El monstre que han alimentat

Els Pérez de los Cobos que abunden no tornaran fàcilment al poder polític la joguina que els van donar per arreglar-ho tot a la seva manera. Avui també són notícia els moviments de Rivera i Villegas, Basset a Xàtiva i l'Alcover-Moll

26 de maig de 2020, 06:00
Actualitzat: 6:35h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Per al ministre Fernando Grande-Marlaska i el govern espanyol no era un problema que Diego Pérez de los Cobos hagués dirigit el dispositiu de la policia espanyola l'1 d'octubre de 2017. Un dispositiu que, amb un ús desproporcionat de la força, va causar centenars de ferits durant la jornada de votació. Tampoc els va saber greu que, en seu judicial, tant al Suprem com a l'Audiència Nacional, De los Cobos hagués esquivat tant com va poder fer-se'n responsable i que, en definitiva, hagués estat una "peça fonamental" contra els dirigents independentistes als quals ara voldrien tenir d'aliats sense pagar cap peatge.

Tot això no només no li va restar a Pérez de los Cobos, sinó que li va donar punts. Malgrat els seus vincles conservadors, començant pel seu germà -aquell militant de PP que va presidir el Tribunal Constitucional- i pel seu activisme colpista el 23-F, ara el coronel era responsable de la Guàrdia Civil a Madrid.

El problema, la "pèrdua de confiança", ha vingut quan ha redactat un informe incriminatori contra Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat i cara pública del govern espanyol contra la pandèmia. De fet, Pérez de los Cobos, expert en emparar la fabricació de delictes (ho poden preguntar als Jordis), assegura que Simón podria ser el responsable de l'expansió de la pandèmia per, entre altres, no haver prohibit la manifestació feminista del 8-M. I al ministre no li ha agradat que actués de forma "independent" a petició de la jutgessa, que està disposada a plantar cara al ministre per defensar-lo.

El cas no és, òbviament, aïllat. Quan aquest tipus de personatges es regiren contra els independentistes, amb fonament o sense, no molesten gens. Però l'excitació que es viu als carrers de Madrid i a la política, on el PP i Vox fan pinya per desgastar tant com poden el govern espanyol, ara gràcies al coronavirus, té efectes pràctics més enllà del procés i angoixa Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.

Amb el procés català es va tolerar i animar prendre's la justícia per la mà, actuar per lliure (de forma patriòtica) i esborrar garanties alimentant tant com es podia la pulsió repressiva. El PSOE en va ser còmplice. Els Pérez de los Cobos que abunden en la judicatura, els cossos policials -avui expliquem que ben condecorats- i la funció pública espanyola no els tornaran la joguina que els van donar tan fàcilment.
 

Avui no et perdis

»Les condecoracions a guàrdies civils destinats a Catalunya s'han duplicat després de l'1-O; per Roger Tugas.

»
Diego Pérez de los Cobos, la «peça fonamental» de la causa contra l'independentisme; per Bernat Surroca.

»El divorci de Rivera i Arrimadas trenca l'equilibri intern a Ciutadans; per Pep Martí.

»Per què Espanya ha deixat de comptar 2.000 morts per coronavirus?; per Bernat Surroca.

» Opinió: «La crisi de les nostres vides»; per Jordi Ballart, alcalde de Terrassa.

»Opinió: «La mort en xifres»; per Carme Vidalhuguet.

»El retorn a la normalitat s'accelera; per Andreu Merino.

»Opinió: «Què volem que passi?»; per Jaume Barberà.

»Les escoles que segreguen per sexe s'organitzen per mantenir els concerts; per Sergi Baixas i Bernat Surroca.

I també bones notícies...

» ESPORT Les dates clau del retorn de totes les competicions esportives; per Lluís Girona.

» AVENÇ Resultats pioners en un estudi contra el càncer de pàncrees.
 

 El passadís

La contínua reaparició mediàtica d'Albert Rivera després de l'anunci de la seva retirada de la vida política després del fracàs electoral de Ciutadans té intrigats els seus companys de partit. Ningú entén que l'exlíder tregui el cap per esmenar, d'una manera o altra, la plana a la seva successora, Inés Arrimadas. Rivera va dimitir de la presidència de Ciutadans per dedicar-se a l'activitat privada, el despatx d'advocats Martínez-Echeverría. El que circula entre els dirigents del partit és que Rivera no té la més mínima intenció d'abandonar la política i que podria reaparèixer al capdavant d'una plataforma cívica de nova marca. De fet, ja va intentar forjar una associació paral·lela al partit, España Ciudadana, que havia de ser una mena de marca blanca de Cs, però amb poc èxit. El fitxatge de qui va ser el seu número dos, José Manuel Villegas, no s'entendria des d'un punt de vista professional, sinó des de la voluntat de crear una nova base política.

Vist i llegit

Ara que estem de ple en fase de desconfinament i anem tornant a la feina i a les nostres rutines diàries, preocupa saber què ens espera i què ens trobarem. El servei d'informatius de TV3 va emetre diumenge a la nit, presentat per Raquel Sans, un interessant programa centrat en els efectes que la pandèmia tindria en l'economia. L'endemà. L'economia contagiada és un bon servei públic amb múltiples veus i enfocaments. El podeu recuperar aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1706 el general Joan Baptista Basset recupera per a la causa austriacista Xàtiva, la capital de la Costera. Ho fa després de diversos combats i comandant tropes de maulets, els partisans valencians armats després que Carles d'Àustria jurés els furs i desembarqués al País Valencià el 1705. La ciutat seria constantment assetjada per les tropes borbòniques i va acabar caient el juny de 1707. Els soldats de Felip V van ser implacables. Van cremar la ciutat, molts dels seus habitants es van haver d'exiliar a la Manxa i la van rebatejar com Nueva Colonia de San Felipe. El retrat del primer Borbó es conserva cap per avall al museu de l'Almodí de la ciutat. El majestuós castell de Xàtiva, que aquí podeu contemplar, va ser l'epicentre de les batalles i encara és en peu.  

 L'aniversari

Un 26 de maig de l'any 1962 se celebra a Mallorca l'anomenada "festa de les acaballes" del diccionari Alcover-Moll, que rep aquest nom en honor als seus creadors, mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll. És un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català que es parla de Salses (el Rosselló) a Guardamar de Segura i de Fraga (Baix Cinca) a l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Alcover havia començat la seva feina de recopilació l'any 1900 i el diccionari, que es pot consultar en línia aquí, ajuda a fer-nos una idea de la riquesa dialectal de la nostra llengua. IB3, la televisió balear, va emetre aquest reportatge sobre la dimensió del diccionari de la llengua comuna dels Països Catalans. 

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l