13
de febrer
de
2023, 19:55
Actualitzat:
19:55h
Els mitjans no distingeixen opinió d’informació, segons el 74% dels catalans. Avui dia, menys de la meitat (42%) dels enquestats a l'estudi "El periodisme a Espanya" creu que els mitjans són lliures i no responen als poders fàctics.
Tal com resumeix Andrés Medina, director de l'empresa Metroscopia, encarregada de l'enquesta, la majoria d’espanyols i catalans no se senten informats, i dos de cada tres creuen que s’hauria de distingir més entre informació i opinió. Més del 40% es fia del mitjà de comunicació segons la trajectòria que tingui. També destaca que la majoria de catalans confia més en els mitjans regionals, per davant dels locals i estatals. D'altra banda, els espanyols prefereixen els locals i els estatals.
Els catalans i catalanes col·loquen la televisió com canal prioritari per informar-se. La freqüència amb què es consumeixen diàriament és liderada per la televisió (62%), seguida per les pàgines web i diaris digitals (55%) i, en tercer lloc, les xarxes socials (49%). En canvi, disminueix la confiança amb la premsa (10%), la ràdio (13%) i les xarxes socials (6%).
El 80% de catalans i catalanes creuen que estan molt o ben informats. Una xifra que cau respecte a l’estudi realitzat fa tres anys per Periodisme 2030. Medina responsabilitza aquesta disminució a la crescuda de consum d'informació durant la pandèmia. Com bé mostra en l’enquesta, la pandèmia va ser la temàtica més seguida (75%) durant el 2022. L’actualitat política també es va seguir força (65%), així com la guerra d’Ucraïna (63%).
WhatsApp, YouTube i Facebook lideren, respectivament, el rànquing de xarxes amb més usuaris espanyols. La meitat dels usuaris creuen que aquestes xarxes no són del tot segures per informar-se. Per tant, segons conclou Medina, les diferents plataformes tenen poca credibilitat i no són la principal font d’informació.
Tal com resumeix Andrés Medina, director de l'empresa Metroscopia, encarregada de l'enquesta, la majoria d’espanyols i catalans no se senten informats, i dos de cada tres creuen que s’hauria de distingir més entre informació i opinió. Més del 40% es fia del mitjà de comunicació segons la trajectòria que tingui. També destaca que la majoria de catalans confia més en els mitjans regionals, per davant dels locals i estatals. D'altra banda, els espanyols prefereixen els locals i els estatals.
La funció social dels mitjans
El 86% dels catalans i catalanes creu que perquè un estat sigui decretat lliure i democràtic, els mitjans de comunicació han de ser qualitat, lliures i independents. Seguint la línia, la gran majoria (77%) està d’acord que una diversitat de mitjans ajuda a controlar i combatre els abusos de les institucions, siguin públics o privats. Fins i tot, gairebé la meitat dels enquestats (47%) posa per davant la premsa abans que el Govern.
Com s’informen els catalans
Els catalans i catalanes col·loquen la televisió com canal prioritari per informar-se. La freqüència amb què es consumeixen diàriament és liderada per la televisió (62%), seguida per les pàgines web i diaris digitals (55%) i, en tercer lloc, les xarxes socials (49%). En canvi, disminueix la confiança amb la premsa (10%), la ràdio (13%) i les xarxes socials (6%). El 80% de catalans i catalanes creuen que estan molt o ben informats. Una xifra que cau respecte a l’estudi realitzat fa tres anys per Periodisme 2030. Medina responsabilitza aquesta disminució a la crescuda de consum d'informació durant la pandèmia. Com bé mostra en l’enquesta, la pandèmia va ser la temàtica més seguida (75%) durant el 2022. L’actualitat política també es va seguir força (65%), així com la guerra d’Ucraïna (63%).
El mur de pagament
El 39% dels catalans creu que s’ha de pagar per rebre informació. Això sorprèn, ja que només un de cada quatre estan subscrits a un o més mitjans de comunicació. Les notícies que més interessen són les d’actualitat internacional (90%), seguides dels assumptes locals i sobre la societat. L’editorial, però, continua sent la secció que més atrau la població. A més, es prioritza trobar informació clara i precisa abans que informacions d’última hora o notícies que capten l’atenció.Desintermediació i xarxes socials
En línies generals, la població prefereix que les institucions donin la informació sense la intervenció d’un periodista. Tot i això, gairebé el 60% dels catalans i catalanes opina que la figura del periodista és necessària per explicar la informació. A més, es dona valor al periodista posant-lo per davant del youtuber o expert per explicar les notícies.WhatsApp, YouTube i Facebook lideren, respectivament, el rànquing de xarxes amb més usuaris espanyols. La meitat dels usuaris creuen que aquestes xarxes no són del tot segures per informar-se. Per tant, segons conclou Medina, les diferents plataformes tenen poca credibilitat i no són la principal font d’informació.