23
de juliol
de
2023, 23:25
Actualitzat:
24
de juliol,
9:16h
Mals resultats d'ERC a les eleccions espanyoles. Dels 13 diputats que va aconseguir l'any 2019, en un context d'alta mobilització independentista després de la sentència del procés, els republicans n'han perdut sis i s'han quedat amb 7 escons al Congrés, empatats amb Junts, que n'ha perdut un. El partit ja preveia que no mantindria la força dels últims quatre anys, fruit d'un resultat excepcional, però la caiguda és més forta del que esperaven a la sala de màquines dels republicans, que confiava mantenir els 8 o 9 escons. ERC tampoc ha aconseguit mantenir la segona posició, que se l'ha enduta Sumar, però sí que ha quedat per davant de Junts en vots. El PSC s'ha imposat amb claredat a Catalunya. Això sí, ERC serà protagonista d'una possible governabilitat a l'Estat, i Junts en tindrà la clau.
La plana major d'ERC ha comparegut poc després de les onze de la nit, amb els resultats prou consolidats a Catalunya per fer-ne una valoració. El candidat, Gabriel Rufián, ha evitat fer autocrítica després de la patacada, que suposa una pèrdua de més de 400.000 vots. "Ens hem de sentir molt orgullosos perquè el context era terriblement difícils", ha dit. Sí que ha reconegut que els resultats no eren els que desitjaven, però ha constatat que, tot i això, l'independentisme torna a tenir la clau de la governabilitat a l'Estat. Per això, ha interpel·lat directament a Junts per posar-se d'acord en el preu a la investidura de Sánchez, un escenari que ara com ara és llunyà. "Seria un fracàs no posar-nos d'acord", ha afirmat.
Al seu torn, el president d'ERC, Oriol Junqueras, sí que ha fet certa autocrítica i ha admès que "no han sabut explicar prou bé" el seu missatge. Ha constatat que hi ha menys diputats d'ERC, però que poden ser decisius per l'equilibri de majories que ha deixat aquest 23-J. "Posarem aquesta força al servei que no hi hagi governs de dreta i extrema dreta, i al servei de les majories progressistes si són per defensar la democràcia i defensar Catalunya", ha dit. El líder dels republicans ha refermat el preu d'ERC a Sánchez i el compromís del partit amb la majoria progressista i amb el conjunt del país. En aquest sentit, també ha enviat un missatge a Junts per "defensar els interessos del país conjuntament". "Si ho defensem tots, tots serem més forts", ha reblat.
Els resultats, amb pràcticament el 100% dels vots escrutats, situa els independentistes amb la clau per reeditar un govern progressista a Espanya. A diferència de fa quatre anys, però, qui també serà decisiu és Junts, que ja ha dit no investirà Sánchez "a canvi de res". En aquesta campanya s'ha visibilitzat la desorientació estratègica del moviment independentista. No hi ha hagut un front democràtic, ni tampoc un mínim comú programàtic per concórrer a les eleccions, com plantejava Pere Aragonès després del 28-M.
Tampoc s'ha consensuat, almenys ara com ara, el preu per investir el candidat del PSOE, que malgrat la victòria del PP manté opcions de resistir a la Moncloa. Junts ha dit que només hi donarà suport si permet un referèndum a Catalunya, cosa que els socialistes no es plantegen. ERC ha fet posat un preu més flexible: continuar avançant en la negociació per resoldre el conflicte polític, posar fi al dèficit fiscal i culminar el traspàs de Rodalies. A partir d'ara, començaran les negociacions per reeditar un govern progressista a Espanya. Els partits independentistes també tindran l'oportunitat de fer valdre la seva força al Congrés.
El partit va fer un canvi de rumb després del 2017, fruit d'un diagnòstic que els va portar a concloure que calia "ser més i més forts" per poder tornar a forçar un referèndum acordat amb l'Estat. Això els ha portat a la presidència de la Generalitat -malgrat no guanyar les eleccions a Catalunya, que van ser per al PSC- i també a fer uns resultats històrics al Congrés l'any 2019 i també a guanyar les eleccions municipals a Catalunya i a Barcelona. El partit, però, no està aconseguint consolidar els votants que els van fer confiança l'any 2019, moment d'alta mobilització independentista i en què el partit va obtenir un vot prestat, com s'ha vist a les municipals de fa dos mesos i, ara, a les espanyoles. La presidència de Pere Aragonès, ja dèbil des de la sortida de Junts del Govern, també queda tocada, amb dues patacades electorals consecutives.
