11
de novembre
de
2022, 17:43
Actualitzat:
17:53h
El traspàs de les finques agrícoles és molt més dificultós que el traspàs en qualsevol altre sector econòmic. Aquesta és una de les evidències que públic i experts han evidenciat en la taula rodona que s'ha celebrat aquest divendres a Castellnou de Bages en el marc del programa Bages Talent, treball i tecnologia (Bages TTT), organitzat pel Consell Comarcal del Bages en col·laboració amb l'associació L'Era. Els bancs de terres o els espais test són serveis que hi poden ajudar, però no són suficients, segons la xerrada introductòria de Dirk Madriles, membre de l'associació Terra Franca, dedicada a mediar entre la part propietària de la terra i la part interessada a arrendar-la.
Gestionar els contractes d'arrendament és de ben segur la part més coneguda de les dificultats que pot comportar un relleu agrari. És molt important que s'acordin preus justos, i que els contractes es facin de prou anys com per amortitzar infraestructures, plantacions i millores que es puguin fer en el sòl per exemple. També cal que ambdues parts vegin acomplertes les seves expectatives que, en el cas de la propietat, no tenen perquè ser només econòmiques. Al mateix temps, però, hi ha tot un seguit de gestions a tenir en compte: el traspàs o no dels drets de plantació, de infraestructures que ja hi hagi a la finca, de maquinària... "Necessitem advocats i juristes especialitzats perquè és un univers molt complex", ha afirmat Dirk Madriles.
Durant la seva exposició, Madriles també ha volgut fer èmfasi en la part humana que hi ha al darrere del traspàs d'una explotació agrària. "Darrere del no relleu agrari el que hi ha és un drama humà", perquè s'estronca el traspàs de coneixement i es perd la inversió de molts anys d'esforç i dedicació. "La majoria de la gent que vol plegar, voldria traspassar la finca i estaria molt satisfeta de veure que algú recull el seu llegat; no és només una qüestió de diners", ha afirmat.
Així també ho ha testimoniat en Joan Raventós, pagès dels Hostalets de Pierola dedicat a la fruita, l'olivera i la vinya en producció ecològica, i que ja ha iniciat el procés per traspassar l'activitat. "Si no hi hagués hagut relleu, hagués sigut un suplici; hagués sigut com matar els fills", ha assegurat. No ha tingut la mateixa sort l'Emili Aguilera, pagès de Cornet, a Sallent, que durant 35 anys ha estat en règim de masover portant una explotació agro-ramadera de vaques i vedells d'engreix, també en producció ecològica. Ell plega sabent que la propietat serà segregada i venuda a parts, amb el perill que les terres s'acabin utilitzant per abocar purins i sense bestiar que pasturi el bosc, com feien les vaques fins ara.
És en explotacions com la de l'Emili Aguilera que cercar un relleu és més necessari, perquè no es perd només l'activitat econòmica, sinó que també es perd el benefici social que generava. Des de Terra Franca tenen clar que han d'apostar per produccions de qualitat, pagesia familiar lligada al territori i explotacions ramaderes vinculades al cultiu de la terra. "No té sentit treballar per un relleu agrari que no tingui un benefici social més enllà de la producció econòmica", han dit.
En la taula rodona també hi han intervingut la Marta Valls i el Nil Puig en representació de la nova pagesia que es vol posar al capdavant de les explotacions. En Nil Puig, horticultor ecològic de Castellbell i el Vilar, va recuperar la finca familiar que havien treballat fins a la generació dels seus avis, que van morir prematurament. Pares i tiets van dedicar-se a altres feines i ell no ha pogut recollir el coneixement associat a la professió. Ni tan sols ha pogut aprofitar les infraestructures i ha hagut de començar de cap i de nou. És l'exemple clar del cost d'una generació perduda.
Per la seva part, la Marta Valls és una periodistafreelance que, juntament amb dos altres amics, ha decidit reorientar la seva activitat professional i agafar el relleu de Joan Raventós. "El negoci ja està funcionant, tenim un gran mentor, la propietat també està molt disposada... És el moment de llançar-se", ha explicat.
