12
de gener
de
2021, 20:22
Actualitzat:
13
de gener,
11:31h
Es poden celebrar les eleccions del 14 de febrer tenint present l'actual situació sanitària i un pronòstic de creixement dels contagis? Pot ser compatible la protecció de la salut i l'exercici del dret a vot tenint present les limitacions legals? Aquestes són les gran preguntes que experts i, sobretot, responsables polítics, intenten respondre amb la vista fixada en divendres, dia en què es prendrà la decisió definitiva. A hores d'ara, no hi ha un posicionament unànime entre els experts. I la incertesa és encara més endimoniada perquè en la deliberació interfereix també els interessos de cada partit.
A l'espera de disposar de tota la radiografia de quin és l'escenari global i les prediccions que se'n deriven en la reunió tècnica del dijous, el Govern ja ha deixat en l'aire que el calendari electoral previst sigui viable. Ha advertit que el context actual és "greu", que s'està a les portes d'una tercera onada i que difícilment el 14 de febrer s'estarà en una situació millor. De fet, en les darreres 24 hores s'ha assolit la xifra de 7.000 noves infeccions.
Tot i el retrat pessimista que podria interpretar-se com una aposta per posposar-les, la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ja ha assegurat que el Govern no arribarà a la reunió amb els partits de divendres amb un posicionament tancat. Ajornar o continuar amb les eleccions, ha subratllat, s'ha de decidir per "consens". El risc que no sigui així és que hi hagi qui qüestioni la legitimitat dels comicis.
El pes argumental de l'àmbit científic i sanitari pot ser cabdal a l'hora de teixir un mínim comú denominador que ara no existeix entre els partits. Però també en aquest terreny més tècnic hi ha moltes arestes. "Si no es donen una sèrie de condicions, el més prudent i racional des del punt de vista sanitari seria ajornar les eleccions", assegura el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla. La diagnosi és que és "molt poc probable" que s'arribi al 14 de febrer amb una situació "controlada" de la pandèmia. "La intensitat, o es mantindrà o pujarà", afirma. En el millor dels escenaris, la tessitura seria similar a la d'ara. "En aquests moments, estem molt propers a les xifres crítiques de suspensió d'activitat hospitalària", insisteix Trilla.
A l'hora de valorar si s'han de mantenir o no els comicis, el doctor del Clínic apunta que, a més d'una logística per garantir les condicions sanitàries per exercir el vot amb seguretat, s'han de tenir presents dos factors: les dificultats que poden tenir per votar de les persones contagiades i en quarantena i com la por a anar presencialment als col·legis pot afectar en els comicis, especialment de la gent més gran i de més risc. "S'hauria de potenciar el vot per sistemes no presencials", sosté Trilla. El problema és que l'única eina de la qual disposa el Govern és del vot per correu. Per poder implantar el telemàtic caldria una modificació de la llei electoral espanyola.
Precisament perquè no hi hagi ciutadans que, com va passar a les eleccions d'Euskadi i Galícia, es quedin sense poder exercir el dret a vot, el Govern ha reservat la darrera franja horària de la jornada electoral, la de set a vuit del vespre, per al sufragi presencial de les persones contagiades i en situació de quarantena que no l'hagin pogut sol·licitar per correu. Aquí, tots els experts consultats són taxatius. "Les persones contagiades no han de sortir de casa", subratlla Trilla.
Coincideix amb aquest posicionament el metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC Salvador Macip. Ell, però, tot i que admet que les prediccions és que els indicadors vagin a pitjor i que la logística de les eleccions, per mobilitat i interacció, poden suposar una situació de risc, considera que s'hauria de poder mantenir la data dels comicis si es celebren de forma diferent. Incentivar el vot per correu o espaiar la votació més d'un dia, a més de comptar amb locals més grans, com ja està previst amb l'ús de pavellons, serien, segons l'investigador, bones opcions.
