21
d'octubre
de
2022, 20:10
Actualitzat:
21:05h
Pere Aragonès i Pedro Sánchez han estat a escassos metres durant els dos dies que han passat a Brussel·les. El primer, reunit amb dos comissaris europeus -Justícia i Mercat Interior- per denunciar el Catalangate i aplanar el camí per tenir protagonisme amb el xip europeu. El segon, tancat amb els caps d'estat i de govern de la Unió Europea (UE) en el marc d'un consell comunitari que s'ha tancat amb un acord que transcendia la trobada: es posarà en marxa, amb el suport d'Espanya, Portugal i França, un gasoducte entre Barcelona i Marsella. Sobrevolant la capital europea, però, un altre aspecte capital en forma de pressupostos, tant els de la Generalitat com els estatals. Els primers, embarrancats des de la sortida de Junts del Govern. Els segons, més encarrilats després que ERC hagi decidit no presentar una esmena a la totalitat.
La raó? Més "marge" per al diàleg, com han indicat els republicans en un comunicat prop de les dues de la tarda, moment en què vencia el termini per plantejar l'oposició a la tramitació dels comptes. Fonts de la Generalitat i d'ERC sostenen aquests dies que els pressupostos -els catalans i els espanyols- avancen en "vies paral·leles" a la negociació sobre la resolució del conflicte polític amb l'Estat. Traducció: si hi ha avenços en la desjudicialització, ERC farà costat als comptes de Sánchez i ja no veurà tant amb mals ulls que el PSC -el debat dels comptes catalans anirà més tard, perquè ara la consellera Natàlia Mas els ha d'adaptar- els faci costat al Parlament. En aquests moments, els equips continuen treballant per falcar els avenços previstos en la mesa de negociació del juliol, amb la reforma de la sedició -i d'altres delictes- damunt la taula.
Aragonès ha marxat de Brussel·les amb un vol al migdia, pràcticament coincidint amb el comunicat d'ERC amb què s'ha anunciat la decisió. Després de reunir-se amb el comissari Thierry Breton, de Mercat Interior, el president ha estat evasiu a l'hora de clarificar què farien els republicans a Madrid. "Queden dues hores", ha repetit en una desena d'ocasions, tant en públic com en privat. Els comptes espanyols són la principal palanca negociadora de què disposa ERC per aconseguir avenços en la taula de diàleg abans que arrenqui el 2023, any electoral que pot fer entrar la taula en una fase d'encara menys resultats concrets. De moment, això sí, hi ha un acord que implica un calendari concret: abans que acabi l'any, calen reformes del codi penal.
També ha insistit en aquesta carpeta la nova consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que aquest matí en una entrevista a TV3 ha reivindicat la necessitat de reformar el delicte de sedició "com més aviat millor" i ha recordat que no és només una petició catalana, sinó també d'organismes internacionals. El parer de la consellera és que el govern espanyol és partidari d'aquesta reforma, una interpretació que ha fet també després de les declaracions el dijous de la ministra de Justícia, Pilar Llop, en les quals va remarcar la necessitat d'homologar la sedició a Europa. A més, va assegurar que no és una qüestió vinculada amb la negociació de pressupostos sinó que ve "d'abans" que ella s'incorporés al ministeri.
Sense reforma de sedició ERC avalarà els pressupostos? Des del govern espanyol insisteixen que són ítems separats i el president d'ERC, Oriol Junqueras, també així ho veu. Ara bé, tot i ser qüestions diferenciades, ha advertit aquest divendres al vespre que tot plegat forma part d'un "context general" que condiciona un "clima": "En una orquestra cada instrument fa la seva part i al final, si tots els instruments sonen bé, la gent arriba a la conclusió que l'orquestra sona bé". Amb aquestes paraules s'ha pronunciat el president del partit, que també ha afegit que no han presentat l'esmena a la totalitat perquè els republicans estan convençuts que fins a dia d'avui "hi ha prous possibilitats per poder continuar negociant" amb el govern espanyol per arrencar-li compromisos fins a la votació final dels comptes, que es podrien aprovar a finals d'any -ha advertit Junqueras- amb la mateixa majoria que també podria "fer possible" una reforma del Codi Penal.