Precisament, la disposició de les persones propietàries a mantenir l'activitat agrària en les seves finques és vital per poder arribar a bons acords i fer front a la pressió urbanística que es pot patir en zones com les del Baix Llobregat. En aquest sentit, Dirk Madriles ha exposat que és important "establir relacions duradores de confiança". Al capdavall, la pagesia està supeditada a molts factors que aporten inseguretat: el temps, polítiques agràries, preus dels aliments fluctuants, però un dels més importants i que sovint no es té en compte és el factor humà "que és tant o més important; no ens calen més tècnics, sinó més psicòlegs o més humanitat".
Gestionar els contractes d'arrendament és de ben segur la part més coneguda de les dificultats que pot comportar un relleu agrari. És molt important que s'acordin preus justos, i que els contractes es facin de prou anys com per amortitzar infraestructures, plantacions i millores que es puguin fer en el sòl per exemple. També cal que ambdues parts vegin acomplertes les seves expectatives que, en el cas de la propietat, no tenen perquè ser només econòmiques. Al mateix temps, però, hi ha tot un seguit de gestions a tenir en compte: el traspàs o no dels drets de plantació, de infraestructures que ja hi hagi a la finca, de maquinària... "Necessitem advocats i juristes especialitzats perquè és un univers molt complex", ha afirmat Dirk Madriles.
Durant la seva exposició, Madriles també ha volgut fer èmfasi en la part humana que hi ha al darrere del traspàs d'una explotació agrària. "Darrere del no relleu agrari el que hi ha és un drama humà", perquè s'estronca el traspàs de coneixement i es perd la inversió de molts anys d'esforç i dedicació. "La majoria de la gent que vol plegar, voldria traspassar la finca i estaria molt satisfeta de veure que algú recull el seu llegat; no és només una qüestió de diners", ha afirmat.
Així també ho ha testimoniat en Joan Raventós, pagès dels Hostalets de Pierola dedicat a la fruita, l'olivera i la vinya en producció ecològica, i que ja ha iniciat el procés per traspassar l'activitat. "Si no hi hagués hagut relleu, hagués sigut un suplici; hagués sigut com matar els fills", ha assegurat. No ha tingut la mateixa sort l'Emili Aguilera, pagès de Cornet, a Sallent, que durant 35 anys ha estat en règim de masover portant una explotació agro-ramadera de vaques i vedells d'engreix, també en producció ecològica. Ell plega sabent que la propietat serà segregada i venuda a parts, amb el perill que les terres s'acabin utilitzant per abocar purins i sense bestiar que pasturi el bosc, com feien les vaques fins ara.
És en explotacions com la de l'Emili Aguilera que cercar un relleu és més necessari, perquè no es perd només l'activitat econòmica, sinó que també es perd el benefici social que generava. Des de Terra Franca tenen clar que han d'apostar per produccions de qualitat, pagesia familiar lligada al territori i explotacions ramaderes vinculades al cultiu de la terra. "No té sentit treballar per un relleu agrari que no tingui un benefici social més enllà de la producció econòmica", han dit.
En la taula rodona també hi han intervingut la Marta Valls i el Nil Puig en representació de la nova pagesia que es vol posar al capdavant de les explotacions. En Nil Puig, horticultor ecològic de Castellbell i el Vilar, va recuperar la finca familiar que havien treballat fins a la generació dels seus avis, que van morir prematurament. Pares i tiets van dedicar-se a altres feines i ell no ha pogut recollir el coneixement associat a la professió. Ni tan sols ha pogut aprofitar les infraestructures i ha hagut de començar de cap i de nou. És l'exemple clar del cost d'una generació perduda.
Per la seva part, la Marta Valls és una periodistafreelance que, juntament amb dos altres amics, ha decidit reorientar la seva activitat professional i agafar el relleu de Joan Raventós. "El negoci ja està funcionant, tenim un gran mentor, la propietat també està molt disposada... És el moment de llançar-se", ha explicat.
Precisament, la disposició de les persones propietàries a mantenir l'activitat agrària en les seves finques és vital per poder arribar a bons acords i fer front a la pressió urbanística que es pot patir en zones com les del Baix Llobregat. En aquest sentit, Dirk Madriles ha exposat que és important "establir relacions duradores de confiança". Al capdavall, la pagesia està supeditada a molts factors que aporten inseguretat: el temps, polítiques agràries, preus dels aliments fluctuants, però un dels més importants i que sovint no es té en compte és el factor humà "que és tant o més important; no ens calen més tècnics, sinó més psicòlegs o més humanitat".