10
de novembre
de
2022, 20:52
Actualitzat:
21:09h
El Govern en solitari d'ERC ha decidit començar a fer net de les propostes que sentia més distants, provinent de Junts, quan encara formaven coalició. En aquest sentit, un dels últims plans anunciats per aquell executiu planejava reformar la normativa catalana perquè alcaldes i comunitats de veïns poguessin demanar el desallotjament judicial de les ocupacions on es considerés que hi havia "activitat il·lícita" si el propietari, gran tenidor, se'n desentenia. Així ho van dir la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i la titular de Justícia, Lourdes Ciuró. Totes dues de Junts. El pla, però, es va anunciar un 21 de setembre i moriria dues setmanes després. El dia que es va trencar el Govern, a la pràctica, es va acabar el recorregut d'aquella idea. Així ho han confirmat des de l'actual executiu, que donen per enterrada la iniciativa en els termes que planteja Junts.
Tot i que des d'ERC ja s'havia aparcat la voluntat d'impulsar el projecte des de fa setmanes, la certificació del no-naixement del pla anunciat per Junts s'ha exhibit públicament aquest dijous. Ciuró, ja com a exconsellera, ha retret al Govern que "hagi aturat" una idea que donava "eines als alcaldes i alcaldesses" davant les ocupacions que "generin greus problemes de convivència".
"Un deix ideològic molt conservador"
La resposta de l'executiu de Pere Aragonès ha estat contundent. D'una banda, s'ha incidit en el fet que ja van reconèixer les conselleres en el moment de presentar la proposta: que la idea era a les beceroles. A preguntes dels periodistes, les representants de Junts al Govern van detallar llavors que no tenien la proposta de modificació del codi civil redactada i que encara trigaria més la iniciativa de reforma de la llei d'habitatge catalana, pensada per castigar amb multes els grans propietaris i dedicar els pisos a lloguer social.
Ara, fonts governamentals acusen Ciuró de "mentir" per dir que la iniciativa s'atura. "No van impulsar res des del Govern, van fer un anunci a premsa i res més tancat", exposen des de Palau. En aquesta mateixa línia, es detalla que la proposta de Junts es va comença a plantejar sense treballar-la amb la resta de l'executiu. De fet, com va explicar NacióDigital, això va generar malestar al Departament d'Interior, que treballava de manera simultània en un protocol sobre ocupacions.
Ja fora de l'executiu, aquest dijous, diferents representants de Junts han insistit en la necessitat de tirar la proposta endavant. De fet, han anunciat que ho demanaran com a iniciativa parlamentària, esperant sumar la sintonia d'altres formacions. Des del Govern de la Generalitat, se'n desmarquen totalment. Veuen "una primera proposta de text molt poc rigorosa i amb un deix ideològic molt conservador que l'actual govern no pot assumir de cap manera". Aquesta posició, però, xoca amb les ambicions d'alguns ajuntaments governats per ERC, que s'havien interessat pel plantejament que els donava la possibilitat d'intervenir davant el fenomen de les ocupacions "conflictives" i "delinqüencials".
Sobre el futur de les polítiques de Govern en aquesta matèria, fonts de Palau afegeixen que sí que existeix "preocupació" per la situació i que s'estan treballant "possibles accions" que es desenvoluparan properament i es coordinaran entre tots els departaments implicats. La idea, segons l'executiu, és "no donar suport a un nyap" i "fer les coses ben fetes".
Altres reticències
Ciuró, però, no ha estat l'única que s'ha mullat sobre el tema. El diputat d'ERC Pau Morales ha interpel·lat l'exconsellera per apuntar que "si s'haguessin quedat al Govern" la mesura es podria haver treballat i avançat com a decret llei, una via molt més ràpida que la proposta que haurà de batallar-se des de l'oposició. Així i tot, ha posat en dubte que la solució sigui facultar ajuntaments i comunitats de veïns perquè facin de part denunciant en els processos judicials. "S'ha d'anar amb molt de compte" perquè situar el pes de la demanda respecte a una propietat aliena sobre aquestes entitats els podria fer "un flac favor", ha plantejat Morales.
