La sentència pel cas de Laura Borràs se sabrà aquest dijous al migdia. El
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat les parts per notificar-los el veredicte de la causa pels contractes a la
Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La presidenta de
Junts s'enfronta a un delicte de
prevaricació i
falsedat documental, i a una pena de fins a 6
anys de presó i 21 d'inhabilitació per haver adjudicat a dit diversos contractes a un conegut seu, l'informàtic
Isaías Herrero. El tribunal, presidit per
Jesús María Barrientos, ha trigat quasi un mes a tenir llesta la resolució, que pot deixar en escac el futur polític de Borràs després d'un judici marcat pel pacte entre Herrero i el tercer acusat,
Andreu Pujol, amb la
Fiscalia, per la contundència d'alguns testimonis contra la dirigent independentista i per l'ombra de dubte sobre algunes proves.
Confessió de bon principi i rebaixa de penes
El pacte d'Isaías Herrero i Andreu Pujol amb la Fiscalia es va concretar de bon principi, amb la confessió de tots dos acusats, que van reconèixer els fets i van incriminar Borràs. A partir d'aleshores, el seu paper en el judici, i el dels seus advocats,
va ser merament testimonial, centrat només a puntualitzar algunes qüestions. L'últim dia de judici, la Fiscalia va complir la seva part i
va modificar les conclusions per rebaixar les penes d'Herrero i Pujol, aplicant-los l'atenuant de "confessió", i lliurant-los així d'haver d'entrar a presó en cas de condemna. La defensa de Borràs va denunciar durant tota la vista
una vulneració sistemàtica del dret de defensa de la presidenta de Junts, perquè els advocats s'havien coordinat durant tres anys, amb intercanvi de documentació constant, fins que poc abans del judici va transcendir el pacte de les fiscals amb els dos acusats.
Un judici amb testimonis contundents
El judici va deixar alguns testimonis molt durs contra la gestió de Laura Borràs al capdavant de la ILC,
com ara el d'Assumpta Pagespetit, que feia tasques de cap d'administració. Va assegurar que Borràs no va fer cas de les advertències que li feia sobre les possibles irregularitats en matèria de contractació, i que des de bon principi, abans i tot d'obrir el procés de contractació, la dirigent independentista volia que fos Herrero l'encarregat de fer la pàgina web. També va explicar que tots els pressupostos els enviava ell, cosa que la va incomodar fins al punt de demanar no rebre més pressupostos sobre el projecte. Durant tot el judici, la defensa de Borràs va mirar de desacreditar aquest testimoni, recordant que va presentar cap queixa per aquestes qüestions i afirmant que era un testimoni mixt, és a dir, que en funció de què declarés al judici podia acabar imputada.
L'ombra de dubte dels correus
La tasca de la defensa de Borràs va centrar-se a desmuntar el judici des de la base,
qüestionant tota la investigació i posant una ombra de dubte sobre l'obtenció de la prova. En aquesta línia, els advocats de la presidenta de Junts van denunciar que els investigadors no van garantir la cadena de custòdia i que els arxius intervinguts a casa d'Herrero es van alterar, però no van concretar en quin punt ni tampoc es va posar en dubte el contingut dels correus electrònics, un dels elements que pesen més en l'acusació contra Borràs. Tampoc en la declaració de la presidenta de Junts, que només va respondre les preguntes de la seva advocada, Isabel Elbal, se li va fer cap pregunta sobre els mails intercanviats amb Herrero en què es detallava com fraccionar contractes i fer pressupostos falsos.
En tot cas, Borràs i la seva defensa sostenen que és víctima de lawfare.
