04
de març
de
2021, 17:20
Actualitzat:
08
de març,
12:33h
La Covid-19 ha impactat en totes les esferes de la societat. I una d'aquestes és l'escola, que s'ha hagut d'adaptar a una situació mai viscuda. Les noves tecnologies hi han jugat un paper molt important, però a més de la docència també s'ha hagut d'acompanyar emocionalment els alumnes.
Osona.com ha pogut visitar dos centres amb dues realitats ben diferents: l'escola Vedruna de Tona amb 638 alumnes, que ha de confinar aules una vintena de vegades; i l'Agullola de Rupit, amb 12, que no s'hagut d'aïllar mai. I malgrat la diferència, hi ha punts molt semblants com són l'impacte en el procés de l'aprenentatge o l'emocional. Sigui com sigui, tant el professorat com l'alumnat i les seves famílies han demostrat una capacitat d'adaptació.
Aquest nou curs, a l'escola Vedruna Tona han canviat els horaris d'entrades i sortides a l'escola, han establert grups bombolles, han de fer servir espais de fora de l'escola per fer educació física, esmorzen a l'aula, han sectoritzat els patis, i un llarg etcètera. A Rupit, pràcticament no han notat el canvi, tret de la incorporació de mascaretes i gel hidroalcohòlic.
"La primera vegada que vam anar a casa va ser bastant estressant", recorda la Bruna de 6è B de l'escola de Tona. El seu grup classe ja s'ha confinat dues vegades, a més del tancament de les aules del març de l'any passat. "Després ja estava tot més preparat amb un horari més marcat", diu la Neus. "Al primer confinament ens va costar reaccionar", reconeix la directora de l'escola Vedruna Tona, Ester Martos, remarcant que en vista que allò aniria per llarg, "se'ns van donar moltes directrius i vam haver d'anar cap a la competència digital".
Preparats tecnològicament, a marxes forçades
"La Covid ha posat en evidència la necessitat d'utilitzar les tecnologies digitals i la competència digital docent", explica Marta Marimon, coordinadora del grup de recerca CODI (coneixement i didàctica) de la UVic. Aquest projecte ha volgut captar les experiències dels mestres durant el primer confinament. "Ens interessava recollir les experiències per poder-les introduir a la formació inicial de mestres", detalla Marimon.
En el cas de la Vedruna Tona, tal com destaca la directora, "ja es va fer una formació durant el primer confinament" per al professorat i a la tornada d'aquest curs se n'ha fet una altra de 30 hores. "Ara es pot garantir que tothom pot atendre els alumnes digitalment i tothom pot seguir amb l'activitat lectiva", afegeix.
"Els punts febles s'han convertit en oportunitats, com el paper de les tecnologies", remarca Marimon. En aquest sentit destaca que és un recurs "molt important" i un mitjà "per afavorir el procés d'aprenentatge". "També és una oportunitat perquè l'alumnat sigui més autònom, pugui aprendre a aprendre, i alhora es poden incorporar aprenentatges més informals", declara. D'altra banda, remarca que la Covid també ha evidenciat "les desigualtats que ja existien i ara s'han fet més pal·leses". Cal destacar que les escoles visitades no són d'alta complexitat i per tant no presenten situacions com aquestes. Tot i això, per exemple en el cas de l'escola de Tona, sí que s'han hagut de deixar ordinadors a algunes famílies. I en algun cas excepcional, amb l'ajuda de l'Ajuntament, s'ha instal·lat connexió a Internet.
"Durant el confinament hi va haver mancances de recursos informàtics i tecnològics en algunes famílies, sobretot les que eren nombroses i tenen només un ordinador", explica la directora de l'escola de Rupit, Eva Vila a Osona.com. Apunta que els ordinadors portàtils tot just els han arribat ara, però els necessitaven "fa un any".
