Més que una tele i una ràdio: així volen ser les noves TV3 i Catalunya Ràdio

Els recentment nomenats directors dels mitjans públics, Sigfrid Gras i Jordi Borda, posen el focus en els continguts transmèdia i aposten per la creació d'una plataforma audiovisual en català i la fusió de les redaccions

TV3 i Catalunya Ràdio enceten nova etapa amb els directors Sigfrid Gras i Jordi Borda
TV3 i Catalunya Ràdio enceten nova etapa amb els directors Sigfrid Gras i Jordi Borda | ACN
31 de juliol del 2022
Actualitzat el 01 d'agost a les 18:29h

Transmèdia, plataforma de distribució, públic jove, proximitat i fusió de redaccions són cinc dels punts que uneixen els projectes que han portat Sigfrid Gras i Jordi Borda a guanyar el concurs convocat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per designar nous directors de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Així, amb Gras al capdavant de TV3 i Borda pilotant Catalunya Ràdio des d'aquest dimarts, els mitjans de comunicació públics del país han d'encarar una nova etapa després de més de tres anys estancats per la no renovació del consell de govern de la CCMA. Tot i que NacióDigital ha volgut incorporar la veu dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio, tant un com l'altre han declinat fer declaracions i es remeten als continguts dels projectes presentats.

Seguint la línia de les paraules pronunciades per la presidenta de la Corporació, Rosa Romà, el març passat durant el hearing que l'havia de portar a validar el càrrec, els projectes presentats per Gras i Borda posen el focus en els continguts multiplataforma i transmèdia, i aposten per la creació d'una plataforma de distribució de continguts en llengua catalana (OTT) dels mitjans públics. "Refundar la CCMA" és un dels objectius que Romà es va marcar des de l'arribada al capdavant de la Corporació: la publicista de Mollerussa vol convertir-la en la "corporació catalana de continguts" i que l'usuari estigui al centre. "S'ha valorat, especialment, la capacitat de transformació i el talent intern com a motor de canvi per liderar aquesta transformació", ha explicat Romà aquest divendres a la comissió de control de la CCMA celebrada al Parlament. I tant Gras com Borda ho destaquen en els seus projectes: prioritzar l'usuari i aconseguir la personalització de l'oferta perquè aquest estigui al centre de l'experiència. 

Els mitjans públics catalans, creats fa gairebé 40 anys, requereixen una actualització "urgent i indispensable", segons va clamar Gomà en el seu moment. Ara, els nous directors fan referència al paradigma digital per fer aquesta actualització. Borda, justificant que la ràdio té una capacitat de transformació més ràpida i al·legant que, de fet, ja s'ha començat a transformar, proposa fer un canvi d'imatge radical a l'emissora pública. Com? En primer lloc, amb un canvi de nom, adaptat al moment actual. "El que encara coneixem com a Catalunya Ràdio s'ha de transformar en aquesta nova etapa en Catalunya Àudio: la gran plataforma de contingut d'àudio en català", detalla en les primeres pàgines del dossier presentat. També indica la necessitat de crear un nou logotip i imatge que representi la nova etapa de la ràdio pública: "No es corresponen amb el que som ara i molt menys amb el que pretenem ser". 

Pel que fa a la televisió, el canvi no pot ser ni tan ràpid ni tan imminent. És per aquest motiu que Gras parla d'una etapa de "transició obligada". Un període en què no es pot oblidar la necessitat i l'obligació de "gestionar el mentrestant" per poder assolir els dos objectius principals del projecte, que sorgeixen de l'adequació de les missions i valors de la televisió pública al nou paradigma de creació, producció, distribució i consum de continguts: la creació del hub de continguts en català més potent del món i convertir TV3 en el pal de paller de l'audiovisual del país

La revolució digital que marca el dia a dia de les nostres vides també agafa una rellevància important en els projectes guanyadors per liderar els mitjans públics. Gras i Borda aposten per aplicar la digitalització de TV3 i Catalunya Ràdio mitjançant la implementació i l'ús de nous sistemes i models, com ara la intel·ligència artificial, l'Internet Of Things o la ràdio visual, que actualment ja s'estava aplicant en programes com el Tot Costa. En aquest punt també s'emmarquen les noves maneres de difondre els continguts generats per tots dos mitjans, que no només han d'estar disponibles a la nova OTT, sinó que també s'han de buscar fórmules externes i aprofitar totes les "finestres" possibles. Així, els dos directors fan èmfasi en l'ús i l'explotació de les xarxes socials, el YouTube, plataformes com Twitch o, fins i tot, el Metavers.

