31
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
01
de novembre
a les
14:29h
ERC i PSOE han tancat un acord sobre l'amnistia aquest dimarts al vespre, que aplana veloçment el camí perquè els republicans votin a favor de la investidura de Pedro Sánchez. L'entesa s'ha segellat amb una conversa telefònica entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol en funcions. Tant ERC com el PSOE han compartit un comunicat idèntic i breu en el qual anuncien que han "desbloquejat" els últims detalls de la futura llei d'amnistia. Ara ja només quedarà signar l'entesa i celebrar el debat al Congrés, sempre i quan Junts -com tot indica- també segelli una entesa amb els socialistes.
"Ambdues formacions consideren assolides les seves expectatives i satisfets els seus principis polítics sobre aquesta norma", apunten. En el mateix comunicat asseguren que la llei serà registrada pròximament al Congrés i especifiquen que "contindrà qüestions polítiques i econòmiques per a desenvolupar durant la XV legislatura". En la carpeta econòmica, els republicans han reclamat durant tota la negociació avenços en el traspàs de Rodalies i solucions per al dèficit fiscal, que és precisament el que s'ha de tancar en les properes hores.
D'aquesta manera, amb aquesta entesa sobre l'amnistia -produïda l'endemà de la fotografia entre el PSOE i Carles Puigdemont- s'ha superat l'últim escull que separava republicans i socialistes en la llei per culminar la desjudicialització: incloure el cas de Tsunami Democràtic i també la carpeta dels comitès de defensa de la República (CDR), sobre els qui pesen acusacions de terrorisme. En el comunicat les dues formacions no entren en el detall sobre l'acord, però aquesta era la principal discrepància que sobrevolava les converses en les últimes hores. "Amnistia amb tot, per a tothom, sense exclusions ni excepcions", celebraven fonts de la cúpula d'ERC consultades per Nació.
En l'escrit, les dues formacions també expressen que han deixat en mans dels equips negociadors el "tancament definitiu en les pròximes hores" de l'acord per al suport de la investidura, després que els d'Oriol Junqueras el plantegin a les seves bases. També el PSOE té en marxa una consulta sobre l'amnistia amb la militància, i sobre els acords amb el bloc progressista. Fonts socialistes, en tot cas, indiquen que l'acord sobre la llei que ha de desjudicialitzar del tot el procés encara no hi és del tot perquè cal tancar-la amb Junts. De moment, puntualitzen, el que s'ha fet és incloure les demandes que feia ERC.
Finalment, la negociació sobre l'amnistia ha arribat a bon port amb els republicans, una vegada més com en els últims anys en que ERC ha arrencat la taula de negociació o la reforma del codi penal. A l'horitzó, i com s'evidenciarà en les pròximes hores, continua ben present la batalla pel relat amb Junts. Puigdemont intentarà vendre la seva entesa amb els socialistes com un "acord històric". Des d'ERC, feina parcialment enllestida després d'unes últimes hores caòtiques amb reunions "cada 20 minuts".
Arribar al 23-J després de setmanes apel·lant al seu manual de resistència -quan l'àmplia majoria de les enquestes dibuixaven la derrota del bloc progressista- va ser esgotador per Sánchez, i no ho va dissimular l'endemà, el 24 de juliol, quan va reunir -com és habitual en dilluns per al PSOE- la seva executiva federal. En la reunió van imperar els aplaudiments, les abraçades i els somriures, i Sánchez va fer un discurs obertament optimista, receptant calma i vacances. "Segur que la democràcia trobarà la fórmula de governabilitat", proclamava.
En aquell moment va deixar els ministres Félix Bolaños i María Jesús Montero com a encarregats per liderar les negociacions per a la formació de la mesa del Congrés. I va marxar de vacances al Marroc amb la seva família. Des d'ERC, pel que fa a Madrid, l'equip negociador es va conformar per Gabriel Rufián, Teresa Jordà i Sara Bailac. Pel que fa a les qüestions polítiques -com la investidura o la relació amb Junts- l'equip es va ampliar a Marta Rovira, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Juli Fernàndez. Finalment no va haver-hi coordinació amb Junts.
Amb una discreció impol·luta -la mateixa que ha imperat al llarg d'aquests mesos- els equips del PSOE es van posar a negociar amb ERC, també amb Junts. Francina Armengol, expresidenta del govern de les Illes Balears, va ser la figura de consens que aplanava el camí perquè els socialistes tinguessin la presidència del Congrés. Des del primer dia, ella mateixa va manifestar el seu compromís perquè les quatre llengües oficials de l'Estat es poguessin fer servir al Congrés, com reclamava l'independentisme. Va manifestar-ho en el seu primer discurs un cop escollida, el 17 d'agost. A partir d'aquest moment va topar amb múltiples resistències de lletrats i funcionaris, però el 19 de setembre ja es parlava català al Congrés i el 21 del mateix mes quedava recollit en la reforma del reglament, registrada prèviament per ERC amb la resta de formacions progressistes, excepte Junts, que es va reivindicar per anar "per lliure".