Les negociacions a Madrid entre ERC i el PSOE sobre qüestions relacionades amb la desjudicialització s'estan portant amb un hermetisme absolut. No han transcendit detalls i de fet els republicans, quan han compartit el comunicat, no n'han fet menció en cap moment. En canvi sí que han incidit en les dues altres qüestions que consideren que cal posar damunt la taula, i més davant la crisi social i econòmica derivada de la guerra. Així, reivindiquen la necessitat de continuar negociant amb Sánchez per reclamar el compliment de les inversions en infraestructures a Catalunya, i també perquè s'incorporin mesures amb més ambició social, principalment en matèria d'habitatge. A hores d'ara, la llei catalana per afavorir el lloguer social està bloquejada al Tribunal Constitucional, mentre que la llei estatal d'habitatge és la gran damnificada en l'acord de pressupostos entre PSOE i Unides Podem, perquè els socis van teixir una proposta unitària sense fer concessions al desbloqueig de la llei per regular els lloguers.
El terreny negociador, per tant, queda acotat, així que queden dos mesos i mig -una mica menys, potser, si es tenen en compte les vacances de Nadal- hauria d'arribar el primer gran acord amb conseqüències de la negociació. Sánchez vol tenir pressupostos per encarar amb millors perspectives el final de mandat, i Aragonès necessita que hi hagi un primer fruit concret -i palpable, amb conseqüències directes sobre la judicialització del procés- en base a la reforma de la sedició. El president espanyol, des de Brussel·les, ha refermat que està compromès a modificar aquest delicte, perquè no és "homologable" a altres països de la Unió Europea (UE). Carles Puigdemont -que es podria veure beneficiat per la reforma- l'ha qualificat de "farsant" i ha demanat la derogació completa de la sedició. La rebel·lió també plana sobre l'escenari.
La segona pista en què es desenvolupa la coreografia dels comptes està edificada al voltant del Parlament, on Aragonès tasta la solitud de tenir només 33 escons al seu costat un cop concretat el trencament amb Junts. El PSC ofereix constantment la mà a ERC per validar els comptes, però a Palau insisteixen que en política "no hi ha suports gratis", i tenen detectat que prendre'ls la paraula suposaria debilitar la posició a Madrid. Encara que Aragonès arribi a un acord amb els comuns, necessitarà 27 escons més, tenint en compte que Junts està evidenciant la distància amb el Govern i no té previst asseure's a negociar res si abans no hi ha un "acord de claredat" sobre els suports amb els quals el president té pensat arribar al final del mandat. La batalla pel relat entre els exsocis independentistes continua després del terratrèmol del trencament.
Aquest acord de claredat -però per fer el referèndum "efectiu"- és el següent pas en l'estratègia d'Aragonès, tot i que el seu full de ruta només va obtenir el suport dels comuns en el debat de política general. És la segona fase per quan -si acaba passant- es concreta la desjudicialització abans que acabi l'any. S'hi arribarà, això sí, quan acabi el ball dels pressupostos, tant a Barcelona com a Madrid. Per calendari, aniran abans els de l'Estat, de manera que es convertiran en el termòmetre sobre quin futur li espera al diàleg abans que arrenqui l'any electoral i les estratègies comencin a divergir.
La raó? Més "marge" per al diàleg, com han indicat els republicans en un comunicat prop de les dues de la tarda, moment en què vencia el termini per plantejar l'oposició a la tramitació dels comptes. Fonts de la Generalitat i d'ERC sostenen aquests dies que els pressupostos -els catalans i els espanyols- avancen en "vies paral·leles" a la negociació sobre la resolució del conflicte polític amb l'Estat. Traducció: si hi ha avenços en la desjudicialització, ERC farà costat als comptes de Sánchez i ja no veurà tant amb mals ulls que el PSC -el debat dels comptes catalans anirà més tard, perquè ara la consellera Natàlia Mas els ha d'adaptar- els faci costat al Parlament. En aquests moments, els equips continuen treballant per falcar els avenços previstos en la mesa de negociació del juliol, amb la reforma de la sedició -i d'altres delictes- damunt la taula.
Aragonès ha marxat de Brussel·les amb un vol al migdia, pràcticament coincidint amb el comunicat d'ERC amb què s'ha anunciat la decisió. Després de reunir-se amb el comissari Thierry Breton, de Mercat Interior, el president ha estat evasiu a l'hora de clarificar què farien els republicans a Madrid. "Queden dues hores", ha repetit en una desena d'ocasions, tant en públic com en privat. Els comptes espanyols són la principal palanca negociadora de què disposa ERC per aconseguir avenços en la taula de diàleg abans que arrenqui el 2023, any electoral que pot fer entrar la taula en una fase d'encara menys resultats concrets. De moment, això sí, hi ha un acord que implica un calendari concret: abans que acabi l'any, calen reformes del codi penal.