Des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, Dolors Collell apunta que "la pandèmia ha accelerat alguns plans estratègics com el pla digital". "La bretxa digital ja existia i la pandèmia l'ha fet més evident", reconeix Collell, remarcant que des de l'inici fins ara, s'han repartit portàtils a la zona i alhora s'ha assegurat la connexió a les escoles. "Ara tots els centres estan en disposició", puntualitza.
Polir algunes llacunes en l'aprenentatge
La Covid-19 també ha tingut un efecte negatiu en l'aprenentatge. "La pandèmia ha tocat directament al projecte educatiu. No el podem desenvolupar tal com el teníem fins ara", reconeix la directora de l'escola de Tona. D'altra banda, apunta que alguns continguts es van veure interromputs el març passat. Tot i això, des del centre es van marcar tres mesos des de l'inici del nou curs "per posar-se al dia" i recuperar els continguts clau.
Des de Rupit, Eva Vila apunta que l'any passat va afectar "sobretot en els cursos en què els alumnes feien processos d'aprenentatge que són la base, com la lectoescriptura o la de matemàtiques". "Hi havia un alumne que sabia comptar del 20 al 100 però no del 10 al 20 perquè segur que ens vam confinar quan estava fent aquest procés", exemplifica. Tot i això, un cop s'ha tornat a l'aula, s'ha polit aquest aspecte.
"El primer confinament en comparació amb aquest curs és molt diferent, ja que ara s'ha pogut planificar", apunta Marimon. En aquest sentit, destaca fa un any "l'aprenentatge va ser desigual perquè alguns alumnes podien connectar-se i d'altres, no". "Per això, a vegades només s'ha intentat més mantenir el contacte amb una certa activitat i un acompanyament emocional, més que avançar en el contingut", conclou.
La interacció, la gran damnificada
L'experta en psicologia educativa de la UVic-UCC, Mila Naranjo, remarca a Osona.com que a l'hora de parlar sobre l'impacte emocional cal diferenciar entre el tancament absolut de les escoles, al març de l'any passat, i els confinaments de pocs dies, que fan ara els grups classe per un positiu a l'aula. Naranjo puntualitza que aquestes reflexions es van abordar en unes jornades d'aprenentatge cooperatiu en línia, organitzades per la coordinadora de la xarxa Khelidôn de Catalunya.
Sobre el primer confinament total d'escoles, Naranjo destaca que es va perdre "un aspecte essencial" per "al vincle emocional i a la seva construcció": "La interacció entre iguals". "L'impacte emocional en el primer confinament va ser molt fort i encara no el coneixem del tot", destaca. Malgrat que les noves tecnologies han pogut permetre la connexió, "el vincle no pot ser mai el mateix per una qüestió comunicativa i de contacte físic".
Precisament, el contacte físic és necessari per al "desenvolupament afectiu". "També ens comuniquem quan toquem, acariciem o ens apropem", destaca l'experta. "Això ha tingut un impacte a qualsevol edat, tant a infantil, primària o secundària", afegeix. En aquest sentit, Naranjo va més enllà i apunta que aquells infants que actualment estan creixent sense poder tocar, tindran un impacte emocional, que a hores d'ara encara no es pot determinar.
Pel que fa al retorn a les aules d'aquest curs, Naranjo destaca que "des de la presencialitat", cal garantir una preparació a través d'eines i que l'alumnat sigui capaç d'interaccionar entre ells sense el docent, per si, per exemple, es tornen a donar situacions com les del març passat. "Es pot mitigar l'impacte emocional i afectiu si garantim que els canals continuen més enllà de l'aula", apunta.
"Ara no veiem a ningú"
"M'ha costat bastant adaptar-me perquè no veig els meus amics de l'altra classe", diu en Martí de 6è B de l'escola Vedruna; mentre que la Diana afegeix que tampoc no poden fer "projecte amb grup" i ho troben a faltar. D'altra banda, la tutora del grup, Lilet Lience, apunta que "el principal inconvenient del confinament ha estat la part social, que no han tingut els seus companys i alguns s'han sentit sols". Per això, també s'han fet "més tutories per parlar de sentiments", remarca.