Històricament tràmits com els de la mesa del Congrés havien estat a canvi de qüestions simbòliques: facilitar que els partits poguessin tenir grup parlamentari propi, per exemple. En aquesta ocasió el PSOE va haver de suar molt més el suport de l'independentisme, sense el qual no hi havia opció possible per forjar majories. Així, més enllà del català al Congrés es van segellar altres acords: ERC va arrencar el compromís als socialistes de crear una comissió d'investigació sobre el Catalangate i també utilitzar les "vies legals necessàries" per a la "fi de la repressió". Era el punt d'inici per parlar de l'amnistia.
La segona quinzena d'agost va servir, finalment, perquè els partits negociadors es prenguessin un descans. El PSOE sabia que tenia temps, i no va patir davant les crides d'Alberto Núñez Feijóo per ser candidat a la investidura malgrat no tenir els vots necessaris. Sánchez sabia que mentre la dreta s'acostés cada vegada més a la dreta extrema, s'aïllaria i es faria petita. El naufragi de Feijóo i els intents per crispar els carrers contra l'amnistia van ser en va. I mentrestant, a l'opinió pública es començava a parlar d'amnistia sense causar terrabastalls. Aragonès va entrar fins i tot en el cos a cos amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Poc temps després, va assistir al Senat a defensar l'amnistia.
Ja el dissabte d'aquesta setmana passada, Sánchez defensava davant del comité federal del PSOE l'amnistia. Ja estava gairebé enllestida amb Junts, però no amb ERC. Els republicans llavors reivindicaven que estaven en desacord amb el preàmbul, perquè la proposta socialista situava l'1-O com a delicte. Mentrestant, es planificava l'esperada fotografia que es faria dilluns entre el secretari d'organització del partit, Santos Cerdán, i Puigdemont, a Brussel·les. Espanya està en perill si existeix aquesta fotografia? La jura de la princesa Elionor, en una jornada d'absoluta solemnitat, demostrava que res passa si Sánchez es troba amb Puigdemont i que Espanya continua unida.
"Ambdues formacions consideren assolides les seves expectatives i satisfets els seus principis polítics sobre aquesta norma", apunten. En el mateix comunicat asseguren que la llei serà registrada pròximament al Congrés i especifiquen que "contindrà qüestions polítiques i econòmiques per a desenvolupar durant la XV legislatura". En la carpeta econòmica, els republicans han reclamat durant tota la negociació avenços en el traspàs de Rodalies i solucions per al dèficit fiscal, que és precisament el que s'ha de tancar en les properes hores.
D'aquesta manera, amb aquesta entesa sobre l'amnistia -produïda l'endemà de la fotografia entre el PSOE i Carles Puigdemont- s'ha superat l'últim escull que separava republicans i socialistes en la llei per culminar la desjudicialització: incloure el cas de Tsunami Democràtic i també la carpeta dels comitès de defensa de la República (CDR), sobre els qui pesen acusacions de terrorisme. En el comunicat les dues formacions no entren en el detall sobre l'acord, però aquesta era la principal discrepància que sobrevolava les converses en les últimes hores. "Amnistia amb tot, per a tothom, sense exclusions ni excepcions", celebraven fonts de la cúpula d'ERC consultades per Nació.
En l'escrit, les dues formacions també expressen que han deixat en mans dels equips negociadors el "tancament definitiu en les pròximes hores" de l'acord per al suport de la investidura, després que els d'Oriol Junqueras el plantegin a les seves bases. També el PSOE té en marxa una consulta sobre l'amnistia amb la militància, i sobre els acords amb el bloc progressista. Fonts socialistes, en tot cas, indiquen que l'acord sobre la llei que ha de desjudicialitzar del tot el procés encara no hi és del tot perquè cal tancar-la amb Junts. De moment, puntualitzen, el que s'ha fet és incloure les demandes que feia ERC.
Causes per terrorisme
L'últim gran escull en la carpeta de la desjudicialització, que ERC ja va treballar la passada legislatura amb els indults i la reforma del codi penal per la malversació i per derogar la sedició, era que Tsunami Democràtic i els CDR també s'incloguin en l'amnistia. "Si és parcial no és amnistia. O entra tot, o res", reivindicaven fins dimarts a la tarda fonts dels de Junqueras. El PSOE mostrava reticències pel fet d'haver d'incorporar el delicte de terrorisme i des d'ERC lamenten que l'assumpte no hagi estat una prioritat de Junts. En la causa del Tsunami, que la Fiscalia no veu clar considerar terrorisme i que el jutge ha allargat sis mesos més, podrien estar-hi implicats Marta Rovira o els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals, propers a ERC i Junts respectivament. En el cas dels CDR de l'Operació Judes ja estan processats i pendents de judici.Finalment, la negociació sobre l'amnistia ha arribat a bon port amb els republicans, una vegada més com en els últims anys en que ERC ha arrencat la taula de negociació o la reforma del codi penal. A l'horitzó, i com s'evidenciarà en les pròximes hores, continua ben present la batalla pel relat amb Junts. Puigdemont intentarà vendre la seva entesa amb els socialistes com un "acord històric". Des d'ERC, feina parcialment enllestida després d'unes últimes hores caòtiques amb reunions "cada 20 minuts".