Els experts demanen que les persones contagiades no vagin a votar físicament
La votació, però, està prevista per un sol dia per les dificultats legals que podria suposar allargar la jornada electoral. Macip lamenta, en aquest sentit, que després de quasi un any de pandèmia no s'hagin fet les modificacions legals pertinents. "En tot cas, les eleccions són necessàries perquè estem amb un Govern provisional i seria positiu tenir resolta aquesta inestabilitat política i no allargar-la més", argumenta. Recorda, de fet, que en altres països s'han celebrat eleccions i que tot plegat es tracta de "previsió" per poder celebrar les eleccions amb "la màxima seguretat" i amb les eines de les quals es disposa.
"En unes eleccions, malgrat que ho vulguis fer bé, tindràs molts contactes i, per tant, més probabilitats que hi hagi contagis", assegura Daniel López Codina, biofísic del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC (BIOCOM-SC), que han contribuït en l'informe dels escenaris amb què el Departament de Salut es va presentar el dilluns a la taula de partits. López deixa clar que la decisió sobre si ajornar o no les eleccions és una qüestió política i que, en tot cas, la funció dels experts és advertir de quina és la situació epidemiològica.
"Quan hi hagi campanya, estarem en una situació dolenta i el dia de les eleccions estarem pitjor que ara. Des del punt de vista epidemiològic, no és el moment", afirma. En tot cas, per les prediccions que fan, si els comicis fossin a finals del mes de febrer les condicions "sí que potser serien millors". A partir d'aquí, però, considera que són els responsables polítics els que, amb les dades sanitàries i, tenint en compte el component social i polític, han de decidir què fer. Com els altres experts consultats, però, també alerta que les persones contagiades o amb símptomes no haurien d'anar presencialment a votar.
El Govern no farà una proposta prèvia als partits
Amb tots aquests elements, els partits es veuran les cares el divendres per decidir sense una proposta prèvia del Govern, malgrat que els partits de l'oposició ho reclamen. Els consellers consideren que si l'aposta és col·legiada es reduirà el risc que l'ajornament o la continuïtat del 14-F pugui ser utilitzat com a arma llancívola. En cas, però, de discrepància irresoluble, escenari gens descartable tenint en compte la disparitat d'opinions entre partits, Budó ja ha dit que serà l'executiu qui tingui l'última paraula.
Formalment, serà el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, qui hauria de signar un nou decret en cas de posposar-les. Si aquest és l'escenari, el Govern es reunirà d'urgència després de la deliberació amb els partits perquè aquest ajornament s'acompanyi de la nova data, probablement ja a la primavera.
A l'espera de disposar de tota la radiografia de quin és l'escenari global i les prediccions que se'n deriven en la reunió tècnica del dijous, el Govern ja ha deixat en l'aire que el calendari electoral previst sigui viable. Ha advertit que el context actual és "greu", que s'està a les portes d'una tercera onada i que difícilment el 14 de febrer s'estarà en una situació millor. De fet, en les darreres 24 hores s'ha assolit la xifra de 7.000 noves infeccions.
Tot i el retrat pessimista que podria interpretar-se com una aposta per posposar-les, la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ja ha assegurat que el Govern no arribarà a la reunió amb els partits de divendres amb un posicionament tancat. Ajornar o continuar amb les eleccions, ha subratllat, s'ha de decidir per "consens". El risc que no sigui així és que hi hagi qui qüestioni la legitimitat dels comicis.
El pes argumental de l'àmbit científic i sanitari pot ser cabdal a l'hora de teixir un mínim comú denominador que ara no existeix entre els partits. Però també en aquest terreny més tècnic hi ha moltes arestes. "Si no es donen una sèrie de condicions, el més prudent i racional des del punt de vista sanitari seria ajornar les eleccions", assegura el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla. La diagnosi és que és "molt poc probable" que s'arribi al 14 de febrer amb una situació "controlada" de la pandèmia. "La intensitat, o es mantindrà o pujarà", afirma. En el millor dels escenaris, la tessitura seria similar a la d'ara. "En aquests moments, estem molt propers a les xifres crítiques de suspensió d'activitat hospitalària", insisteix Trilla.
A l'hora de valorar si s'han de mantenir o no els comicis, el doctor del Clínic apunta que, a més d'una logística per garantir les condicions sanitàries per exercir el vot amb seguretat, s'han de tenir presents dos factors: les dificultats que poden tenir per votar de les persones contagiades i en quarantena i com la por a anar presencialment als col·legis pot afectar en els comicis, especialment de la gent més gran i de més risc. "S'hauria de potenciar el vot per sistemes no presencials", sosté Trilla. El problema és que l'única eina de la qual disposa el Govern és del vot per correu. Per poder implantar el telemàtic caldria una modificació de la llei electoral espanyola.