Alguns alumnes de Rupit també se senten així. "Estem acostumats a veure a tothom i ara no veiem a ningú", explica en Ton, posant d'exemple alguns amics estiuejants que ara no poden tornar pel confinament. De fet, la directora, Eva Vila, explica que el fet d'aturar algunes activitats extraescolars, els alumnes s'han trobat amb "les seves relacions socials aturades". "Això ho han patit", reconeix Vila, remarcant que així ho han verbalitzat els infants. Aquests nens van a altres municipis a fer activitats, però ara s'han reduït al grup bombolla i algunes han exclòs als alumnes de Rupit.
En aquest sentit es pronuncia, Marta Sabata, una altra mestra del centre, que apunta que hi ha set famílies en total a l'escola i hi ha alumnes que són germans: "El contacte ja és prou reduït, només falta que els tanquin els extraescolars que se senten més desplaçats".
El grup bombolla i altres oportunitats
Malgrat que l'establiment de grups bombolles limita la interacció amb els altres, Naranjo apunta també hi ha beneficis. "El replantejament de les escoles ha afavorit la inclusió", afegeix. En aquest sentit, exemplifica que aquells alumnes que requereixen educació especial i han de sortir de l'aula, ara "són els recursos externs que entren a oferir suport i ajuda". Per tant, "es generen processos d'inclusó més reals". D'altra banda, en el cas de Secundària, el fet que s'hagin reduït els equips docents "possibilita que es pugui fer un seguiment de l'alumnat més exhaustiu" per part del professorat.
L'experta en psicologia educativa explica que l'alumnat ha hagut de desenvolupar capacitats com l'autogestió, autonomia i autoregulació del seu aprenentatge "perquè el seu referent ha desaparegut en un moment ". Això "pot ser una oportunitat o un perill", alerta Naranjo, ja que en alguns casos "requereixen d'un procés d'ajuda i hi ha casos en què no l'han tingut". "En els casos en què la família no disposa de recursos, tecnològics o de capacitat d'ajuda, els alumnes s'han vist perjudicats", clarifica. En aquest sentit, "s'han generat greuges comparatius entre aquell alumnat que disposava d'una família que podia ajudar-lo i amb el que no".
L'esforç i el valor de l'escola
Martos, de la Vedruna Tona, recorda que "des de la direcció es va treballar tot l'estiu per poder adaptar l'escola" a la nova situació. "Va costar perquè és una dinàmica de molt temps", reconeix. Tot i "l'enrenou", valora molt positivament la resposta de tots els implicats, des de docents, famílies i alumnes.
Precisament, la directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament de la Catalunya Central, destaca "l'esforç immens i ingent" que han fet els docents i equips directius. "El sistema sanitari ha estat a primera fila, però l'escola ha estat a l'altura", declara.
D'altra banda, Collell remarca que durant aquest temps s'ha posat "molt en valor l'escola, com a servei públic i essencial". En aquest sentit remarca que socialment ha fet obrir als lluny per redescobrir que és un "valor per al desenvolupament dels més petits i joves". "Tenir les escoles obertes és un èxit compartit", afegeix.
Marta Marimon també destaca que s'ha fet "un esforç molt gran", sobretot al principi quan la coordinació docent es va incrementar considerablement. "Les mestres s'han acostumat a treballar amb la incertesa i a adaptar-se a la situació. Ara es planifica amb dos escenaris", apunta. Per això, remarca que s'ha vist "la vocació de les mestres, que no han deixat l'alumnat en cap moment".
Collell també posa en valor la capacitat d'adaptació de l'escola, tant de docents com l'alumnat. "És un dels valors positius que ens deixa la pandèmia", conclou. De fet els alumnes de sisè de Tona reconeixen que estan "contents de tornar encara que sigui amb mascareta".
Tant ells com els alumnes de Rupit han pogut celebrar la festa del Carnestoltes aquest febrer. A Rupit van poder sortir al carrer i saludar els veïns i comerciants del municipi; mentre que a Tona ho van fer en línia a través de la pantalla de l'ordinador. Sigui com sigui, tots ells amb un somriure, encara que fos a sota la mascareta.
