21
d'abril
de
2021, 21:09
Actualitzat:
22
d'abril,
19:19h
Els pobles catalans han guanyat terreny a les ciutats durant el 2020. Així ho assenyala el padró continu de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), actualitzat dimarts amb dades provisionals d'aquest 1 de gener i, segons el qual, les ciutats de més de 50.000 habitants van perdre prop de 42.000 habitants l'any passat, mentre que els municipis de menys de 20.000 habitants en van guanyar quasi 18.900. Es confirma així un canvi de tendència que ja s'intuïa durant la pandèmia, a causa dels confinaments, el teletreball i la recerca d'entorns més amables.
A nivell global, Catalunya ha perdut població per primer cop des del 2014, en concret hi ha ara 23.551 habitants menys, situant-se en els 7.756.928. Ara bé, l'única província amb menys població és la de Barcelona, on hi viuen ara 32.000 persones menys, mentre que n'han guanyat tant la de Tarragona (4.632 més que l'any anterior) com les de Girona (3.203) o, en menor mesura, Lleida (611).
Aquestes demarcacions es veuen beneficiades per aquesta mobilitat cap als pobles que ja va avançar dimarts Planta Baixa. De fet, les ciutats de l'àrea de Barcelona van perdre unes 39.000 persones l'any passat, mentre que els municipis de fins a 20.000 habitants de la demarcació només en van sumar prop de 9.000. En canvi, els pobles de les altres tres ciutats han crescut més del que han caigut les respectives ciutats, com es pot observar al gràfic inicial, cosa que indicaria que els barcelonins que buscaven un entorn més rural no l'han trobat necessàriament a l'entorn més immediat.
En aquest sentit, els pobles de les comarques gironines són els que més han incrementat el la població: un 1,6% els de menys de 10.000 habitants i un 1,3% si es tenen en compte fins als 20.000 habitants. La capital, Girona -única ciutat de la demarcació de més de 50.000 habitants-, és també la que més població perd, un 1,8%, per damunt de les de les altres províncies. Igualment, els pobles de Lleida són els que menys creixen, incrementant tan sols un 0,4% la població, mentre que els de Barcelona i Tarragona se situen en un punt intermedi, com es pot comprovar al gràfic inferior.
Aquesta mobilitat interna se certifica si s'analitzen les dades en funció dels grups d'edat. Totes les demarcacions perden població jove, a causa probablement d'un descens de la natalitat, mentre que, pel que fa al grup de 15 a 64 anys, només cau a la província de Barcelona, mentre que a les altres creix gràcies a aquesta mobilitat interna. Les morts del coronavirus, però, no frenen l'augment arreu del col·lectiu de 65 anys i més, amb quasi 10.000 persones més a tot Catalunya, a causa de l'envelliment de la població.
És útil, en tot cas, comparar l'evolució per edats del darrer any amb la de l'anterior, sense pandèmia. Durant el 2019, ja va caure el grup més jove, tot i que menys, mentre que el col·lectiu intermedi va guanyar quasi 86.000 catalans. Una major natalitat, en el primer cas, i una major recepció de migrants que es va frenar el 2020 expliquen la diferència, respectivament. Fa dos anys, a més, el grup de 65 i més va guanyar 25.607 persones, força més del doble que l'any de la pandèmia, a causa de l'elevada mortalitat per coronavirus.
L'impacte de les morts per la pandèmia, combinat amb la mobilitat interna i la reducció de la migració es constata de nou observant la variació de la població en funció del lloc de naixement. Els nascuts a Catalunya van créixer en 3.706 durant el 2020, malgrat que a la província de Barcelona es van reduir pel trasllat a altres demarcacions. En canvi, ara hi ha 35.732 catalans menys nascuts a l'Estat que l'any anterior i 8.475 més de provinents de l'estranger.
De nou, és útil comparar aquesta evolució amb la de l'any anterior. L'increment de població nascuda a Catalunya va ser el 2019 superior en unes 10.000 persones, igual com la reducció de població nascuda a la resta de l'Estat va ser inferior en 10.000 persones. La menor natalitat i l'excés de mortalitat expliquen aquest fet, tenint en compte també que els nascuts a la resta de l'Estat tenen una edat mitjana major perquè les principals onades van arribar fa dècades i, per tant, la pèrdua de pes d'aquest col·lectiu és continuat des de fa anys. Igualment, el nombre de catalans nascuts a l'estranger va augmentar el 2019 en 116.422 persones, quasi 14 cops més que l'any següent.
