07
d'abril
de
2020, 06:22
Actualitzat:
12:18h
"Aquesta setmana és decisiva". Són paraules d'Anna Vilella, epidemiòloga de l'Hospital Clínic, en declaracions a NacióDigital. Aquests últims dies s'ha començat a plantejar com serà el desconfinament i la tornada a la normalitat quan amaini la crisi del coronavirus. El govern espanyol sosté que després de la Setmana Santa es podran començar a relaxar algunes mesures mentre que la Generalitat és partidària de mantenir encara el confinament total. Davant d'això, els experts consultats per aquest diari i bona part dels que s'han pronunciat en les últimes hores advoquen per la prudència i defineixen almenys dos requisits bàsics abans de començar a aixecar restriccions: reduir la pressió a la qual està sotmès el sistema sanitari i garantir tests per a bona part de la població.
Viella i Marina Geli, exconsellera de Salut i especialista en malalties infeccioses, coincideixen en què és oportú plantejar-se ja com ha de ser el desconfinament. Ara bé, això no vol dir en cap cas aplicar-lo de manera immediata. Vilella apunta que és clau reduir la pressió sobre els hospitals i garantir una campanya de tests massius per detectar tant els positius com aquelles persones que ja han passat la malaltia i han generat immunitat. Geli aprofundeix en la necessitat de tenir més tests per aconseguir aquestes dades més precises sobre quin ha estat l'impacte real del coronavirus a la població. "Sense aquestes dades seria arriscat començar a aplicar mesures de desconfinament", apunta en declaracions a aquest diari.
Una de les lliçons que deixa la crisi del coronavirus quan encara falten mesos per superar-la és la necessitat de poder fer tests massius a la població. En aquest sentit, Vilella precisa que aquestes eines impliquen més coses. "No només hem de parlar de tests. Els tests no es fan sols, calen professionals que els facin i laboratoris que els analitzin", sosté l'epidemiòloga. Tot i així, tant ella com Geli admeten la importància d'aquest element per tenir una imatge el més fidedigne possible de com es comporta l'epidèmia.
Ara com ara, a Espanya es fan de mitjana entre 15.000 i 20.000 tests al dia, tal com remarca sempre que pot el govern espanyol. Amb aquestes xifres, els epidemiòlegs només tenen un retrat dels casos més greus, però és difícil saber la dimensió real de la pandèmia i quin percentatge de la població està immunitzada. "La situació ideal seria disposar de tests per detectar de manera ràpida els casos positius i aïllar-los per evitar una explosió, un contagi massiu a altres persones", apunta Vilella. Això permetria tenir una transmissió controlada, permetre al sistema sanitari absorbir els casos i, així, garantir-ne un millor pronòstic.
Evitar una segona onada
El principal risc d'aplicar el desconfinament de manera prematura o erràtica és que es desencadeni una segona onada de casos positius. En una entrevista a NacióDigital, Magda Campins, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia del Vall d'Hebron, ho deixava clar i demanava no precipitar-se a l'hora de sortir al carrer i fer una vida "mitjanament normal": "El pitjor error que podríem cometre seria voler tornar ràpid a la normalitat".
Abans d'aplicar el desconfinament, sosté Villela, cal descongestionar el sistema sanitari i que torni a ser "el d'abans de la crisi". "Les UCI han de deixar d'estar sobrepassades i l'activitat a l'hospital ha de ser normal. Fins que això no passi jo no m'atreviria a fer res, perquè hi ha risc d'una altra onada", avisa l'epidemiòloga. I, de nou, per saber quin abast pot tenir una hipotètica segona onada, calen tests.
En aquest sentit, Geli detalla que els casos detectats fins ara podrien representar només un 10% o un 15% del total de contagis de coronavirus. Altres experts apunten que un 10% ja hauria passat a malaltia i tindria immunitat. Amb aquests percentatges sobre la taula, Vilella alerta que el virus podria contraatacar, potser no igual que aquestes últimes setmanes, però sí de manera similar. I ho faria amb un sistema sanitari que difícilment tindria capacitat de reacció.
Un desconfinament protegint la població de risc
Una de les propostes de desconfinament que s'ha plantejat aquests últims dies és la dels doctors Oriol Mitjà i Joel López. El Govern se l'ha fet seva, però des de la Moncloa encara no s'hi ha donat resposta. Aquesta via planteja una sortida esglaonada del confinament, començant per les persones més joves i sanes, i deixant per al final els més grans, l'obertura d'escoles i els esdeveniments de més de 50 persones.
Anna Vilella també sosté que el desconfinament s'ha de fer a la inversa del confinament, és a dir, començant pels grups de menys risc i deixant pel final la població de risc, especialment la gent gran, però alerta que hi ha molts factors a tenir en compte. Marina Geli afegeix també que, a banda d'evitar concerts, espectacles o partits de futbol, també cal limitar el transport públic, un dels espais on més gent coincideix i on es poden produir contagis.