Osona.com ha pogut visitar dos centres amb dues realitats ben diferents: l'escola Vedruna de Tona amb 638 alumnes, que ha de confinar aules una vintena de vegades; i l'Agullola de Rupit, amb 12, que no s'hagut d'aïllar mai. I malgrat la diferència, hi ha punts molt semblants com són l'impacte en el procés de l'aprenentatge o l'emocional. Sigui com sigui, tant el professorat com l'alumnat i les seves famílies han demostrat una capacitat d'adaptació.
Aquest nou curs, a l'escola Vedruna Tona han canviat els horaris d'entrades i sortides a l'escola, han establert grups bombolles, han de fer servir espais de fora de l'escola per fer educació física, esmorzen a l'aula, han sectoritzat els patis, i un llarg etcètera. A Rupit, pràcticament no han notat el canvi, tret de la incorporació de mascaretes i gel hidroalcohòlic.
"La primera vegada que vam anar a casa va ser bastant estressant", recorda la Bruna de 6è B de l'escola de Tona. El seu grup classe ja s'ha confinat dues vegades, a més del tancament de les aules del març de l'any passat. "Després ja estava tot més preparat amb un horari més marcat", diu la Neus. "Al primer confinament ens va costar reaccionar", reconeix la directora de l'escola Vedruna Tona, Ester Martos, remarcant que en vista que allò aniria per llarg, "se'ns van donar moltes directrius i vam haver d'anar cap a la competència digital".
Preparats tecnològicament, a marxes forçades
"La Covid ha posat en evidència la necessitat d'utilitzar les tecnologies digitals i la competència digital docent", explica Marta Marimon, coordinadora del grup de recerca CODI (coneixement i didàctica) de la UVic. Aquest projecte ha volgut captar les experiències dels mestres durant el primer confinament. "Ens interessava recollir les experiències per poder-les introduir a la formació inicial de mestres", detalla Marimon.
En el cas de la Vedruna Tona, tal com destaca la directora, "ja es va fer una formació durant el primer confinament" per al professorat i a la tornada d'aquest curs se n'ha fet una altra de 30 hores. "Ara es pot garantir que tothom pot atendre els alumnes digitalment i tothom pot seguir amb l'activitat lectiva", afegeix.
Un alumne de l'escola Vedruna de Tona Foto: Josep M Montaner
"Els punts febles s'han convertit en oportunitats, com el paper de les tecnologies", remarca Marimon. En aquest sentit destaca que és un recurs "molt important" i un mitjà "per afavorir el procés d'aprenentatge". "També és una oportunitat perquè l'alumnat sigui més autònom, pugui aprendre a aprendre, i alhora es poden incorporar aprenentatges més informals", declara.
La Covid també ha posat en evidència les desigualtats que ja existien i ara s'han fet més pal·leses.
"Durant el confinament hi va haver mancances de recursos informàtics i tecnològics en algunes famílies, sobretot les que eren nombroses i tenen només un ordinador", explica la directora de l'escola de Rupit, Eva Vila a Osona.com. Apunta que els ordinadors portàtils tot just els han arribat ara, però els necessitaven "fa un any".
Des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, Dolors Collell apunta que "la pandèmia ha accelerat alguns plans estratègics com el pla digital". "La bretxa digital ja existia i la pandèmia l'ha fet més evident", reconeix Collell, remarcant que des de l'inici fins ara, s'han repartit portàtils a la zona i alhora s'ha assegurat la connexió a les escoles. "Ara tots els centres estan en disposició", puntualitza.
Polir algunes llacunes en l'aprenentatge
La Covid-19 també ha tingut un efecte negatiu en l'aprenentatge. "La pandèmia ha tocat directament al projecte educatiu. No el podem desenvolupar tal com el teníem fins ara", reconeix la directora de l'escola de Tona. D'altra banda, apunta que alguns continguts es van veure interromputs el març passat. Tot i això, des del centre es van marcar tres mesos des de l'inici del nou curs "per posar-se al dia" i recuperar els continguts clau.
