El PP torna al poder a les Illes Balears gràcies a l'abstenció de Vox

Marga Prohens ha estat investida com a presidenta després d'acordar amb el partit d'ultradreta una bateria de mesures contra el català

Marga Prohens, nova presidenta de les Illes Balears, durant el ple d'investidura
Marga Prohens, nova presidenta de les Illes Balears, durant el ple d'investidura | Europa Press
06 de juliol del 2023
Actualitzat a les 19:15h
Marga Prohens ja és nova presidenta de les Illes Balears, el que implica que el PP torni al poder després de dues legislatures de governs progressistes encapçalats per Francina Armengol. Els populars governaran en solitari després que Vox s'hagi abstingut i en el marc d'un acord entre la dreta i l'extrema dreta que inclou una bateria de mesures contra el català.

La ja nova presidenta ha assegurat en la sessió d'investidura celebrada aquest dijous que la base de l'acord amb els ultres és la "llibertat": "No farem cap pas enrere en drets, i molt menys en els de les dones", ha assegurat. En el seu discurs ha esquivat les mencions a la llengua que sí que es recollien al pacte amb els ultres.

L'acord assolit entre les dues formacions inclou un programa de 110 punts per "posar fi a les polítiques socialistes i separatistes" que consideren que ha aplicat l'anterior govern. Entre les seves prioritats consideren atendre el problema de la "falta de llibertat lingüística", apuntant cap a una nova guerra al català sumada a la del País Valencià.

De fet, entres les mesures pactades s'inclou crear una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística que substituirà l'actual Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que està concebuda per defensar els drets dels catalanoparlants en tots els àmbits de la societat. En la mateixa línia, al País Valencià també es va anunciar l'eliminació d'aquesta oficina en el marc d'una bateria de decisions contra la llengua catalana.

PP i Vox també inclouen en els 110 punts programàtics reforçar la "inspecció educativa" per assegurar que no hi ha "intromissions ideològiques" a les aules. A banda, també plantegen modificar la llei que garanteix l'ús del català com a única llengua en les comunicacions externes i internes de l'administració pública balear per evitar, segons asseguren, que "s'impedeixi el bilingüisme i la llibertat de llengua".