30
d'abril
de
2022, 20:52
Actualitzat:
21:06h
Ribes de Freser recordarà les víctimes de la Guerra Civil enterrades en una fossa comuna. Aquest dimecres s'ha aprovat per unanimitat una moció que inclou posar una placa d'homenatge i fer un acte solemne on també es recordaran les persones del poble que van ser represaliades pel franquisme.
En el cas de la fossa comuna, no està indicat el lloc exacte del cementiri. Es creu que podria estar en un extrem de les instal·lacions, on fa uns anys s'hi van construir uns nínxols. Gràcies als registres de l'època, se sap que hi haurien enterrades 89 persones, fet que la converteix en una de les fosses més grans del Pirineu actualment documentades. Les restes pertanyen a soldats que van caure malalts o ferits durant el front.
Tant l'alcaldessa, Mònica Santjaume, com els portaveus dels dos partits a l'oposició, coincideixen que era un tema pendent per la memòria històrica. "En un conflicte bèl·lic, tots acaben essent víctimes", remarca l'alcaldessa en declaracions a l'ACN. Durant la postguerra, però, el bàndol franquista va homenatjar les seves víctimes i quedava encara pendent l'altra part, la dels vençuts.
Els anys han passat i encara és un tema "delicat", segons l'alcaldessa, que celebra que tot el ple hagi acordat per unanimitat fer-los un homenatge solemne i "amb l'honor que es mereixen". La moció es va aprovar per unanimitat en un ple extraordinari convocat pels dos partits de l'oposició aquest dimecres.
El ple s'ha compromès a posar una placa al cementiri i també fer un acte solemne juntament amb la Direcció General de Memòria Històrica i la conselleria de Justícia.
Una de les fosses comunes més grans del Pirineu
Gràcies als testimonis i a la documentació, se sap que el cementiri de Ribes va acollir una fossa comuna amb soldats i militars procedents de l'hospital de sang de l'antic hotel de Montagut, on es recuperaven de les ferides del front. També hi havia malalts tísics del Santuari de Núria que no es van recuperar i que van acabar al cementiri de Ribes.
L'emplaçament exacte es desconeix, però sí que se sap, gràcies als registres, que s'hi van enterrar les restes de 89 persones. Amb la moció també s'han publicat els noms i cognoms per tal que els seus familiars puguin saber on estan.
Pel que fa a la reobertura de la fossa, l'Ajuntament ho veu difícil atès que fa uns anys s'hi va construir una zona nova que podria haver envaït una part de la fossa. Per Joaquim Roqué, portaveu de Tots Fem Ribes, publicar els noms i fer-los un homenatge és un pas molt necessari perquè fins a dia d'avui estaven en l'anonimat. "Van ser enterrats indignament", remarca.
Homenatjar 47 represaliats
La moció també recull els noms de 47 persones represaliades pel franquisme. La majoria van patir consells de guerra. Entre aquests dos últims hi ha el tiet avi del mateix regidor de Tots Fem Ribes. Roqué explica que el seu familiar, Pere Roca Coll, va ser un dels dos executats a Ribes després d'un sumaríssim. Va morir el 27 de gener del 1940. Fa pocs mesos van descobrir que està enterrat en una fossa comuna al cementiri de Girona amb 510 persones més.
Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Àlex Medrano, subratlla la importància de posar una placa que els homenatgi i de parlar-ne obertament "És molt trist que et passegis pel cementiri i que no tinguin cap placa homenatjant totes aquestes víctimes i ja és hora de que hi sigui", afirma.
Un pas necessari per al dol
Per l'historiador i investigador Miquel Sitjar aquest homenatge "arriba 50 anys tard" perquè s'hauria d'haver resolt més ràpid "per tancar ferides i construir un món en pau". Remarca que, durant el franquisme, el bàndol dels guanyadors van homenatjar les seves víctimes, amb monuments i plaques.
En canvi, no es va fer el mateix amb els vençuts. Per Sitjar, "tots eren víctimes, però els del costat republicà, no han estat recordats, ni homenatjats i en alguns casos, com en el cas de les fosses comunes, ni les famílies han pogut recordar les seves restes. I això vol dir que la guerra no ha acabat i que continua provocant dolor".
Ente els perfils dels 47 represaliats, detalla que molts d'ells era gent humil, pagesos, i també obrers de les fàbriques de la zona. Segons Sitjar, alguns estaven afiliats als sindicats com la FAI i la CNT, però també n'hi havia que no tenien cap vinculació i que van acabar represaliats en el context de "terror" i "venjança" d'aquell moment.
