República- que després s'ha esquerdat pels xiulets i crits d'alguns manifestants contra Pere Aragonès i Oriol Junqueras, aquest últim present en la concentració de Montjuïc. Contra el president de la Generalitat i el líder d'ERC s'han sentit acusacions de "traïdor" i "botifler", amb referències a l'estada a la presó. Junqueras havia reivindicat que es podia defensar la democràcia "dins i fora" de la cimera.
La manifestació independentista, que ha reunit diversos milers de persones i s'ha fet sentir -amb ball de xifres entre organitzadors i Guàrdia Urbana-, ha denunciat l'anomalia del conflicte català mentre des del govern espanyol es repeteixen missatges sobre el final del procés, enfocament polític afegit a la cimera amb l'elecció de Barcelona com a seu. De fet, Aragonès ha volgut rebatre el plantejament de la Moncloa. Primer, en la rebuda oficial a Sánchez i Macron a l'esplanada del MNAC. En un breu conversa amb el president espanyol abans de l'arribada de la delegació francesa, en la qual li ha traslladat que el procés "no ha acabat". En els 15 segons de salutació amb el president francès, Aragonès ha exposat a Macron que Catalunya vol ser "un soci europeu". Al seu costat hi havia les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Ada Colau i Núria Marín. Colau ha definit a la premsa com a "molt cordial" el contacte entre autoritats.
A diferència de les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet, Aragonès ha marxat del MNAC abans que es completessin els honors a Macron, que incloïen la interpretació dels himnes espanyol i francès. En una compareixença institucional posterior al Palau de la Generalitat, el líder republicà ha justificat aquesta absència per la presència de l'exèrcit: "No li donarem carta de validesa". Aragonès també ha advertit Sánchez que "ignorar" la petició d'un referèndum a Catalunya perpetuarà el conflicte polític. "El Govern defensa la participació en plenitud del país a les institucions comunitàries, com un estat. Volem compartir la nostra sobirania en igualtat de condicions", ha afegit des de Palau, on ha reclamat que en les relacions hispanofranceses s'abordin qüestions de governança com el català a Europa, infraestructures -completar el corredor Mediterrani- i energia.
Aragonès ja havia concretat les seves reclamacions polítiques aquest dijous en un article aLe Monde, gestionat per la Generalitat en el marc de la cimera de Barcelona. "Proposo debatre i pactar un acord de claredat sobre quan Catalunya pot exercir de nou el dret a decidir i que estableixi les bases i les condicions per poder fer un referèndum", havia exposat el president català en el text publicat al rotatiu francès, en el qual insistia que existeix "una majoria sòlida, àmplia i transversal en la societat catalana que vol decidir democràticament". Les reivindicacions sobiranistes -amb l'afegit del malestar al carrer- s'han fet sentir en el marc de la cita hispanofrancesa, que eleva el marc estable de relacions entre Espanya i França.
"Les parts reafirmen el compromís de desenvolupar els projectes d'interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d'interconnexió energètica i facilitar-ne l'avaluació i el desplegament", assenyala el Tractat de Barcelona en el seu títol sisè. L'H2Med es va acordar entre Espanya, França i Portugal a finals d'octubre, un cop descartat el MidCat.
Un dels àmbits que han protagonitzat les converses a porta tancada d'aquest dijous al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és l'obertura dels vuit passos transfronterers que continuen tancats entre territori estatal i francès. De moment, això sí, no s'ha arribat a cap acord concret al respecte, tot i la voluntat de la Moncloa de forçar canvis en la posició de França. S'ha validat, en tot cas, que es desplegarà una estratègia concreta de cooperació transfronterera a través d'un comitè consultiu de nova creació. I el document principal de la cimera també fa referència a "preservar" l'esperit de l'espai Schengen i la "llibertat de circulació".