A la recerca de nous públics
Sortir de la tele i la ràdio convencionals és una manera d'anar a la recerca de nous públics. Sobretot, el més jove, que és qui menys consumeix els mitjans públics perquè queden desplaçats de les seves rutines habituals. Mitjançant l'exemple de l'èxit aconseguit a TV3 amb el talent show musical Eufòria, que va batre rècords d'audiència divendres rere divendres i ha omplert dos cops el Palau Sant Jordi en els concerts de comiat, Gras i Borda aborden mètodes per apropar-se, de nou, a aquest nínxol de mercat. "Estem preparant una experiència d'usuari que vagi molt més enllà de la televisió lineal, adaptant-se als nous formats i hàbits de consum", detalla Gras, d'acord amb Borda, que fa referència a uns nous "llenguatges i canals" per arribar a públics llunyans. 

En aquest sentit, en tots dos casos es parla de la necessitat de rebaixar la quantitat de continguts polítics i apostar més per l'entreteniment, sobretot als canals principals -TV3 i Catalunya Ràdio: "Hi ha vida més enllà de l'actualitat". El director de TV3 no parla només de l'entreteniment lúdic, com Crims o Joc de Cartes, sinó que aposta per donar més minuts als espais de ficció i no-ficció, com Guerra! o Tabús. Des de la direcció de Catalunya Ràdio, Borda vol abordar l'ampliació dels continguts informatius més enllà de les ones convencionals. Aposta, doncs, per podcasts informatius per a públics específics, potenciar la figura dels especialistes o prescriptors de temàtiques concretes i la creació dels mini-informatius per a xarxes socials.

La ràdio buscarà trobar-se amb el públic jove gràcies a l'emissora musical iCat, on es promouran continguts exclusivament pensats per a ells, a més d'expandir-se a les xarxes socials i fer més ràdio visual a TikTok o YouTube. Aposten també pels continguts "urbans", que consideren "essencials" per a l'existència de l'emissora i de la llengua catalana. La tele va més enllà i vol que el nou Super 3 que es presentarà aquesta tardor tingui un canal exclusiu amb emissió 24 hores. "La nostra aposta dels continguts infantils és clarament digital, però el canal lineal l'hem de mantenir com a oferta alternativa", escriu Gras, que apunta a una possible desaparició d'aquest canal amb la posada en marxa de l'OTT.

Donada la situació del món esportiu, en què cada cop és més complicat aconseguir els drets d'emissió dels grans esdeveniments, els dos directors aposten per reduir-ne la cobertura i els minuts en antena. Així, Gras considera necessari fer retallades en les redaccions esportives dels mitjans públics per adaptar-se a la realitat actual. Mentre la ràdio vol explorar nous mètodes d'emissió -com ara les plataformes- i fer més comunitat, fins al punt d'apostar pel públic internacional, sobretot en el cas de la informació del Futbol Club Barcelona, Gras vol que l'Esport 3 deixi de ser d'emissió exclusiva i que comparteixi un canal amb el 33, una fórmula transitòria prèvia a la creació de la nova plataforma de distribució de continguts, moment en què es podria estudiar l'eliminació del canal a la TDT.

Més proximitat, més territori
Els mitjans públics tenen la missió de promoure la cultura i la llengua catalana. És en aquest sentit que els nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio aposten per ser més propers a la ciutadania i fer més informació sobre el territori i amb veus de tot arreu. "La informació de proximitat, tant la local, com la comarcal i la metropolitana, han de tenir la cabuda adequada", explica Gras. No només en l'àmbit informatiu, sinó també en l'esportiu o el cultural, com detalla i especifica Borda: "Tenim els recursos i la presència al territori per fer productes de proximitat que no tenen cabuda a l'antena analògica". Són, tal com indica, segments i sectors de la societat que només es poden atendre des dels mitjans públics i que cal fer durant la nova etapa. 

Una proximitat que també es trasllada als equips directius de la televisió i de la ràdio. Gras i Borda plantegen canvis organitzatius que passin per un treball "en xarxa". Gras fa referència a posar fi als departaments estancs amb què fins ara s'havia basat TV3 i crear equips transversals, i Borda demana la incorporació de nous perfils professionals adaptats a les noves necessitats. Els projectes guanyadors del concurs tenen molts punts de trobada, però un dels més rellevants és la proposta per crear sinergies entre ràdio i televisió que passa per la fusió de redaccions, l'ampliació del treball conjunt i l'optimització de recursos. Serà amb l'arribada del nou curs al setembre quan els equips liderats per Gras i Borda tindran l'oportunitat d'emprendre el camí a la nova etapa dels mitjans públics catalans.

Arxivat a