També ha insistit en aquesta carpeta la nova consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que aquest matí en una entrevista a TV3 ha reivindicat la necessitat de reformar el delicte de sedició "com més aviat millor" i ha recordat que no és només una petició catalana, sinó també d'organismes internacionals. El parer de la consellera és que el govern espanyol és partidari d'aquesta reforma, una interpretació que ha fet també després de les declaracions el dijous de la ministra de Justícia, Pilar Llop, en les quals va remarcar la necessitat d'homologar la sedició a Europa. A més, va assegurar que no és una qüestió vinculada amb la negociació de pressupostos sinó que ve "d'abans" que ella s'incorporés al ministeri.
Sense reforma de sedició ERC avalarà els pressupostos? Des del govern espanyol insisteixen que són ítems separats i el president d'ERC, Oriol Junqueras, també així ho veu. Ara bé, tot i ser qüestions diferenciades, ha advertit aquest divendres al vespre que tot plegat forma part d'un "context general" que condiciona un "clima": "En una orquestra cada instrument fa la seva part i al final, si tots els instruments sonen bé, la gent arriba a la conclusió que l'orquestra sona bé". Amb aquestes paraules s'ha pronunciat el president del partit, que també ha afegit que no han presentat l'esmena a la totalitat perquè els republicans estan convençuts que fins a dia d'avui "hi ha prous possibilitats per poder continuar negociant" amb el govern espanyol per arrencar-li compromisos fins a la votació final dels comptes, que es podrien aprovar a finals d'any -ha advertit Junqueras- amb la mateixa majoria que també podria "fer possible" una reforma del Codi Penal.
Les negociacions a Madrid entre ERC i el PSOE sobre qüestions relacionades amb la desjudicialització s'estan portant amb un hermetisme absolut. No han transcendit detalls i de fet els republicans, quan han compartit el comunicat, no n'han fet menció en cap moment. En canvi sí que han incidit en les dues altres qüestions que consideren que cal posar damunt la taula, i més davant la crisi social i econòmica derivada de la guerra. Així, reivindiquen la necessitat de continuar negociant amb Sánchez per reclamar el compliment de les inversions en infraestructures a Catalunya, i també perquè s'incorporin mesures amb més ambició social, principalment en matèria d'habitatge. A hores d'ara, la llei catalana per afavorir el lloguer social està bloquejada al Tribunal Constitucional, mentre que la llei estatal d'habitatge és la gran damnificada en l'acord de pressupostos entre PSOE i Unides Podem, perquè els socis van teixir una proposta unitària sense fer concessions al desbloqueig de la llei per regular els lloguers.
El terreny negociador, per tant, queda acotat, així que queden dos mesos i mig -una mica menys, potser, si es tenen en compte les vacances de Nadal- hauria d'arribar el primer gran acord amb conseqüències de la negociació. Sánchez vol tenir pressupostos per encarar amb millors perspectives el final de mandat, i Aragonès necessita que hi hagi un primer fruit concret -i palpable, amb conseqüències directes sobre la judicialització del procés- en base a la reforma de la sedició. El president espanyol, des de Brussel·les, ha refermat que està compromès a modificar aquest delicte, perquè no és "homologable" a altres països de la Unió Europea (UE). Carles Puigdemont -que es podria veure beneficiat per la reforma- l'ha qualificat de "farsant" i ha demanat la derogació completa de la sedició. La rebel·lió també plana sobre l'escenari.
Pedro Sánchez i Pere Aragonès en una imatge d'arxiu Foto: ACN
La segona pista en què es desenvolupa la coreografia dels comptes està edificada al voltant del Parlament, on Aragonès tasta la solitud de tenir només 33 escons al seu costat un cop concretat el trencament amb Junts. El PSC ofereix constantment la mà a ERC per validar els comptes, però a Palau insisteixen que en política "no hi ha suports gratis", i tenen detectat que prendre'ls la paraula suposaria debilitar la posició a Madrid. Encara que Aragonès arribi a un acord amb els comuns, necessitarà 27 escons més, tenint en compte que Junts està evidenciant la distància amb el Govern i no té previst asseure's a negociar res si abans no hi ha un "acord de claredat" sobre els suports amb els quals el president té pensat arribar al final del mandat. La batalla pel relat entre els exsocis independentistes continua després del terratrèmol del trencament.
Aquest acord de claredat -però per fer el referèndum "efectiu"- és el següent pas en l'estratègia d'Aragonès, tot i que el seu full de ruta només va obtenir el suport dels comuns en el debat de política general. És la segona fase per quan -si acaba passant- es concreta la desjudicialització abans que acabi l'any. S'hi arribarà, això sí, quan acabi el ball dels pressupostos, tant a Barcelona com a Madrid. Per calendari, aniran abans els de l'Estat, de manera que es convertiran en el termòmetre sobre quin futur li espera al diàleg abans que arrenqui l'any electoral i les estratègies comencin a divergir.