I en relació a la fossa, no descarta que hi pugin haver altres persones enterrades que no figuren el registre o fins i tot que alguns dels cossos es traslladessin al Valle de los Caídos com va passar també altres indrets.
En el cas de la fossa comuna, no està indicat el lloc exacte del cementiri. Es creu que podria estar en un extrem de les instal·lacions, on fa uns anys s'hi van construir uns nínxols. Gràcies als registres de l'època, se sap que hi haurien enterrades 89 persones, fet que la converteix en una de les fosses més grans del Pirineu actualment documentades. Les restes pertanyen a soldats que van caure malalts o ferits durant el front.
Tant l'alcaldessa, Mònica Santjaume, com els portaveus dels dos partits a l'oposició, coincideixen que era un tema pendent per la memòria històrica. "En un conflicte bèl·lic, tots acaben essent víctimes", remarca l'alcaldessa en declaracions a l'ACN. Durant la postguerra, però, el bàndol franquista va homenatjar les seves víctimes i quedava encara pendent l'altra part, la dels vençuts.
Els anys han passat i encara és un tema "delicat", segons l'alcaldessa, que celebra que tot el ple hagi acordat per unanimitat fer-los un homenatge solemne i "amb l'honor que es mereixen". La moció es va aprovar per unanimitat en un ple extraordinari convocat pels dos partits de l'oposició aquest dimecres.
Membres de l'oposició de l'Ajuntament de Ribes de Freser, al punt on hi hauria la fossa comuna. Foto: ACN
El ple s'ha compromès a posar una placa al cementiri i també fer un acte solemne juntament amb la Direcció General de Memòria Històrica i la conselleria de Justícia.
Una de les fosses comunes més grans del Pirineu
Gràcies als testimonis i a la documentació, se sap que el cementiri de Ribes va acollir una fossa comuna amb soldats i militars procedents de l'hospital de sang de l'antic hotel de Montagut, on es recuperaven de les ferides del front. També hi havia malalts tísics del Santuari de Núria que no es van recuperar i que van acabar al cementiri de Ribes.
L'emplaçament exacte es desconeix, però sí que se sap, gràcies als registres, que s'hi van enterrar les restes de 89 persones. Amb la moció també s'han publicat els noms i cognoms per tal que els seus familiars puguin saber on estan.
Pel que fa a la reobertura de la fossa, l'Ajuntament ho veu difícil atès que fa uns anys s'hi va construir una zona nova que podria haver envaït una part de la fossa. Per Joaquim Roqué, portaveu de Tots Fem Ribes, publicar els noms i fer-los un homenatge és un pas molt necessari perquè fins a dia d'avui estaven en l'anonimat. "Van ser enterrats indignament", remarca.
Homenatjar 47 represaliats
La moció també recull els noms de 47 persones represaliades pel franquisme. La majoria van patir consells de guerra. Entre aquests dos últims hi ha el tiet avi del mateix regidor de Tots Fem Ribes. Roqué explica que el seu familiar, Pere Roca Coll, va ser un dels dos executats a Ribes després d'un sumaríssim. Va morir el 27 de gener del 1940. Fa pocs mesos van descobrir que està enterrat en una fossa comuna al cementiri de Girona amb 510 persones més.
Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Àlex Medrano, subratlla la importància de posar una placa que els homenatgi i de parlar-ne obertament "És molt trist que et passegis pel cementiri i que no tinguin cap placa homenatjant totes aquestes víctimes i ja és hora de que hi sigui", afirma.
Un pas necessari per al dol
Per l'historiador i investigador Miquel Sitjar aquest homenatge "arriba 50 anys tard" perquè s'hauria d'haver resolt més ràpid "per tancar ferides i construir un món en pau". Remarca que, durant el franquisme, el bàndol dels guanyadors van homenatjar les seves víctimes, amb monuments i plaques.
En canvi, no es va fer el mateix amb els vençuts. Per Sitjar, "tots eren víctimes, però els del costat republicà, no han estat recordats, ni homenatjats i en alguns casos, com en el cas de les fosses comunes, ni les famílies han pogut recordar les seves restes. I això vol dir que la guerra no ha acabat i que continua provocant dolor".
Ente els perfils dels 47 represaliats, detalla que molts d'ells era gent humil, pagesos, i també obrers de les fàbriques de la zona. Segons Sitjar, alguns estaven afiliats als sindicats com la FAI i la CNT, però també n'hi havia que no tenien cap vinculació i que van acabar represaliats en el context de "terror" i "venjança" d'aquell moment.
I en relació a la fossa, no descarta que hi pugin haver altres persones enterrades que no figuren el registre o fins i tot que alguns dels cossos es traslladessin al Valle de los Caídos com va passar també altres indrets.