14
de març
de
2023, 21:09
Actualitzat:
21:18h
El navassenc Xavier Mas Craviotto torna a l'univers familiar de dos germans en la seva nova novel·la, La pell del món (L'Altra Editorial). En el llibre, l'autor porta al límit l'experimentació formal entre gèneres i torna a endinsar-se en la comprensió d'un món que "funciona al marge de la lògica dels humans" amb la violència com a teló de fons. Segons ha reconegut Mas Craviotto en la roda de premsa de presentació d'aquest dimarts, La pell del món es pot entendre com un díptic de la seva primera obra narrativa, La mort lenta, distingida amb el Premi Documenta el 2018. L'interès per revistar el passat i la comprensió de la memòria personal tornen a guiar uns personatges que contraposen els fets viscuts, els recordats i els narrats.
La pell del món pivota sobre el drama d'una família formada per una mare, un pare i dos germans. La mare s’està morint a l'hospital i la filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d’enfrontar-se als buits del passat. La trobada amb el seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix, la farà enfrontar-se als fantasmes d'un passat tenyit per la violència.
La reflexió sobre com la memòria "deforma i edulcora" els fets viscuts centra la trama del llibre, que fa conviure tres estrats. D'una banda, Mas Craviotto exposa els fets viscuts pels dos germans amb una infància dramàtica, que se superposen als records que afloren a l'hospital que, alhora, es trenen amb les converses dels protagonistes amb els seus terapeutes. El text es farceix així de retalls de diaris, transcripcions de converses amb els psiquiatres i elements visuals que, per a l'autor, és un "joc de composició i de formats" que es posa al servei de la història i dels seus protagonistes.
En aquest sentit, Mas Craviotto sosté que va començar a escriure aquesta segona novel·la perquè sentia que encara tenia aspectes literaris que van quedar pendents en la seva primera a l'hora de "revisitar el passat". "Volia explorar com ens podem aproximar al passat d'allò que hem viscut des de la vivència, el record i la narració", ha detallat. En aquest sentit, una mateixa escena s'explica des de tres angles de manera que el lector comprova com els personatges no viuen les coses com les recorden, ni les recorden com les narren.
En la primera, l'escriptor -que viu actualment al Regne Unit- partia de la reflexió sobre com en les societat actual "sacralitzen" la vida, una circumstància que per a molts és una "condemna". "En aquesta, es fa palès que el que molts voldrien és deixar-los enrere i sentir que tenen un espai propi", ha detallat. En aquest sentit, defensa que la novel·la no parla dels abusos, sinó de la "necessitat humana d'entendre i convertir-ho en una narrativa".
La pell del món pivota sobre el drama d'una família formada per una mare, un pare i dos germans. La mare s’està morint a l'hospital i la filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d’enfrontar-se als buits del passat. La trobada amb el seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix, la farà enfrontar-se als fantasmes d'un passat tenyit per la violència.
La reflexió sobre com la memòria "deforma i edulcora" els fets viscuts centra la trama del llibre, que fa conviure tres estrats. D'una banda, Mas Craviotto exposa els fets viscuts pels dos germans amb una infància dramàtica, que se superposen als records que afloren a l'hospital que, alhora, es trenen amb les converses dels protagonistes amb els seus terapeutes. El text es farceix així de retalls de diaris, transcripcions de converses amb els psiquiatres i elements visuals que, per a l'autor, és un "joc de composició i de formats" que es posa al servei de la història i dels seus protagonistes.
En aquest sentit, Mas Craviotto sosté que va començar a escriure aquesta segona novel·la perquè sentia que encara tenia aspectes literaris que van quedar pendents en la seva primera a l'hora de "revisitar el passat". "Volia explorar com ens podem aproximar al passat d'allò que hem viscut des de la vivència, el record i la narració", ha detallat. En aquest sentit, una mateixa escena s'explica des de tres angles de manera que el lector comprova com els personatges no viuen les coses com les recorden, ni les recorden com les narren.
Els lligams de sang
Els "ressons" de la primera novel·la es fan palesos en gran part de l'argument, tot i que les "dinàmiques" de la trama són diferents. "Hi ha una obsessió comuna, els lligams de sang, però en cada una de les novel·les són diferents", avança.En la primera, l'escriptor -que viu actualment al Regne Unit- partia de la reflexió sobre com en les societat actual "sacralitzen" la vida, una circumstància que per a molts és una "condemna". "En aquesta, es fa palès que el que molts voldrien és deixar-los enrere i sentir que tenen un espai propi", ha detallat. En aquest sentit, defensa que la novel·la no parla dels abusos, sinó de la "necessitat humana d'entendre i convertir-ho en una narrativa".