06
d'octubre
de
2022, 15:49
Actualitzat:
20:08h
El govern espanyol preveu invertir a Catalunya 2.308,9 milions l'any vinent, segons consta al projecte de pressupostos del 2023 registrat i presentat aquest dijous al Congrés per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Se situa tan sols per sota d'Andalusia (2.318,85 milions) i representa el 17,2% del total d'inversions territorialitzables, per sobre del pes poblacional de Catalunya respecte al conjunt de l'Estat, del 16,4%, però per sota del pes pel que fa al PIB, que s'enfila fins al 19%.
En els pressupostos vigents del 2022, la previsió d'inversió a Catalunya era de 2.204,6 milions, mentre que la del 2021 era de 2.101,6 milions, en tots dos casos el 17,2% del total territorialitzable, ben igual que l'actual. En tot cas, els comptes només fixen el topall de despesa inicialment contemplada per a cada partida, la qual finalment pot no executar-se, fer-ho només parcialment o, en sentit contrari, ampliar-se. Així es va constatar, per exemple, amb les dades definitives de la inversió finalment realitzada el 2021, quan l'Estat tan sols va gastar un terç d'allò que tenia pressupostat a Catalunya i, en canvi, va executar a Madrid un 84% més del que tenia fixat inicialment.
Malgrat tot, pel que fa a la liquidació del 2022, és probable que, sobre el paper, acabi sent també generosa amb Catalunya, si bé es tractarà probablement d'un mer miratge. I és que el govern espanyol hi ha territorialitzat els 1.070 milions de la compensació a Abertis per la fi de la concessió a l'AP-7, una enorme xifra per a obres fetes molts anys abans i que, per si sola, suposa una quantitat major que totes les inversions realment executades per l'Estat l'any anterior al país.
Compliment amb les disposicions estatutàries
Les dades arriben en el dia que Montero ha fet arribar els pressupostos personalment, com és habitual, a la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet. Després ha fet una roda de premsa que s'ha allargat més de dues hores en la qual ha assegurat que el capítol de la inversió territorialitzada "compleix totes les disposicions estatutàries" incloses a l'Estatut de Catalunya.
Més enllà de la xifra a Catalunya, Montero ha tret pit per haver presentat els pressupostos, durant tres anys consecutius, dins del termini, i ha fet bandera de la gestió de l'executiu en moments de complexitat: "Som capaços d'atendre l'urgent però també de continuar avançant en l'important", ha declarat.
Reforçar l'estat del benestar, garantir el poder adquisitiu dels pensionistes i millorar les condicions laborals i salarials dels treballadors públics són els titulars que ha donat la ministra, sobre uns "comptes destinats a acompanyar la societat espanyola". En concret, es preveu una despesa social rècord amb 266.189 milions d'euros, sis de cada deu euros del projecte.
Són destacables aspectes com la llei de famílies: l'acord explicita el "compromís" de tramitar urgentment una llei que contempli nous permisos de conciliació per atendre els treballadors de les cures o atendre circumstàncies familiars imprevistes, així com un nou permís parental de vuit setmanes. A més, s'impulsarà una prestació de criança de 100 euros al mes per a famílies amb menors de 0 a 3 anys i, entre altres aspectes, s'assimilaran les famílies monoparentals amb dos fills a l'actual categoria de famílies nombroses. Les partides contra la violència de gènere també s'incrementa arribant fins a 260 milions d'euros, la partida més gran d'aquesta matèria en uns comptes públics.
Les pensions es revaloritzaran, siguin contributives o no, amb l'objectiu que no perdin el seu poder adquisitiu enmig de la crisi. Així, les partides per pensions s'incrementen un 11,4%. En matèria d'ocupació, es recuperarà el 60% de la base reguladora des dels sis mesos de prestació, una mesura que pot beneficiar unes 300.000 persones.
Així mateix, es dotarà amb 600 milions un pla de xoc en dependència amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera, implementant noves prestacions i serveis. L'acord entre PSOE i Podem també inclou el desplegament de l'agenda verda, consolidant el programa de renaturalització de les ciutats i reforçant les zones de baixes emissions, les de gestió forestal i protecció del medi natural.
Calendari i crítiques
El dimarts el Consell de Ministres va donar llum verda als comptes públics pactats entre PSOE i Unides Posem. Després de la presentació d'aquest dijous, es publicaran el 8 d'octubre i el debat a la totalitat està previst pel 26 i 27 d'octubre.
Les explicacions de Montero arriben després de dues jornades on els grups polítics ja s'han pronunciat amb les dades que havien transcendit des de dimarts. El PP ja els ha criticat i ERC ha avisat que caldrà que l'executiu "suï" per aconseguir el seu suport. Aliats de la investidura com EH Bildu han reclamat a Montero que aposti clarament per la majoria progressista i no miri a la dreta per tractar d'aprovar-los.