A nivell global, Catalunya ha perdut població per primer cop des del 2014, en concret hi ha ara 23.551 habitants menys, situant-se en els 7.756.928. Ara bé, l'única província amb menys població és la de Barcelona, on hi viuen ara 32.000 persones menys, mentre que n'han guanyat tant la de Tarragona (4.632 més que l'any anterior) com les de Girona (3.203) o, en menor mesura, Lleida (611).
Aquestes demarcacions es veuen beneficiades per aquesta mobilitat cap als pobles que ja va avançar dimarts Planta Baixa. De fet, les ciutats de l'àrea de Barcelona van perdre unes 39.000 persones l'any passat, mentre que els municipis de fins a 20.000 habitants de la demarcació només en van sumar prop de 9.000. En canvi, els pobles de les altres tres ciutats han crescut més del que han caigut les respectives ciutats, com es pot observar al gràfic inicial, cosa que indicaria que els barcelonins que buscaven un entorn més rural no l'han trobat necessàriament a l'entorn més immediat.
En aquest sentit, els pobles de les comarques gironines són els que més han incrementat el la població: un 1,6% els de menys de 10.000 habitants i un 1,3% si es tenen en compte fins als 20.000 habitants. La capital, Girona -única ciutat de la demarcació de més de 50.000 habitants-, és també la que més població perd, un 1,8%, per damunt de les de les altres províncies. Igualment, els pobles de Lleida són els que menys creixen, incrementant tan sols un 0,4% la població, mentre que els de Barcelona i Tarragona se situen en un punt intermedi, com es pot comprovar al gràfic inferior.
Aquesta mobilitat interna se certifica si s'analitzen les dades en funció dels grups d'edat. Totes les demarcacions perden població jove, a causa probablement d'un descens de la natalitat, mentre que, pel que fa al grup de 15 a 64 anys, només cau a la província de Barcelona, mentre que a les altres creix gràcies a aquesta mobilitat interna. Les morts del coronavirus, però, no frenen l'augment arreu del col·lectiu de 65 anys i més, amb quasi 10.000 persones més a tot Catalunya, a causa de l'envelliment de la població.
És útil, en tot cas, comparar l'evolució per edats del darrer any amb la de l'anterior, sense pandèmia. Durant el 2019, ja va caure el grup més jove, tot i que menys, mentre que el col·lectiu intermedi va guanyar quasi 86.000 catalans. Una major natalitat, en el primer cas, i una major recepció de migrants que es va frenar el 2020 expliquen la diferència, respectivament. Fa dos anys, a més, el grup de 65 i més va guanyar 25.607 persones, força més del doble que l'any de la pandèmia, a causa de l'elevada mortalitat per coronavirus.
L'impacte de les morts per la pandèmia, combinat amb la mobilitat interna i la reducció de la migració es constata de nou observant la variació de la població en funció del lloc de naixement. Els nascuts a Catalunya van créixer en 3.706 durant el 2020, malgrat que a la província de Barcelona es van reduir pel trasllat a altres demarcacions. En canvi, ara hi ha 35.732 catalans menys nascuts a l'Estat que l'any anterior i 8.475 més de provinents de l'estranger.
De nou, és útil comparar aquesta evolució amb la de l'any anterior. L'increment de població nascuda a Catalunya va ser el 2019 superior en unes 10.000 persones, igual com la reducció de població nascuda a la resta de l'Estat va ser inferior en 10.000 persones. La menor natalitat i l'excés de mortalitat expliquen aquest fet, tenint en compte també que els nascuts a la resta de l'Estat tenen una edat mitjana major perquè les principals onades van arribar fa dècades i, per tant, la pèrdua de pes d'aquest col·lectiu és continuat des de fa anys. Igualment, el nombre de catalans nascuts a l'estranger va augmentar el 2019 en 116.422 persones, quasi 14 cops més que l'any següent.