Des de Rupit, Eva Vila apunta que l'any passat va afectar "sobretot en els cursos en què els alumnes feien processos d'aprenentatge que són la base, com la lectoescriptura o la de matemàtiques". "Hi havia un alumne que sabia comptar del 20 al 100 però no del 10 al 20 perquè segur que ens vam confinar quan estava fent aquest procés", exemplifica. Tot i això, un cop s'ha tornat a l'aula, s'ha polit aquest aspecte.
Marta Sabata i Eva Vila amb els alumnes de l'escola l'Agullola de Rupit, fent un taller. Foto: Adrià Costa
"El primer confinament en comparació amb aquest curs és molt diferent, ja que ara s'ha pogut planificar", apunta Marimon. En aquest sentit, destaca fa un any "l'aprenentatge va ser desigual perquè alguns alumnes podien connectar-se i d'altres, no". "Per això, a vegades només s'ha intentat més mantenir el contacte amb una certa activitat i un acompanyament emocional, més que avançar en el contingut", conclou.
La interacció, la gran damnificada
L'experta en psicologia educativa de la UVic-UCC, Mila Naranjo, remarca a Osona.com que a l'hora de parlar sobre l'impacte emocional cal diferenciar entre el tancament absolut de les escoles, al març de l'any passat, i els confinaments de pocs dies, que fan ara els grups classe per un positiu a l'aula. Naranjo puntualitza que aquestes reflexions es van abordar en unes jornades d'aprenentatge cooperatiu en línia, organitzades per la coordinadora de la xarxa Khelidôn de Catalunya.
Sobre el primer confinament total d'escoles, Naranjo destaca que es va perdre "un aspecte essencial" per "al vincle emocional i a la seva construcció": "La interacció entre iguals". "L'impacte emocional en el primer confinament va ser molt fort i encara no el coneixem del tot", destaca. Malgrat que les noves tecnologies han pogut permetre la connexió, "el vincle no pot ser mai el mateix per una qüestió comunicativa i de contacte físic".
Precisament, el contacte físic és necessari per al "desenvolupament afectiu". "També ens comuniquem quan toquem, acariciem o ens apropem", destaca l'experta. "Això ha tingut un impacte a qualsevol edat, tant a infantil, primària o secundària", afegeix. En aquest sentit, Naranjo va més enllà i apunta que aquells infants que actualment estan creixent sense poder tocar, tindran un impacte emocional, que a hores d'ara encara no es pot determinar.
Pel que fa al retorn a les aules d'aquest curs, Naranjo destaca que "des de la presencialitat", cal garantir una preparació a través d'eines i que l'alumnat sigui capaç d'interaccionar entre ells sense el docent, per si, per exemple, es tornen a donar situacions com les del març passat. "Es pot mitigar l'impacte emocional i afectiu si garantim que els canals continuen més enllà de l'aula", apunta.
"Ara no veiem a ningú"
"M'ha costat bastant adaptar-me perquè no veig els meus amics de l'altra classe", diu en Martí de 6è B de l'escola Vedruna; mentre que la Diana afegeix que tampoc no poden fer "projecte amb grup" i ho troben a faltar. D'altra banda, la tutora del grup, Lilet Lience, apunta que "el principal inconvenient del confinament ha estat la part social, que no han tingut els seus companys i alguns s'han sentit sols". Per això, també s'han fet "més tutories per parlar de sentiments", remarca.
El gel hidroalcohòlic a l'Agullola de Rupit. Foto: Adrià Costa
Alguns alumnes de Rupit també se senten així. "Estem acostumats a veure a tothom i ara no veiem a ningú", explica en Ton, posant d'exemple alguns amics estiuejants que ara no poden tornar pel confinament. De fet, la directora, Eva Vila, explica que el fet d'aturar algunes activitats extraescolars, els alumnes s'han trobat amb "les seves relacions socials aturades". "Això ho han patit", reconeix Vila, remarcant que així ho han verbalitzat els infants. Aquests nens van a altres municipis a fer activitats, però ara s'han reduït al grup bombolla i algunes han exclòs als alumnes de Rupit.