Uns dubtes que també ha compartit Susanna Segovia com a diputada d'En Comú Podem. "No creiem que sigui la millor resposta" i genera "molta inseguretat sobre les comunitats de propietaris", ha etzibat la representant dels comuns. A més, anant a l'arrel de la proposta de Junts, també ha incidit enla poca concreció terminològica del concepte "ocupació conflictiva". "No s'entra en la definició de què és exactament", ha apuntat Segovia. Per últim, s'ha mostrat partidària de gestionar amb polítiques d'habitatge els casos amb què les ocupacions les protagonitzen famílies pobres que viuen en pisos de grans tenidors sense delinquir per manca d'accés al mercat d'habitatge i enfocar les casos delinqüencials des d'un punt de vista de seguretat. "Barrejar les dues coses no ens pot donar cap solució", ha rematat.
Tot i que des d'ERC ja s'havia aparcat la voluntat d'impulsar el projecte des de fa setmanes, la certificació del no-naixement del pla anunciat per Junts s'ha exhibit públicament aquest dijous. Ciuró, ja com a exconsellera, ha retret al Govern que "hagi aturat" una idea que donava "eines als alcaldes i alcaldesses" davant les ocupacions que "generin greus problemes de convivència".
"Un deix ideològic molt conservador"
La resposta de l'executiu de Pere Aragonès ha estat contundent. D'una banda, s'ha incidit en el fet que ja van reconèixer les conselleres en el moment de presentar la proposta: que la idea era a les beceroles. A preguntes dels periodistes, les representants de Junts al Govern van detallar llavors que no tenien la proposta de modificació del codi civil redactada i que encara trigaria més la iniciativa de reforma de la llei d'habitatge catalana, pensada per castigar amb multes els grans propietaris i dedicar els pisos a lloguer social.
Ara, fonts governamentals acusen Ciuró de "mentir" per dir que la iniciativa s'atura. "No van impulsar res des del Govern, van fer un anunci a premsa i res més tancat", exposen des de Palau. En aquesta mateixa línia, es detalla que la proposta de Junts es va comença a plantejar sense treballar-la amb la resta de l'executiu. De fet, com va explicar NacióDigital, això va generar malestar al Departament d'Interior, que treballava de manera simultània en un protocol sobre ocupacions.
Ja fora de l'executiu, aquest dijous, diferents representants de Junts han insistit en la necessitat de tirar la proposta endavant. De fet, han anunciat que ho demanaran com a iniciativa parlamentària, esperant sumar la sintonia d'altres formacions. Des del Govern de la Generalitat, se'n desmarquen totalment. Veuen "una primera proposta de text molt poc rigorosa i amb un deix ideològic molt conservador que l'actual govern no pot assumir de cap manera". Aquesta posició, però, xoca amb les ambicions d'alguns ajuntaments governats per ERC, que s'havien interessat pel plantejament que els donava la possibilitat d'intervenir davant el fenomen de les ocupacions "conflictives" i "delinqüencials".
Sobre el futur de les polítiques de Govern en aquesta matèria, fonts de Palau afegeixen que sí que existeix "preocupació" per la situació i que s'estan treballant "possibles accions" que es desenvoluparan properament i es coordinaran entre tots els departaments implicats. La idea, segons l'executiu, és "no donar suport a un nyap" i "fer les coses ben fetes".
Altres reticències
Ciuró, però, no ha estat l'única que s'ha mullat sobre el tema. El diputat d'ERC Pau Morales ha interpel·lat l'exconsellera per apuntar que "si s'haguessin quedat al Govern" la mesura es podria haver treballat i avançat com a decret llei, una via molt més ràpida que la proposta que haurà de batallar-se des de l'oposició. Així i tot, ha posat en dubte que la solució sigui facultar ajuntaments i comunitats de veïns perquè facin de part denunciant en els processos judicials. "S'ha d'anar amb molt de compte" perquè situar el pes de la demanda respecte a una propietat aliena sobre aquestes entitats els podria fer "un flac favor", ha plantejat Morales.
Uns dubtes que també ha compartit Susanna Segovia com a diputada d'En Comú Podem. "No creiem que sigui la millor resposta" i genera "molta inseguretat sobre les comunitats de propietaris", ha etzibat la representant dels comuns. A més, anant a l'arrel de la proposta de Junts, també ha incidit enla poca concreció terminològica del concepte "ocupació conflictiva". "No s'entra en la definició de què és exactament", ha apuntat Segovia. Per últim, s'ha mostrat partidària de gestionar amb polítiques d'habitatge els casos amb què les ocupacions les protagonitzen famílies pobres que viuen en pisos de grans tenidors sense delinquir per manca d'accés al mercat d'habitatge i enfocar les casos delinqüencials des d'un punt de vista de seguretat. "Barrejar les dues coses no ens pot donar cap solució", ha rematat.