28
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
21:00h
Quines conseqüències polítiques té la segregació territorial de població amb característiques similars en diferents bombolles? Ho ha analitzat el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon a Quan el teu veí és diferent. La relació entre la segregació i el capital social, un llibre publicat per la Fundació Catalunya Europa i presentat aquest dimarts. En ell, conclou, per exemple, que els municipis i barris amb més població de renda baixa tenen menys interès per la política, voten menys i, malgrat això darrer, opten més a Vox. L'extrema dreta també obté millors resultats als nuclis més rics que als de renda mitjana, si bé allà la implicació política és en general més intensa.
Rodon, que també aborda la concentració a Barcelona i Catalunya a través d'altres indicadors com les desigualtats socials, l'habitatge o la immigració, ha subratllat en l'acte de presentació que aquesta segregació es dona tant per dalt com per baix. És a dir, per una banda, es donen processos pels quals la població migrada va a viure a certes zones amb elevats nivells de nouvinguts "això fa que aquelles zones tinguin un capital social més baix, no només dels migrants, també dels nadius".
I a la vegada, també hi ha segregació per dalt, ja que "la gent amb molts recursos s'aïlla a unes bombolles determinades", a vegades a urbanitzacions amb un alt nivell de capital social, "generant certa depressió a les zones d'on marxen". Tot plegat té un impacte negatiu respecte les polítiques públiques que ha analitzat Rodon a partir de resultats electorals i enquestes. Amb l'agreujant que, com que les zones amb concentració de pobresa voten menys, les seves inquietuds es reflecteixen menys a les eleccions i els polítics tenen menys incentius per assumir-les i anar a buscar aquests col·lectius.
En tot cas, segons el politòleg, els actuals nivells de segregació a Catalunya no són alarmants, com sí que ho són als EUA, i "cert nivell de segregació no s'eliminarà". "El debat és quin límit és tolerable i ara estem en una cruïlla, ja que la ciutat viurà molts canvis els propers anys -a causa, per exemple, del canvi climàtic-, cosa que genera guanyadors i perdedors", ha exposat. El "còctel explosiu" arriba quan coincideix desigualtat i segregació, és a dir, quan les persones de renda baixa estan concentrades en barris i municipis, i no distribuïdes.
En la presentació, el professor de Geografia de la UAB Oriol Nel·lo ha destacat que "la segregació no només reflecteix la desigualtat, sinó que contribueix a intensificar-la", mentre que el director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i exregidor d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, ha subratllat que "les polítiques de l'estat del benestar han operat més en les lògiques d'igualtat i desigualtat que no pas en la dimensió territorial" de la segregació. "Les comunitats diverses generen pilars més forts per combatre les desigualtats", ha afegit, si bé Rodon també ha assenyalat que la barreja de col·lectius diferents també pot presentar efectes indesitjats en un primer moment, com el reforçament dels vincles vers el propi grup en contraposició amb l'altre.
Finalment, la directora de l'Institut Català del Sòl, Maria Sisternas, ha recordat que "a tot Catalunya hi viu menys gent que a Londres, però en un territori molt més ampli, cosa que incentiva la segregació", motiu pel qual ha apostat per incentivar oportunitats repartides arreu del país i no només a l'entorn immediat de Barcelona. Durant l'acte, s'ha reflexionat sobre l'impacte d'aquesta separació espacial en base a determinades característiques, especialment a nivell polític i com hi han de fer front les administracions. Convé, per exemple, incentivar noves formes de participació, si qui més les aprofitarà són els barris de major renda, que participen més? No reduirà això la influència política global dels més necessitats?
L'estudi ha estat publicat després de guanyar el Premi Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall, que impulsa la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Rodon, que també aborda la concentració a Barcelona i Catalunya a través d'altres indicadors com les desigualtats socials, l'habitatge o la immigració, ha subratllat en l'acte de presentació que aquesta segregació es dona tant per dalt com per baix. És a dir, per una banda, es donen processos pels quals la població migrada va a viure a certes zones amb elevats nivells de nouvinguts "això fa que aquelles zones tinguin un capital social més baix, no només dels migrants, també dels nadius".
I a la vegada, també hi ha segregació per dalt, ja que "la gent amb molts recursos s'aïlla a unes bombolles determinades", a vegades a urbanitzacions amb un alt nivell de capital social, "generant certa depressió a les zones d'on marxen". Tot plegat té un impacte negatiu respecte les polítiques públiques que ha analitzat Rodon a partir de resultats electorals i enquestes. Amb l'agreujant que, com que les zones amb concentració de pobresa voten menys, les seves inquietuds es reflecteixen menys a les eleccions i els polítics tenen menys incentius per assumir-les i anar a buscar aquests col·lectius.
En tot cas, segons el politòleg, els actuals nivells de segregació a Catalunya no són alarmants, com sí que ho són als EUA, i "cert nivell de segregació no s'eliminarà". "El debat és quin límit és tolerable i ara estem en una cruïlla, ja que la ciutat viurà molts canvis els propers anys -a causa, per exemple, del canvi climàtic-, cosa que genera guanyadors i perdedors", ha exposat. El "còctel explosiu" arriba quan coincideix desigualtat i segregació, és a dir, quan les persones de renda baixa estan concentrades en barris i municipis, i no distribuïdes.
Toni Rodon, en la presentació del seu llibre, entre Maria Sisternas, Oriol Nel·lo i Ricard Gomà. Foto: Fundació Catalunya Europa
En la presentació, el professor de Geografia de la UAB Oriol Nel·lo ha destacat que "la segregació no només reflecteix la desigualtat, sinó que contribueix a intensificar-la", mentre que el director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i exregidor d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, ha subratllat que "les polítiques de l'estat del benestar han operat més en les lògiques d'igualtat i desigualtat que no pas en la dimensió territorial" de la segregació. "Les comunitats diverses generen pilars més forts per combatre les desigualtats", ha afegit, si bé Rodon també ha assenyalat que la barreja de col·lectius diferents també pot presentar efectes indesitjats en un primer moment, com el reforçament dels vincles vers el propi grup en contraposició amb l'altre.
Finalment, la directora de l'Institut Català del Sòl, Maria Sisternas, ha recordat que "a tot Catalunya hi viu menys gent que a Londres, però en un territori molt més ampli, cosa que incentiva la segregació", motiu pel qual ha apostat per incentivar oportunitats repartides arreu del país i no només a l'entorn immediat de Barcelona. Durant l'acte, s'ha reflexionat sobre l'impacte d'aquesta separació espacial en base a determinades característiques, especialment a nivell polític i com hi han de fer front les administracions. Convé, per exemple, incentivar noves formes de participació, si qui més les aprofitarà són els barris de major renda, que participen més? No reduirà això la influència política global dels més necessitats?
L'estudi ha estat publicat després de guanyar el Premi Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall, que impulsa la Fundació Catalunya Europa amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.