Sigui com sigui, les dues expertes reclamen prudència i estudiar molt bé els passos a seguir. "La setmana és decisiva, els nous casos estan disminuint i les mesures estan funcionant, però els hospitals no estan buits, només s'estan estabilitzant. S'haurà d'estudiar molt bé quines noves mesures s'adopten i anar-les aplicant progressivament", rebla Vilella.
Viella i Marina Geli, exconsellera de Salut i especialista en malalties infeccioses, coincideixen en què és oportú plantejar-se ja com ha de ser el desconfinament. Ara bé, això no vol dir en cap cas aplicar-lo de manera immediata. Vilella apunta que és clau reduir la pressió sobre els hospitals i garantir una campanya de tests massius per detectar tant els positius com aquelles persones que ja han passat la malaltia i han generat immunitat. Geli aprofundeix en la necessitat de tenir més tests per aconseguir aquestes dades més precises sobre quin ha estat l'impacte real del coronavirus a la població. "Sense aquestes dades seria arriscat començar a aplicar mesures de desconfinament", apunta en declaracions a aquest diari.
Una de les lliçons que deixa la crisi del coronavirus quan encara falten mesos per superar-la és la necessitat de poder fer tests massius a la població. En aquest sentit, Vilella precisa que aquestes eines impliquen més coses. "No només hem de parlar de tests. Els tests no es fan sols, calen professionals que els facin i laboratoris que els analitzin", sosté l'epidemiòloga. Tot i així, tant ella com Geli admeten la importància d'aquest element per tenir una imatge el més fidedigne possible de com es comporta l'epidèmia.
Ara com ara, a Espanya es fan de mitjana entre 15.000 i 20.000 tests al dia, tal com remarca sempre que pot el govern espanyol. Amb aquestes xifres, els epidemiòlegs només tenen un retrat dels casos més greus, però és difícil saber la dimensió real de la pandèmia i quin percentatge de la població està immunitzada. "La situació ideal seria disposar de tests per detectar de manera ràpida els casos positius i aïllar-los per evitar una explosió, un contagi massiu a altres persones", apunta Vilella. Això permetria tenir una transmissió controlada, permetre al sistema sanitari absorbir els casos i, així, garantir-ne un millor pronòstic.
Evitar una segona onada
El principal risc d'aplicar el desconfinament de manera prematura o erràtica és que es desencadeni una segona onada de casos positius. En una entrevista a NacióDigital, Magda Campins, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia del Vall d'Hebron, ho deixava clar i demanava no precipitar-se a l'hora de sortir al carrer i fer una vida "mitjanament normal": "El pitjor error que podríem cometre seria voler tornar ràpid a la normalitat".
Abans d'aplicar el desconfinament, sosté Villela, cal descongestionar el sistema sanitari i que torni a ser "el d'abans de la crisi". "Les UCI han de deixar d'estar sobrepassades i l'activitat a l'hospital ha de ser normal. Fins que això no passi jo no m'atreviria a fer res, perquè hi ha risc d'una altra onada", avisa l'epidemiòloga. I, de nou, per saber quin abast pot tenir una hipotètica segona onada, calen tests.
En aquest sentit, Geli detalla que els casos detectats fins ara podrien representar només un 10% o un 15% del total de contagis de coronavirus. Altres experts apunten que un 10% ja hauria passat a malaltia i tindria immunitat. Amb aquests percentatges sobre la taula, Vilella alerta que el virus podria contraatacar, potser no igual que aquestes últimes setmanes, però sí de manera similar. I ho faria amb un sistema sanitari que difícilment tindria capacitat de reacció.
Un dels requisits per aplicar el desconfinament és poder fer més tests a la població. Foto: Martí Albesa
Un desconfinament protegint la població de risc
Una de les propostes de desconfinament que s'ha plantejat aquests últims dies és la dels doctors Oriol Mitjà i Joel López. El Govern se l'ha fet seva, però des de la Moncloa encara no s'hi ha donat resposta. Aquesta via planteja una sortida esglaonada del confinament, començant per les persones més joves i sanes, i deixant per al final els més grans, l'obertura d'escoles i els esdeveniments de més de 50 persones.
Anna Vilella també sosté que el desconfinament s'ha de fer a la inversa del confinament, és a dir, començant pels grups de menys risc i deixant pel final la població de risc, especialment la gent gran, però alerta que hi ha molts factors a tenir en compte. Marina Geli afegeix també que, a banda d'evitar concerts, espectacles o partits de futbol, també cal limitar el transport públic, un dels espais on més gent coincideix i on es poden produir contagis.
Sigui com sigui, les dues expertes reclamen prudència i estudiar molt bé els passos a seguir. "La setmana és decisiva, els nous casos estan disminuint i les mesures estan funcionant, però els hospitals no estan buits, només s'estan estabilitzant. S'haurà d'estudiar molt bé quines noves mesures s'adopten i anar-les aplicant progressivament", rebla Vilella.