En aquest sentit es pronuncia, Marta Sabata, una altra mestra del centre, que apunta que hi ha set famílies en total a l'escola i hi ha alumnes que són germans: "El contacte ja és prou reduït, només falta que els tanquin els extraescolars que se senten més desplaçats".
El grup bombolla i altres oportunitats
Malgrat que l'establiment de grups bombolles limita la interacció amb els altres, Naranjo apunta també hi ha beneficis. "El replantejament de les escoles ha afavorit la inclusió", afegeix. En aquest sentit, exemplifica que aquells alumnes que requereixen educació especial i han de sortir de l'aula, ara "són els recursos externs que entren a oferir suport i ajuda". Per tant, "es generen processos d'inclusó més reals". D'altra banda, en el cas de Secundària, el fet que s'hagin reduït els equips docents "possibilita que es pugui fer un seguiment de l'alumnat més exhaustiu" per part del professorat.
El replantejament de les escoles ha afavorit la inclusió.
L'experta en psicologia educativa explica que l'alumnat ha hagut de desenvolupar capacitats com l'autogestió, autonomia i autoregulació del seu aprenentatge "perquè el seu referent ha desaparegut en un moment ". Això "pot ser una oportunitat o un perill", alerta Naranjo, ja que en alguns casos "requereixen d'un procés d'ajuda i hi ha casos en què no l'han tingut". "En els casos en què la família no disposa de recursos, tecnològics o de capacitat d'ajuda, els alumnes s'han vist perjudicats", clarifica. En aquest sentit, "s'han generat greuges comparatius entre aquell alumnat que disposava d'una família que podia ajudar-lo i amb el que no".
L'esforç i el valor de l'escola
Martos, de la Vedruna Tona, recorda que "des de la direcció es va treballar tot l'estiu per poder adaptar l'escola" a la nova situació. "Va costar perquè és una dinàmica de molt temps", reconeix. Tot i "l'enrenou", valora molt positivament la resposta de tots els implicats, des de docents, famílies i alumnes.
Precisament, la directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament de la Catalunya Central, destaca "l'esforç immens i ingent" que han fet els docents i equips directius. "El sistema sanitari ha estat a primera fila, però l'escola ha estat a l'altura", declara.
La classe de 6è B de l'escola Vedruna de Tona Foto: Josep M Montaner
D'altra banda, Collell remarca que durant aquest temps s'ha posat "molt en valor l'escola, com a servei públic i essencial". En aquest sentit remarca que socialment ha fet obrir als lluny per redescobrir que és un "valor per al desenvolupament dels més petits i joves". "Tenir les escoles obertes és un èxit compartit", afegeix.
Marta Marimon també destaca que s'ha fet "un esforç molt gran", sobretot al principi quan la coordinació docent es va incrementar considerablement. "Les mestres s'han acostumat a treballar amb la incertesa i a adaptar-se a la situació. Ara es planifica amb dos escenaris", apunta. Per això, remarca que s'ha vist "la vocació de les mestres, que no han deixat l'alumnat en cap moment".
Tenir les escoles obertes és un èxit compartit.
Collell també posa en valor la capacitat d'adaptació de l'escola, tant de docents com l'alumnat. "És un dels valors positius que ens deixa la pandèmia", conclou. De fet els alumnes de sisè de Tona reconeixen que estan "contents de tornar encara que sigui amb mascareta".
Tant ells com els alumnes de Rupit han pogut celebrar la festa del Carnestoltes aquest febrer. A Rupit van poder sortir al carrer i saludar els veïns i comerciants del municipi; mentre que a Tona ho van fer en línia a través de la pantalla de l'ordinador. Sigui com sigui, tots ells amb un somriure, encara que fos a sota la mascareta.