"Si no es donen una sèrie de condicions, el més prudent i racional des del punt de vista sanitari seria ajornar les eleccions", assegura el cap d'epidemiologia del Clínic, Antoni Trilla
Precisament perquè no hi hagi ciutadans que, com va passar a les eleccions d'Euskadi i Galícia, es quedin sense poder exercir el dret a vot, el Govern ha reservat la darrera franja horària de la jornada electoral, la de set a vuit del vespre, per al sufragi presencial de les persones contagiades i en situació de quarantena que no l'hagin pogut sol·licitar per correu. Aquí, tots els experts consultats són taxatius. "Les persones contagiades no han de sortir de casa", subratlla Trilla.
Coincideix amb aquest posicionament el metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC Salvador Macip. Ell, però, tot i que admet que les prediccions és que els indicadors vagin a pitjor i que la logística de les eleccions, per mobilitat i interacció, poden suposar una situació de risc, considera que s'hauria de poder mantenir la data dels comicis si es celebren de forma diferent. Incentivar el vot per correu o espaiar la votació més d'un dia, a més de comptar amb locals més grans, com ja està previst amb l'ús de pavellons, serien, segons l'investigador, bones opcions.
Els experts demanen que les persones contagiades no vagin a votar físicament
La votació, però, està prevista per un sol dia per les dificultats legals que podria suposar allargar la jornada electoral. Macip lamenta, en aquest sentit, que després de quasi un any de pandèmia no s'hagin fet les modificacions legals pertinents. "En tot cas, les eleccions són necessàries perquè estem amb un Govern provisional i seria positiu tenir resolta aquesta inestabilitat política i no allargar-la més", argumenta. Recorda, de fet, que en altres països s'han celebrat eleccions i que tot plegat es tracta de "previsió" per poder celebrar les eleccions amb "la màxima seguretat" i amb les eines de les quals es disposa.
"Les eleccions són necessàries perquè estem amb un Govern provisional i seria positiu tenir resolta aquesta inestabilitat política i no allargar-la més", afirma Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC
"En unes eleccions, malgrat que ho vulguis fer bé, tindràs molts contactes i, per tant, més probabilitats que hi hagi contagis", assegura Daniel López Codina, biofísic del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC (BIOCOM-SC), que han contribuït en l'informe dels escenaris amb què el Departament de Salut es va presentar el dilluns a la taula de partits. López deixa clar que la decisió sobre si ajornar o no les eleccions és una qüestió política i que, en tot cas, la funció dels experts és advertir de quina és la situació epidemiològica.
"Quan hi hagi campanya, estarem en una situació dolenta i el dia de les eleccions estarem pitjor que ara. Des del punt de vista epidemiològic, no és el moment", afirma. En tot cas, per les prediccions que fan, si els comicis fossin a finals del mes de febrer les condicions "sí que potser serien millors". A partir d'aquí, però, considera que són els responsables polítics els que, amb les dades sanitàries i, tenint en compte el component social i polític, han de decidir què fer. Com els altres experts consultats, però, també alerta que les persones contagiades o amb símptomes no haurien d'anar presencialment a votar.
El Govern no farà una proposta prèvia als partits
Amb tots aquests elements, els partits es veuran les cares el divendres per decidir sense una proposta prèvia del Govern, malgrat que els partits de l'oposició ho reclamen. Els consellers consideren que si l'aposta és col·legiada es reduirà el risc que l'ajornament o la continuïtat del 14-F pugui ser utilitzat com a arma llancívola. En cas, però, de discrepància irresoluble, escenari gens descartable tenint en compte la disparitat d'opinions entre partits, Budó ja ha dit que serà l'executiu qui tingui l'última paraula.
Formalment, serà el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, qui hauria de signar un nou decret en cas de posposar-les. Si aquest és l'escenari, el Govern es reunirà d'urgència després de la deliberació amb els partits perquè aquest ajornament s'acompanyi de la nova data, probablement ja a la primavera.