El Pi d'en Xandri aguanta i es recupera a poc a poc de l'atac quasi mortal de fa 25 anys

L'arbre està formant lentament un llavi de cicatrització per tancar la ferida

El Pi d'en Xandri va patir un atac quasi mortal l'any 1997
El Pi d'en Xandri va patir un atac quasi mortal l'any 1997 | Ajuntament de Sant Cugat
12 de maig de 2021, 13:28
Actualitzat: 13:32h

El Pi d'en Xandri continuarà dempeus pel seu 250è aniversari. Aquesta setmana, operaris i tècnics especialitzats en arboricultura estan tornant a avaluar l'estat de salut del gegant santcugatenc després de l'atac quasi mortal que va patir farà 25 anys. "El pi s'està recuperant bastant bé per la greu ferida que se li va ocasionar, però caldrà mantenir els puntals", ha assenyalat el cap de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Torrijos.

I és que l'any 1997, un grup de joves vandàlics van intentar talar l'arbre de 24 metres d'alçada i calar-li foc. El tall va arribar fins a la medul·la, el cor del pi, i va estar a punt de matar-lo. Aquest atac va revolucionar la defensa de la seva preservació fins al punt de provocar una de les manifestacions més multitudinàries que mai s'han viscut a la ciutat. 

Des d'aleshores, el centenari pi només viu per una meitat. Això sí, gràcies a les tasques de seguiment, Torrijos explica que s'ha pogut observar com any rere any, l'arbre està formant lentament un llavi de cicatrització per tancar la ferida. No obstant això, encara queden molts anys perquè sani del tot.  
 

L'alcaldessa Mireia Ingla s'interessa per conèixer l'estat de salut del simbòlic pi Foto: Ajuntament de Sant Cugat


Entre la resta d'accions de manteniment, també s'ha col·locat un llit d'escorça triturada a la base de l'arbre perquè faciliti la vida microbiana a tocar de les arrels i el pi es pugui desenvolupar millor. També es vigila perquè no pateixi plagues o malalties i es retiren les branques seques. 

Per la seva banda, l'alcaldessa de Sant Cugat, que ha pujat fins a dalt en una grua per comprovar l'estat de salut de l'arbre, ha posat en valor aquestes intervencions per preservar no només "un símbol de la ciutat", sinó per demostrar el compromís de Sant Cugat amb el seu entorn com l'àmbit de Torre Negra i el conjunt del Parc Natural de Collserola. "Estem obligats a conservar-lo", ha sentenciat.