10
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:50h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha definit les euroregions com el millor instrument per "superar les fronteres". Ho ha dit des de Tolosa de Llenguadoc, on aquest divendres assumirà la presidència de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (EPM). Aragonès ha comparegut a la seu de la regió d'Occitània, junt amb la seva presidenta, Carole Delga, qui ha exercit la presidència de l'Euroregió els darrers dos anys.
Aragonès ha subratllat que Catalunya manté una "bona relació amb les institucions europees", recordant que "després de deu anys" s'ha tornat a mantenir interlocució amb els principals àmbits de la UE i amb reunions amb els principals dirigents de la Unió, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Aragonès ha afirmat que "cal mirar endavant i aprofitar tots els instruments a l'abast per fer escoltar la veu dels ciutadans catalans".
Aragonès ha qualificat l'Euroregió com "l'ecosistema d'innovació més important del sud d'Europa", un lloc d'"oportunitats compartides" que reforça el projecte europeu. El president ha assegurat que apostar per l'Euroregió "no suposa renunciar a res del que som" i ha subratllat la rellevància que pot tenir per "impulsar la llengua catalana i l'occitana". El president de la Generalitat ha incidit en l'impacte que el projecte de l'Euroregió pot tenir en dos àmbits cabdals: la llengua i la cultura, i el combat contra el canvi climàtic.
El líder català ha elogiat la visió de Pasqual Maragall quan fa més de vint anys va proposar la creació de l'Euroregió, que ha mostrat com una eina eficaç per avançar cap a l'economia blava. Però anant més enllà, ha invocat aquest organisme com un pas més cap a la Macroregió mediterrània, un gran espai que ha d'unir més les dues riberes del mar.
Pere Aragonès s'ha referit en la seva compareixença al problema dels passos fronterers tancats per decisió de l'estat espanyol: "No hi ha raons perquè es mantinguin tancats", ha dit. Ha recordat que la Generalitat té la competència de policia integral de Catalunya i per això assumeix totes les responsabilitats per "garantir la seguretat" dels passos fronterers. En aquest tema hi ha una sintonia total entre la Generalitat i la regió d'Occitània.
El president català ha aprofitat per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes del terratrèmol de Turquia i Síria, i ha explicat que la Generalitat ha ofert tot el seu suport per ajudar els països afectats. Ha dit que al Govern "no li consta que hi hagi ciutadans catalans" afectats per la catàstrofe.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre el Govern català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, el que la fa un territori més poblat que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros (en dades del 2019), similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat, i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.
Aragonès ha subratllat que Catalunya manté una "bona relació amb les institucions europees", recordant que "després de deu anys" s'ha tornat a mantenir interlocució amb els principals àmbits de la UE i amb reunions amb els principals dirigents de la Unió, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Aragonès ha afirmat que "cal mirar endavant i aprofitar tots els instruments a l'abast per fer escoltar la veu dels ciutadans catalans".
Aragonès ha qualificat l'Euroregió com "l'ecosistema d'innovació més important del sud d'Europa", un lloc d'"oportunitats compartides" que reforça el projecte europeu. El president ha assegurat que apostar per l'Euroregió "no suposa renunciar a res del que som" i ha subratllat la rellevància que pot tenir per "impulsar la llengua catalana i l'occitana". El president de la Generalitat ha incidit en l'impacte que el projecte de l'Euroregió pot tenir en dos àmbits cabdals: la llengua i la cultura, i el combat contra el canvi climàtic.
El líder català ha elogiat la visió de Pasqual Maragall quan fa més de vint anys va proposar la creació de l'Euroregió, que ha mostrat com una eina eficaç per avançar cap a l'economia blava. Però anant més enllà, ha invocat aquest organisme com un pas més cap a la Macroregió mediterrània, un gran espai que ha d'unir més les dues riberes del mar.
Pere Aragonès s'ha referit en la seva compareixença al problema dels passos fronterers tancats per decisió de l'estat espanyol: "No hi ha raons perquè es mantinguin tancats", ha dit. Ha recordat que la Generalitat té la competència de policia integral de Catalunya i per això assumeix totes les responsabilitats per "garantir la seguretat" dels passos fronterers. En aquest tema hi ha una sintonia total entre la Generalitat i la regió d'Occitània.
El president català ha aprofitat per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes del terratrèmol de Turquia i Síria, i ha explicat que la Generalitat ha ofert tot el seu suport per ajudar els països afectats. Ha dit que al Govern "no li consta que hi hagi ciutadans catalans" afectats per la catàstrofe.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre el Govern català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, el que la fa un territori més poblat que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros (en dades del 2019), similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat, i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.