Acord PSOE/erc by naciodigital on Scribd
Les negociacions des del 23-J
Arribar al 23-J després de setmanes apel·lant al seu manual de resistència -quan l'àmplia majoria de les enquestes dibuixaven la derrota del bloc progressista- va ser esgotador per Sánchez, i no ho va dissimular l'endemà, el 24 de juliol, quan va reunir -com és habitual en dilluns per al PSOE- la seva executiva federal. En la reunió van imperar els aplaudiments, les abraçades i els somriures, i Sánchez va fer un discurs obertament optimista, receptant calma i vacances. "Segur que la democràcia trobarà la fórmula de governabilitat", proclamava.
En aquell moment va deixar els ministres Félix Bolaños i María Jesús Montero com a encarregats per liderar les negociacions per a la formació de la mesa del Congrés. I va marxar de vacances al Marroc amb la seva família. Des d'ERC, pel que fa a Madrid, l'equip negociador es va conformar per Gabriel Rufián, Teresa Jordà i Sara Bailac. Pel que fa a les qüestions polítiques -com la investidura o la relació amb Junts- l'equip es va ampliar a Marta Rovira, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Juli Fernàndez. Finalment no va haver-hi coordinació amb Junts.
Amb una discreció impol·luta -la mateixa que ha imperat al llarg d'aquests mesos- els equips del PSOE es van posar a negociar amb ERC, també amb Junts. Francina Armengol, expresidenta del govern de les Illes Balears, va ser la figura de consens que aplanava el camí perquè els socialistes tinguessin la presidència del Congrés. Des del primer dia, ella mateixa va manifestar el seu compromís perquè les quatre llengües oficials de l'Estat es poguessin fer servir al Congrés, com reclamava l'independentisme. Va manifestar-ho en el seu primer discurs un cop escollida, el 17 d'agost. A partir d'aquest moment va topar amb múltiples resistències de lletrats i funcionaris, però el 19 de setembre ja es parlava català al Congrés i el 21 del mateix mes quedava recollit en la reforma del reglament, registrada prèviament per ERC amb la resta de formacions progressistes, excepte Junts, que es va reivindicar per anar "per lliure".
Històricament tràmits com els de la mesa del Congrés havien estat a canvi de qüestions simbòliques: facilitar que els partits poguessin tenir grup parlamentari propi, per exemple. En aquesta ocasió el PSOE va haver de suar molt més el suport de l'independentisme, sense el qual no hi havia opció possible per forjar majories. Així, més enllà del català al Congrés es van segellar altres acords: ERC va arrencar el compromís als socialistes de crear una comissió d'investigació sobre el Catalangate i també utilitzar les "vies legals necessàries" per a la "fi de la repressió". Era el punt d'inici per parlar de l'amnistia.
La segona quinzena d'agost va servir, finalment, perquè els partits negociadors es prenguessin un descans. El PSOE sabia que tenia temps, i no va patir davant les crides d'Alberto Núñez Feijóo per ser candidat a la investidura malgrat no tenir els vots necessaris. Sánchez sabia que mentre la dreta s'acostés cada vegada més a la dreta extrema, s'aïllaria i es faria petita. El naufragi de Feijóo i els intents per crispar els carrers contra l'amnistia van ser en va. I mentrestant, a l'opinió pública es començava a parlar d'amnistia sense causar terrabastalls. Aragonès va entrar fins i tot en el cos a cos amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Poc temps després, va assistir al Senat a defensar l'amnistia.
El fracàs de Feijóo
El 29 de setembre Feijóo confirmava el seu fracàs en l'intent d'investidura i naufragava definitivament. Set dies després, Sumar movia fitxa i anunciava una proposta per l'amnistia. A la tarda, Sánchez ja defensava l'amnistia obertament com una forma d'intentar "superar les conseqüències judicials" d'una de les "pitjors crisis territorials de la història de la democràcia". ERC ja feia dies que donava l'amnistia per descomptada. Després, es tancava l'acord d'investidura entre el PSOE i Sumar, sense cap menció específica cap a Catalunya, amb l'objectiu de continuar avançant les converses. La defensa de l'amnistia en públic de Sánchez avançava en paral·lel a les converses amb ERC i Junts, que es van intensificar especialment la setmana passada. Abans, Sánchez havia parlat durant 40 minuts amb Junqueras per telèfon. Van abordar l'amnistia, però també el traspàs de Rodalies i el dèficit fiscal.Ja el dissabte d'aquesta setmana passada, Sánchez defensava davant del comité federal del PSOE l'amnistia. Ja estava gairebé enllestida amb Junts, però no amb ERC. Els republicans llavors reivindicaven que estaven en desacord amb el preàmbul, perquè la proposta socialista situava l'1-O com a delicte. Mentrestant, es planificava l'esperada fotografia que es faria dilluns entre el secretari d'organització del partit, Santos Cerdán, i Puigdemont, a Brussel·les. Espanya està en perill si existeix aquesta fotografia? La jura de la princesa Elionor, en una jornada d'absoluta solemnitat, demostrava que res passa si Sánchez es troba amb Puigdemont i que Espanya continua unida.