El document validat per Sánchez i Macron, així com per una desena de ministres de cada executiu, dota d'un nou marc jurídic les relacions entre Espanya i França, a un nivell que l'Estat només tenia fins ara amb Portugal, i que els francesos només havien articulat anteriorment amb Itàlia i Alemanya. En el títol quart, per exemple, s'estableixen noves bases per a la lluita antiterrorista i del control del tràfic de drogues, a banda de compromisos amb la gestió de la immigració. En el títol cinquè del tractat d'amistat, dedicat a cultura i educació, se sintetitza el compromís de "promoure" l'aprenentatge mutu, així com el desenvolupament de l'ensenyament de les llengües francesa i espanyola als dos estats. Cap menció a la realitat plurinacional ni a llengües com la catalana. El tractat també defineix relacions en política exterior, seguretat, defensa, interior, justícia, sanitat, treball, economia, indústria o turisme.
Missatge d'Aragonès, soroll a Montjuïc
En la prèvia de la cimera, la Moncloa havia minimitzat la distorsió que pogués ocasionar la manifestació convocada pels partits i les entitats sobiranistes. Una unitat en la convocatòria -a la marxa hi han participat representants d'ERC, Junts, CUP, Òmnium, ANC i Consell per la República- que després s'ha esquerdat pels xiulets i crits d'alguns manifestants contra Pere Aragonès i Oriol Junqueras, aquest últim present en la concentració de Montjuïc. Contra el president de la Generalitat i el líder d'ERC s'han sentit acusacions de "traïdor" i "botifler", amb referències a l'estada a la presó. Junqueras havia reivindicat que es podia defensar la democràcia "dins i fora" de la cimera.
La manifestació independentista, que ha reunit diversos milers de persones i s'ha fet sentir -amb ball de xifres entre organitzadors i Guàrdia Urbana-, ha denunciat l'anomalia del conflicte català mentre des del govern espanyol es repeteixen missatges sobre el final del procés, enfocament polític afegit a la cimera amb l'elecció de Barcelona com a seu. De fet, Aragonès ha volgut rebatre el plantejament de la Moncloa. Primer, en la rebuda oficial a Sánchez i Macron a l'esplanada del MNAC. En un breu conversa amb el president espanyol abans de l'arribada de la delegació francesa, en la qual li ha traslladat que el procés "no ha acabat". En els 15 segons de salutació amb el president francès, Aragonès ha exposat a Macron que Catalunya vol ser "un soci europeu". Al seu costat hi havia les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Ada Colau i Núria Marín. Colau ha definit a la premsa com a "molt cordial" el contacte entre autoritats.
A diferència de les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet, Aragonès ha marxat del MNAC abans que es completessin els honors a Macron, que incloïen la interpretació dels himnes espanyol i francès. En una compareixença institucional posterior al Palau de la Generalitat, el líder republicà ha justificat aquesta absència per la presència de l'exèrcit: "No li donarem carta de validesa". Aragonès també ha advertit Sánchez que "ignorar" la petició d'un referèndum a Catalunya perpetuarà el conflicte polític. "El Govern defensa la participació en plenitud del país a les institucions comunitàries, com un estat. Volem compartir la nostra sobirania en igualtat de condicions", ha afegit des de Palau, on ha reclamat que en les relacions hispanofranceses s'abordin qüestions de governança com el català a Europa, infraestructures -completar el corredor Mediterrani- i energia.
Aragonès ja havia concretat les seves reclamacions polítiques aquest dijous en un article aLe Monde, gestionat per la Generalitat en el marc de la cimera de Barcelona. "Proposo debatre i pactar un acord de claredat sobre quan Catalunya pot exercir de nou el dret a decidir i que estableixi les bases i les condicions per poder fer un referèndum", havia exposat el president català en el text publicat al rotatiu francès, en el qual insistia que existeix "una majoria sòlida, àmplia i transversal en la societat catalana que vol decidir democràticament". Les reivindicacions sobiranistes -amb l'afegit del malestar al carrer- s'han fet sentir en el marc de la cita hispanofrancesa, que eleva el marc estable de relacions entre Espanya i França.
Tractat de la cimera hispanofrancesa by Naciodigital on Scribd