En una atenció als mitjans aquest matí des de Saragossa, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha explicat que encara no coneixen amb "suficient detall" la proposta dels comptes, però ha advertit que veu "molt millorable" la confiança que hi ha actualment entre els republicans i l'executiu espanyol per poder donar suport a aquests comptes. Unes declaracions fetes abans de saber la xifra d'inversió.
En els pressupostos vigents del 2022, la previsió d'inversió a Catalunya era de 2.204,6 milions, mentre que la del 2021 era de 2.101,6 milions, en tots dos casos el 17,2% del total territorialitzable, ben igual que l'actual. En tot cas, els comptes només fixen el topall de despesa inicialment contemplada per a cada partida, la qual finalment pot no executar-se, fer-ho només parcialment o, en sentit contrari, ampliar-se. Així es va constatar, per exemple, amb les dades definitives de la inversió finalment realitzada el 2021, quan l'Estat tan sols va gastar un terç d'allò que tenia pressupostat a Catalunya i, en canvi, va executar a Madrid un 84% més del que tenia fixat inicialment.
Malgrat tot, pel que fa a la liquidació del 2022, és probable que, sobre el paper, acabi sent també generosa amb Catalunya, si bé es tractarà probablement d'un mer miratge. I és que el govern espanyol hi ha territorialitzat els 1.070 milions de la compensació a Abertis per la fi de la concessió a l'AP-7, una enorme xifra per a obres fetes molts anys abans i que, per si sola, suposa una quantitat major que totes les inversions realment executades per l'Estat l'any anterior al país.
Compliment amb les disposicions estatutàries
Les dades arriben en el dia que Montero ha fet arribar els pressupostos personalment, com és habitual, a la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet. Després ha fet una roda de premsa que s'ha allargat més de dues hores en la qual ha assegurat que el capítol de la inversió territorialitzada "compleix totes les disposicions estatutàries" incloses a l'Estatut de Catalunya.
Més enllà de la xifra a Catalunya, Montero ha tret pit per haver presentat els pressupostos, durant tres anys consecutius, dins del termini, i ha fet bandera de la gestió de l'executiu en moments de complexitat: "Som capaços d'atendre l'urgent però també de continuar avançant en l'important", ha declarat.
Reforçar l'estat del benestar, garantir el poder adquisitiu dels pensionistes i millorar les condicions laborals i salarials dels treballadors públics són els titulars que ha donat la ministra, sobre uns "comptes destinats a acompanyar la societat espanyola". En concret, es preveu una despesa social rècord amb 266.189 milions d'euros, sis de cada deu euros del projecte.
Maria Jesús Montero i Meritxell Batet en l'entrega dels pressupostos generals. Foto: EP
Són destacables aspectes com la llei de famílies: l'acord explicita el "compromís" de tramitar urgentment una llei que contempli nous permisos de conciliació per atendre els treballadors de les cures o atendre circumstàncies familiars imprevistes, així com un nou permís parental de vuit setmanes. A més, s'impulsarà una prestació de criança de 100 euros al mes per a famílies amb menors de 0 a 3 anys i, entre altres aspectes, s'assimilaran les famílies monoparentals amb dos fills a l'actual categoria de famílies nombroses. Les partides contra la violència de gènere també s'incrementa arribant fins a 260 milions d'euros, la partida més gran d'aquesta matèria en uns comptes públics.
Les pensions es revaloritzaran, siguin contributives o no, amb l'objectiu que no perdin el seu poder adquisitiu enmig de la crisi. Així, les partides per pensions s'incrementen un 11,4%. En matèria d'ocupació, es recuperarà el 60% de la base reguladora des dels sis mesos de prestació, una mesura que pot beneficiar unes 300.000 persones.
Així mateix, es dotarà amb 600 milions un pla de xoc en dependència amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera, implementant noves prestacions i serveis. L'acord entre PSOE i Podem també inclou el desplegament de l'agenda verda, consolidant el programa de renaturalització de les ciutats i reforçant les zones de baixes emissions, les de gestió forestal i protecció del medi natural.
Calendari i crítiques
El dimarts el Consell de Ministres va donar llum verda als comptes públics pactats entre PSOE i Unides Posem. Després de la presentació d'aquest dijous, es publicaran el 8 d'octubre i el debat a la totalitat està previst pel 26 i 27 d'octubre.
Les explicacions de Montero arriben després de dues jornades on els grups polítics ja s'han pronunciat amb les dades que havien transcendit des de dimarts. El PP ja els ha criticat i ERC ha avisat que caldrà que l'executiu "suï" per aconseguir el seu suport. Aliats de la investidura com EH Bildu han reclamat a Montero que aposti clarament per la majoria progressista i no miri a la dreta per tractar d'aprovar-los.
En una atenció als mitjans aquest matí des de Saragossa, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha explicat que encara no coneixen amb "suficient detall" la proposta dels comptes, però ha advertit que veu "molt millorable" la confiança que hi ha actualment entre els republicans i l'executiu espanyol per poder donar suport a aquests comptes. Unes declaracions fetes abans de saber la xifra d'inversió.