La plana major d'ERC ha comparegut poc després de les onze de la nit, amb els resultats prou consolidats a Catalunya per fer-ne una valoració. El candidat, Gabriel Rufián, ha evitat fer autocrítica després de la patacada, que suposa una pèrdua de més de 400.000 vots. "Ens hem de sentir molt orgullosos perquè el context era terriblement difícils", ha dit. Sí que ha reconegut que els resultats no eren els que desitjaven, però ha constatat que, tot i això, l'independentisme torna a tenir la clau de la governabilitat a l'Estat. Per això, ha interpel·lat directament a Junts per posar-se d'acord en el preu a la investidura de Sánchez, un escenari que ara com ara és llunyà. "Seria un fracàs no posar-nos d'acord", ha afirmat.
Al seu torn, el president d'ERC, Oriol Junqueras, sí que ha fet certa autocrítica i ha admès que "no han sabut explicar prou bé" el seu missatge. Ha constatat que hi ha menys diputats d'ERC, però que poden ser decisius per l'equilibri de majories que ha deixat aquest 23-J. "Posarem aquesta força al servei que no hi hagi governs de dreta i extrema dreta, i al servei de les majories progressistes si són per defensar la democràcia i defensar Catalunya", ha dit. El líder dels republicans ha refermat el preu d'ERC a Sánchez i el compromís del partit amb la majoria progressista i amb el conjunt del país. En aquest sentit, també ha enviat un missatge a Junts per "defensar els interessos del país conjuntament". "Si ho defensem tots, tots serem més forts", ha reblat.
Els resultats, amb pràcticament el 100% dels vots escrutats, situa els independentistes amb la clau per reeditar un govern progressista a Espanya. A diferència de fa quatre anys, però, qui també serà decisiu és Junts, que ja ha dit no investirà Sánchez "a canvi de res". En aquesta campanya s'ha visibilitzat la desorientació estratègica del moviment independentista. No hi ha hagut un front democràtic, ni tampoc un mínim comú programàtic per concórrer a les eleccions, com plantejava Pere Aragonès després del 28-M.
Tampoc s'ha consensuat, almenys ara com ara, el preu per investir el candidat del PSOE, que malgrat la victòria del PP manté opcions de resistir a la Moncloa. Junts ha dit que només hi donarà suport si permet un referèndum a Catalunya, cosa que els socialistes no es plantegen. ERC ha fet posat un preu més flexible: continuar avançant en la negociació per resoldre el conflicte polític, posar fi al dèficit fiscal i culminar el traspàs de Rodalies. A partir d'ara, començaran les negociacions per reeditar un govern progressista a Espanya. Els partits independentistes també tindran l'oportunitat de fer valdre la seva força al Congrés.
Penalitzats per la desmobilització i el vot útil
ERC ha patit un descens important fruit del context de desmobilització independentista -la participació a Catalunya s'ha desplomat- i del marc en què s'han situat les eleccions, centrades sobretot a combatre l'extrema dreta, cosa que afavoria el vot útil cap a partits com el PSC. Durant la campanya, ERC ha mirat de contrarestar això, però els resultats apunten que no se n'haurien sortit. L'estratègia dels republicans desplegada al Congrés i cristal·litzada en la taula de diàleg i les nombroses lleis de caràcter social aprovades amb el govern espanyol no ha servit per retenir els votants que van fer confiança al partit ara fa quatre anys. La davallada se suma, doncs, al que ja va patir ERC a les eleccions municipals, on va perdre 300.000 vots i bona part de les principals ciutats on governava, com Tarragona i Lleida. Aquest cop n'ha perdut més de 400.000, amb més del 90% dels resultats escrutats.El partit va fer un canvi de rumb després del 2017, fruit d'un diagnòstic que els va portar a concloure que calia "ser més i més forts" per poder tornar a forçar un referèndum acordat amb l'Estat. Això els ha portat a la presidència de la Generalitat -malgrat no guanyar les eleccions a Catalunya, que van ser per al PSC- i també a fer uns resultats històrics al Congrés l'any 2019 i també a guanyar les eleccions municipals a Catalunya i a Barcelona. El partit, però, no està aconseguint consolidar els votants que els van fer confiança l'any 2019, moment d'alta mobilització independentista i en què el partit va obtenir un vot prestat, com s'ha vist a les municipals de fa dos mesos i, ara, a les espanyoles. La presidència de Pere Aragonès, ja dèbil des de la sortida de Junts del Govern, també queda tocada, amb dues patacades electorals consecutives.