Constituïts els ajuntaments, amb
sorpresa final de múltiples conseqüències a
Barcelona, a principis de juliol es posaran en marxa les noves diputacions. A
Lleida,
Tarragona i
Girona no s'esperen sobresalts -en les dues primeres
ERC tindrà la presidència amb el suport del
PSC-, mentre que a Barcelona tot continua obert. Les combinacions són múltiples, i la gran majoria passen pels socialistes, que en els últims quatre anys han liderat l'ens amb
Núria Marín al capdavant i el suport lleial de Junts. La prioritat, abans de l'operació que va dur
Jaume Collboni a l'Ajuntament de la capital catalana, era reeditar l'aliança i, de fet, a mitjans de la setmana passada diverses fonts consultades per
Nació la definien com a "encarrilada".
En el nou context, però, tot està encara obert. Aquests són tots els escenaris possibles per governar la Diputació de Barcelona, una entitat que exerceix com un poder a l'ombra de gran capacitat econòmica -el pressupost supera els
1.000 milions d'euros- i que també serveix per situar assessors i càrrecs de confiança dins la seva estructura. Una característica sempre preuada pels partits, especialment si el repartiment dels ajuntaments no han estat satisfactoris, i que no es pot destriar del context electoral que comporta la convocatòria del
23 de juliol.
PSC-Junts
L'acord entre les dues formacions s'ha mantingut ferm fins i tot en els moments més tensos de la legislatura. No es va trencar amb la sentència del
Tribunal Suprem, que va desencadenar aldarulls mai vistos al carrer vinculats al procés, ni tampoc amb el cas d'espionatge als dirigents independentistes, tot i que sectors de Junts van pressionar per acabar amb l'aliança. De cara al nou mandat, tot anava de cara per repetir, però l'operació Collboni ho ha trastocat tot. "Amb el PSC no s'hi pot pactar", sostenen diverses veus consultades de Junts, que ja d'entrada veien amb recel l'aliança.
"Ens ho posen molt complicat", remarca un alt dirigent. Els socialistes prioritzen entendre's amb Junts, però estan expectants per saber com resolen el
debat intern. Les dues formacions superen amb escreix la majoria absoluta, fixada en 26 diputats.
PSC-ERC
"No votarem una presidència socialista. Estem disposats a entendre'ns amb el conjunt de l'independentisme". Són paraules d'
Oriol Junqueras, dilluns passat, sobre un possible pacte a la Diputació. El president dels republicans vol evitar a totes que el PSC guanyi més poder, i és per això que també ha instat Junts a no "regalar" aquest espai als de
Salvador Illa. El full de ruta d'ERC després de la patacada de les municipals, passant de primera a tercera força arreu del país, és no donar més oxigen a un socialisme en pujada, i que amenaça la permanència d'ERC a Palau. És per això que els republicans han negociat en diversos espais amb el PSC només si era per garantir-se presidències republicanes, com ha passat a Lleida i Tarragona. Per això descarten un acord amb els socialistes a la Diputació i això
enterra també un
tripartit amb els comuns.
Junts-ERC-Tot per Terrassa
En el consell nacional que Junts va celebrar diumenge,
Jordi Turull va aprofitar una intervenció a porta tancada per demanar apaivagar les crítiques habituals a ERC i va apostar per refer ponts amb els republicans. El secretari general de Junts, que manté una relació de confiança amb Marta Rovira, la seva homòloga d'ERC, situa ara com a prioritat arribar a un acord amb els republicans, que hauria de passar per sumar el suport del diputat provincial de
Tot per Terrassa. Les tres formacions ja governen juntes a la cocapital del Vallès Occidental, de fet, i a la Diputació sumen
24 escons. Suficients per vèncer el PSC si els socialistes només sumen el suport dels comuns, amb els quals apleguen
23 representants. En segona volta, qui té més suports -sense necessitat de disposar de majoria absoluta- és elegit president de l'ens.
PSC-comuns-Tot per Terrassa
El fet que Tot per Terrassa governi conjuntament amb Junts i ERC a l'Ajuntament no suposa, automàticament, que el seu diputat regali el seu vot a l'ens supramunicipal. El sufragi d'aquesta formació pot tenir un paper decisiu: si finalment Junts i ERC no aconseguís garantir-se el suport de la formació egarenca, podria ser el PSC qui intenti guanyar-lo. Els socialistes també mantenen contactes amb el líder de la candidatura,
Jordi Ballart, que en el passat havia estat del PSC i va estripar el carnet arran de l'aplicació de l'article 155. Si Tot per Terrassa arriba a bon port en les negociacions amb els socialistes i li cedeix un vot, el PSC -amb l'ajuda dels comuns- sumaria
23 representants, els mateixos que assoleixen ERC i Junts. En cas d'
empat, la presidència recauria en el PSC, ja que és el partit amb més representació a l'ens supramunicipal.
PSC-comuns-PP
"Qualsevol acord que passi per la participació l'acord amb el PP no el farem",
deia la setmana passada el número dos dels comuns a l'Ajuntament,
Jordi Martí. Tres dies després la formació d'
Ada Colau investia Jaume Collboni amb els vots de
Daniel Sirera, una decisió que ha colpejat amb força la credibilitat dels comuns. És des d'aquest punt de partida que malgrat que En Comú Podem hagi assegurat que
descarta repetir la fórmula Collboni a la Diputació, la possibilitat que el PSC arribi a la presidència amb els comuns i els populars no s'albira com a impossible. Sigui com sigui, a hores d'ara els comuns asseguren que no estan participant de les negociacions amb cap de les parts. La seva aposta passa per un tripartit d'esquerres, com demanaven a l'Ajuntament -descartat per ERC- i si no, ja donen per feta la "sociovergència".